Dèsset anys abans que nasquera Puchol II, allà per 1975, un grup d’aficionats a la pilota es va animar a fer el pas. Van decidir fundar el Club Pilotari Vinalesa. Malgrat que la signatura dels estatuts va haver d’esperar fins als anys 80, l’activitat vinculada a la pilota en este afable municipi de l’Horta Nord ja estava en marxa des de molt abans. Els principals responsables d’este moviment van ser enamorats de la pilota com Bene Vijuescas, Vicent Valero o Fernando Pascual, acompanyats per altres veïns del poble. Amb ells es va donar vida a un equip de galotxa, encara que per aquells temps no era l'única modalitat de joc que es practicava a la comarca, perquè també eren habituals les partides a llargues. Pocs imaginaven que d’aquella voluntariosa llavor sorgiria una de les màximes figures del trinquet de l’era moderna.
El cas és que des d’aquelles primeres passes i fins ara, de manera ininterrompuda, el Club Pilotari Vinalesa ha estat en funcionament. Hui ho fa amb quinze jugadors adults, alguns d’ells federats i participants en competicions federades o de promoció, altres jugadors, simplement, habituals en la partida entre amics de cada setmana que serveix per a alimentar l’afició. “Sempre tenim algú jugant al frontó o al carrer”, explica Julio Martínez, jugador, president i un dels culpables que la roda continua girant en Vinalesa. “Al poble sempre hi ha hagut molta afició a la pilota. Abans hi havia dos frontons, un d’ells més menut i amb rebot, i durant els anys 80 allí es feien grans partides amb jugadors de primer nivell. S’omplia de gom a gom i hi havia travesses. Al carrer s’ha jugat en diferents ubicacions, l’últim va ser el carrer de la Fàbrica, fins que en 2003 es va crear la canxa artificial del poliesportiu. Ara per ara, el club competeix a galotxa i a frontó, en individuals i parelles, però aprofitem també els trinquets de Bonrepòs i Alfara per a jugar a escala i corda i, de vegades, juguem en partides de llargues, com les que s’han organitzat en festes”, assenyala Julio, qui no dubta a destacar noms propis de jugadors del poble. “A banda de la nissaga dels Puchol, també tenim el “Jubilo” o “Sanciet”, que va jugar a Pelayo. Ací sempre hi ha hagut jugadors”, comenta Martínez.
Però, sense cap dubte, l’indiscutible fet diferencial de la pilota en Vinalesa durant els últims anys ha estat l’eclosió de Francesc Xavier Puchol “Puchol II” com a gran campió i figura del trinquet. És el número u. Un esdeveniment que ha beneficiat, i molt, al club. “Tindre a Puchol II en el poble i en el club és un punt molt a favor que tenim. Ell és nascut a Vinalesa i des que va començar a l’escola, en 2001, sempre ha estat en totes les categories fins que va fer el seu bot al professionalisme. Eixe moment va suposar una revolució”, destaca Julio. “Gent que va vore jugar a son pare i altra gent nova que es va aficionar en eixe instant es van ajuntar per anar a vore les partides. Va nàixer el fenomen dels ‘Pucholfans’. A alguna final que ha jugat Javi hem anat més de 180 persones, això es notava molt. Ara no en som tants, però sempre hi ha un grup d’aficionats incondicionals”, explica el president del club, un d’eixos incondicionals. No només en l’aspecte esportiu, sinó també en el personal, ja que és amic de la infància de Puchol II, amb qui va entrar a formar part de l’escola del club de pilota.
En este sentit, l’aspecte més important dels triomfs de Puchol II és que han transcendit a les futures generacions. “És un impuls per a l’escola. En estiu fem una sèrie de campus esportius, amb ell, i vam arribar a tindre més de 60 xiquets. Ha sigut un revulsiu per a la visibilitat de la pilota”, diu Julio. Ara bé, el futur d’una escola de pilota no només depén dels campionats de la figura local. El Club Pilotari Vinalesa mira pel futur, més enllà de Puchol II. “En estos últims temps teníem uns 35 xiquets en l’escola, però entre els que s’han especialitzat, els que se’n van al trinquet o als equips amateurs, més un poc de tall generacional… Ara som uns 25 xiquets. Estem intentant donar un impuls per a reforçar la pedrera, més que res perquè quan els que estem ara jugant s’ho deixem, ha d’haver algú jugant ja, és el relleu”, comenta Julio. Un relleu marcat per l’esport i pels valors. “Tenim un visió pedagògica de l’escola, volem educar mitjançant la pilota i l’esport a compartir valors com la responsabilitat, el companyerisme, el respecte… Intentem inculcar-ho juntament amb uns entrenaments amb la màxima seguretat per als xiquets. La idea no és voler tecnificar des de molt menuts, no volem que tinguen ànsia de guanyar, sinó de passar-ho bé. Fins als 12 i 13 anys els xiquets han de practicar els màxims esports possibles, perquè això els ajuda a millorar les seues aptituds psicomotrius bàsiques”, relata Julio.
Per això, l’escola de Vinalesa competeix en totes les modalitats del joc de pilota, i per això, en l’escola sempre hi ha professionals formats en l’educació física i perfils vinculats en la pilota. “Quan es va fer l’escola estava Agustí Larré i Pablo Gómez, amb l’ajuda de Puchol pare. Després també van passar Waldo, Bueno, Nacho, Vicent Peydró… Actualment, el responsable és David Fernández, amb l’ajuda d’Ulisses Blasco i Joan Orts, dos jugadors en fase de promoció”, apunta Martínez.
Julio Martínez és un d’eixos joves presidents de club que ha injectat aire fresc en la pilota, malgrat que sembla que ha passat tota una vida des que va arreplegar el testimoni dels majors. “Vaig entrar en el club per mon pare, qui era molt aficionat. Amb ell anava a totes les partides. I també vaig entrar pel meu millor amic, Puchol II. Sempre estàvem trastejant junts amb les pilotes. En 2001 vam entrar en l’escola i a partir d’ahí he continuat. En 2011 va haver l’oportunitat d’entrar en la directiva del club com a president, amb un grup de persones que volíem fer-nos càrrec del club. Entre ells estava David Fernández, una persona que s’ha desviscut pel club i ara és l’entrenador de l’escola. Ha sigut clau per al club els últims quinze anys”, assenyala.
Julio, David, Puchol II, els jugadors i els aficionats de Vinalesa, els d’ahir i els de hui, continuen avançant pel camí que, ara fa quasi mig segle, va començar a crear el Club Pilotari Vinalesa. Amb ells, de segur que el viatge serà llarg i profitós.