Intel·ligent, àgil, instintiu. El llebrer és un gos de caça amb moltes virtuts sobre el terreny. En la muntanya, on la natura mana, es mou amb elegància i eficàcia fins a apoderar-se de la seua presa. Pot ser per això a Tonet Ordiñana Llopis (El Genovés, 25 anys) li agrada tant compartir el seu temps lliure amb les seues gosses, un nombrós equip de fidels llebrers que no deixa de créixer. Amb elles, Tonet IV s’endinsa en els camps de la Costera per a disfrutar d’una de les seues grans passions més enllà de la pilota: la caça. Ara bé, mentre que en la serra la faena és per als animals, al trinquet tota la responsabilitat recau sobre ell. Seua és la intel·ligència, l’agilitat i l’instint amb els quals aconsegueix la victòria. Fins al moment, cap presa se li ha resistit. No debades Tonet IV és el gran depredador del raspall. I en este últim Mestres ho ha tornat a demostrar.
La fam de triomfs de Tonet IV es va despertar ben prompte. Amb només 17 anys, encara un xiquet sense ombra de pèl al rostre, Tonet es va proclamar campió de la Copa de raspall fent parella amb Moltó. Un any abans havia sigut finalista de la Lliga. Eren els inicis d’un pilotari diferent que prometia vesprades de glòria. Malgrat tot, malgrat la seua valentia mesclada amb una electricitat desconeguda, malgrat el seu pas endavant quan el marcador es posa costera amunt, i malgrat la seua inexplicable maduresa quan la partida s'encén en flames, pocs sospitaven que era el naixement d’una estrela del trinquet. I així, Tonet, besnet, net i fill de pilotari, es va guanyar el dret de convertir-se en Tonet IV.
I així, amb les seues primeres victòries sonades, amb els primers grans títols en la butxaca, en el poble de Paco Cabanes, seu sagrada de la pilota, van descobrir una nova figura. Terra d’aficionats al raspall, en el Genovés es van omplir d’orgull quan Tonet IV es va consolidar en l’elit de la modalitat, un procés vertiginós que va sorprendre, per la seua velocitat, a tots. En un tancar i obrir d'ulls, aquell punter decisiu es va transformar en un mitger combatiu, després en un pilotari implacable i, finalment, en un campió invencible. Tot, amb el recolzament de la seua família i els seus amics, sempre al seu costat al trinquet. Testimonis d'excepció de com es construeix un campió. Perquè després de guanyar la seua segona Copa en 2019, Tonet IV va véncer amb contundència en la Lliga i el Mestres de 2020 i, mesos abans, en el mà a mà de la mateixa temporada. Per primera vegada des de Coeter II, un mitger era capaç de plantar cara a tots els restos i proclamar-se campió de l’Individual. Tanmateix, a diferència del de Simat, Tonet IV es va instal·lar en la victòria. Un domini que continua fins hui. Porta quatre temporades sense perdre un duel mà a mà. Els últims quatre Individuals de raspall han sigut per a ell, sense discussió. Inapel·lable, infal·lible. Com un llebrer perseguint una llebre.
És comprensible que tots els xiquets i xiquetes del Genovés tracten ara d’imitar-lo sobre les lloses. El seu icònic carxot, la seua capacitat per jugar pilotes impossibles i la seua forma elegant de guanyar, solidària amb el company i respectuosa amb el rival, han enamorat l’escala. A més de per a la parròquia local, Tonet IV és un atractiu destacat per a tots els aficionats de qualsevol trinquet valencià.
La llegenda de Tonet IV, campió de tot amb 25 anys acabats de complir, depén de continuar guanyant, però també de les satisfaccions que regale als habituals del raspall en cada vesprada de partida del dia a dia. I no és fàcil, perquè el fet de ser el número u suposa patir en molts duels on el trinqueter apreta en busca d’una travessa. A vore qui travessa contra el millor. En l'última Copa ha tornat a passar. Un altre campionat en el qual, el mitger de la Costera, acompanyat per un entonat Badenes, s'ha imposat a la resta d'equips. Altra peça per a la col·lecció. Ja van quatre Individuals, tres Copes, quatre Mestres contant el d'este cap de setmana i una Lliga. Però, en vol més.
Siga com siga, guanye o perda, Tonet IV no deixa escapar l'ocasió d’eixir a passejar per la muntanya amb la companyia inestimable de les seues gosses, el seu equip fora de la canxa. És el seu moment d’alliberament, el temps en el qual llevar-se el pesat uniforme de campió per assaborir la calma i la pau de la naturalesa. Ara bé, fins i tot quan està lluny del trinquet i la pilota no està en joc, fins i tot quan en la ment només sent l'aire pur del camp, el depredador del raspall no deixa mai de ser intel·ligent, àgil i instintiu. La caça de títols continua.