Volea

Sanchis: "Vaig pensar que perdia el dit i no jugaria més"

El mitger de Montesa torna este dissabte al trinquet professional després de 14 mesos recuperant-se d'una dolorosa lesió en una mà

1 minut

Jaume Sanchis torna el dissabte als trinquets - Funpival

En el raspall professional, les molèsties a les mans són el pa de cada dia. Tanmateix, Jaume Sanchis (Montesa, 29 anys) va començar a estranyar-se quan va perdre la sensibilitat del dit menut de la seua mà esquerra en plena Lliga. Poc després, la sorpresa es va convertir en alarma a causa de l'intens dolor en la zona afectada. Això no era gens normal. El poderós mitger no sabia, en eixos moments, que patia una greu lesió i que corria el risc de perdre el dit per una necrosi. Hui, 14 mesos després de l'angoixa d'aquells dies, Sanchis es prepara per a reaparéixer al trinquet professional. Serà este dissabte, a La Llosa de Ranes, davant de la seua família i els seus amics, amb tots els dits de la mà, i amb la bossa carregada de la il·lusió d'un debutant.

 

Estàs nerviós?

Excepte en finals i moment puntuals, en la pilota no he tingut mai nervis. Més que nervis, sí que tinc la sensació que tornaré a fer coses que fa molt que no faig i vull vore com va, com respon el dit. Note més preocupació per saber com anirà tot, que no nervis.

 

Han passat 14 mesos sense jugar. Com es porta tant de temps fora del trinquet?

Al principi mal, perquè vaig vore que m'arrancaven el dit. Em vaig oblidar de la pilota, vaig pensar que perdia el dit i no jugaria més. El metge em va dir que no hauria de jugar més. Van ser mesos que no podia ni clavar la mà a la butxaca, perquè qualsevol moviment, qualsevol contacte amb el dit era una agonia. En eixos moments no se'm passava pel cap jugar o fer qualsevol cosa pareguda a enrotllar-me les mans amb un didal. Els primers cinc mesos van ser de preocupació per que tot anara bé i no em volara el dit. Després, superada eixa fase, ja vaig notar millora. Vaig anar al metge, el doctor Miguel Ángel Buil, em va fer una neteja i em va receptar una medicació que em va fer millorar molt. En acabant, amb la Mutua i els fisios ja va ser esperar que la ferida cicatritzara. Va costar molt, perquè a la sang li costa arribar a eixa part del cos. Va costar mesos que la carn necrosada desapareguera.

 

Però, què et va passar?

Va ser un trombo en el dit. No deixava passar la sang i el dit va anar necrosant-se des de l'ungla cap avall. La imatge era penosa. Em pensava que em volava el dit. El metge em va dir que si haguera tardat dues setmanes més a anar a la consulta... El cas és que jo vaig començar la Lliga de 2022. En gener vaig jugar tres partides, en febrer altres tres, i a la quarta ja no podia. Vaig haver de parar. No em notava al dit. No vaig parar abans perquè sempre penses que és una sentada, que perds sensibilitat per un colp però que després la recuperes... Estes coses. Però, va haver-hi un moment que vaig passar de no sentir el dit a notar un dolor brutal. No podia tocar el dit en terra. Jugar era impossible.

 

Arribes al metge, li expliques el que et passa i que eres pilotari. I què et diu?

Que, si fora per ell, no tornaria a jugar mai més a pilota. Després, segons l'evolució del dit ja s'ha anat matisant, però és que a primera vista l'aspecte del dit era molt negatiu. Era un tema vascular i no es podia arriscar.

 

I amb tot això que has passat, en quin moment has decidit tornar a jugar?

Farà uns tres o quatre mesos. Veia que podia jugar a pàdel, anava al frontó i pilotejava un poc... Als que ens agrada la pilota no podem evitar-ho. Al trinquet no podia anar, perquè la gent que em veia tot era preguntar-me per a quan tornaria. El cas és que vaig decidir, fa uns tres o quatre mesos, que quan acabara el fred intentaria tornar. I ací estem.

 

Què et diuen la família i els amics?

La família sempre em recolza en tot el que faig. Sempre m'ajuda. Als amics, tinc un grup de 15 o 20, els vaig donar una alegria molt gran. El dissabte estaran allí en la partida.

 

Sanchis, al centre, campió de la Lliga en 2016 amb Ricard i Roberto - Funpival



 

És que, a més de la lesió de la mà, venies d'altra en el muscle. Mentalment, com s'afronta això?

Mentalment, vaig dir: "val, ahí està el bou i cal tirar-se damunt d'ell i parar-lo". Sense pressa, però sense parar. Evidentment, desnugant-me del món professional. Va ser dur, però normal. Vaig acabar contracte i, evidentment, no vaig renovar. Era comprensible. Fins la baixa, la Fundació per la Pilota Valenciana es va portar de luxe amb mi. Sempre han estat ahí per a qualsevol problema i he de donar-los les gràcies.

 

I ara què? Quin és l'objectiu?

Vaig a jugar, a vore les sensacions en estes partides. No sé com puc estar. Estic segur que si tot va bé, d'ací a poc podria jugar segones partides més fluixes i, a poc a poc, tornar a estar ahí. Qui sap si podria tornar a estar en un campionat professional. El meu objectiu seria tornar a una Copa, una Lliga, un trofeu de la Fundació. Per què no? Però per arribar ahí primer han de passar moltes coses.

 

És com començar de zero, com tornar a debutar. Paga la pena?

A mi sí, perquè m'agrada la pilota a un nivell que no es pot descriure. Estic segur que si torne a un nivell semblant al que tenia haurà pagat la pena. I si no, per intentar-ho no haurà sigut. El més important serà disfrutar-ho, després de tot el que ha passat.

 

En cap moment vas pensar en deixar-ho estar?

En molts. Quan no podia moure el dit estava convençut que no jugaria més, perquè no volia perdre el dit. Després de parlar amb els metges i sabent que protegint bé el dit no hauria de tornar a passar res, vaig vore que podia tornar. Ara serà crucial la protecció de les mans.