Francesc Xavier Puchol i Catalunya "Puchol II" (Vinalesa, 31 anys) és el campió que mereix la pilota. Un superclasse del trinquet amb una qualitat impagable. Per damunt dels títols, de la seua forma de jugar o del seu formidable rebot, Puchol II dignifica l'esport dels valencians. Ho ha tornat a demostrar en l'inici d'este estiu tempestuós, també en el món de la vaqueta, a les portes d'un possible canvi en la gestió professional. El nét del Tio Valero celebra el seu sisé Individual en els últims huit anys. Una barbaritat. Un nou motiu d'alegria i tranquil·litat per a un jugador que no té permís per a la relaxació.
A què sap la victòria?
A mi em sap a tranquil·litat. Amb els anys que han passat des de la primera final a esta, et dóna la tranquil·litat de vore que estic treballant bé. Malgrat passar el temps, hem anat millorant en experiència, en com saber estar en un trinquet. No em referisc tant a un aspecte físic, sinó tècnic i tàctic. Em sap a una alegria immensa per continuar aconseguint títols. Ho estem disfrutant, perquè el temps i les partides passen molt ràpidament.
Existeix el risc d'acostumar-se a guanyar?
El dissabte, després de la final, un amic comentava que ens estem acostumant a guanyar l'Individual i que, quan passe el temps ho vorem amb altra perspectiva, vorem l'important que ha sigut. Crec que, encara que es disfruta de la mateixa forma, sempre és especial. A més, un necessita guanyar i, quan guanya, necessita tornar a guanyar. Sempre vols guanyar, sempre hi ha il·lusió. I la pressió és la mateixa. Guanyar és una necessitat. El jugador de pilota necessita viure-ho. Corres perill de no valorar la victòria, però cal rodejar-se de gent que sí que ho sap valorar, gent que et fa vore les coses com són. Això ajuda molt.
Amb tanta victòria, creix la por a la derrota?
Més que por a la derrota, que al final saps que arribarà, és por a la indiferència o el conformisme. Això és pitjor. La por a perdre t'impulsa a anar endavant per a lluitar, a entrenar cada dia. Això t'empenta. Però el que és perillós és la indiferència, pensar que ja ho tens bé. Per això sempre cal posar-se un poc de pressió. No massa, perquè no et pots acabar agobiant amb la faena, però sí, un poc, sentir que necessites guanyar.
Quan passe el temps, per quin motiu recordaràs este Individual?
Cada mà a mà ha tingut els seus moments. Moments d'estar eliminat, de jugar molt bé, de jugar menys bé, de partides igualades i intenses... Cada mà a mà té les seues coses. Este ha tingut la seua història i els seus moments. Sí que és cert ha sigut una de les pitjors setmanes prèvies a una final que he viscut per tota la situació extraesportiva. M'haguera agradat que haguera sigut d'una altra forma, però sóc conscient de la situació en la qual estàvem. Vaig poder abstraure'm un poc de tot, dins del possible, per a centrar-me en la partida i no pensar en coses extraesportives. No sé si este Individual estarà marcat per un canvi de la pilota professional, però al final serà un altre més per a Puchol II.
Va semblar que tenies totalment controlada la final. Això es prepara?
Quan prepare la final prepare tots els escenaris que puc trobar-me. Valore la partida amb totes les formes en les quals em pot jugar Pere Roc II i pense en què vaig a fer segons em jugue "Rodri". En la fase de quarts de final ell fa una cosa molt bé, que és anar-se'n davant a volea. Eixa forma de jugar el porta a la final del mà a mà. De cara a la final em plantege com jugar-li si fa això, amb diferents maneres des del dau i el rest. Si tot això no ho prepares abans, el dia de la partida tot és un interrogant i és una moneda a l'aire. De totes maneres, pots prepara-t'ho i pot no eixir-te. O no eres capaç de canviar el guió i et guanyen. El correcte, per a mi, és preparar situacions que saps que poden passar en la final i saber com resoldre-les. Això et dóna molts punts per a guanyar la final.
Quants quinzes ha fet Vicent Alcina (el seu entrenador) per tu?
Ell diu que per la nit juga quatre o cinc partides. Somia amb les partides i les juga de diferents maneres. Veu totes les possibilitats. Jo li dic que trie només la forma de guanyar i m'ho diga (riu). Alcina li pega moltes voltes a la pilota, veu moltes partides i sempre pensa en la forma d'encarar les partides, com jugar als rivals, les meues errades... Això em dóna molta confiança. Jo el consulte com reaccionar davant algunes situacions i sempre m'ofereix respostes. Saps que tens un bon entrenador i això dóna confiança.
Puchol II mirant una vegada i una altra la muralla per saber on col·locar-se. És una imatge que es repeteix moltes vegades en cada partida. Apareixen moltes manies quan jugues soles?
Quan passa el temps i passes per moltes situacions te'n adones que les manies no van a cap lloc. Pots tindre manies, però quan jugues moltes partides veus que has guanyat i has perdut fent una cosa i altra. Hi ha moltes coses mentals que són problemes que realment no existeixen, que només et planteges tu. Cal ser conscient de tot això. Hi ha qui empra tècniques per estar relaxat o per mantindre la calma. Jo he tingut temporades de tindre més manies i altres de llevar-li importància perquè he vist que eren coses poc rellevants. Cadascú actua d'una forma. Com deia Parejo, "lo importante es la pelotita".
T'agrada més jugar soles o en equip?
A mi m'agrada molt jugar en parelles i trios, em pareix la pilota més clàssica, la de tota la vida. El mà a mà, de vegades, pot ser una modalitat més gelada. Però, sé que és la modalitat del morbo, la dels gladiadors. La gent vol vore un contra un pegant-se i morint-se, vol vore que un jugador guanya a un altre. En les partides de trios o parelles no saps molt bé qui guanya a qui, però en el mà a mà no hi ha discussió. Es poden vore més recursos tècnics en una partida per equips que en un mà a mà, més rebots, més jugades diferents, més piloteig...
Què et passa per la ment en un moment com el 55-55 que vas viure en les semifinals?
Ahí penses en aguantar. Aguantar i centrar-te en el pla de partida que tens.
En eixos instants es disfruta?
No, perquè estàs molt cansat, fa molta calor, hi ha molta tensió... No es disfruta, però forma part de la faena. Tot el món quan treballa té moments en els quals s'ho passa millor i altres en els quals ha de fer el que ha de fer. També és superació, com el que fa una marató i arriba als últims quilòmetres. Ahí un no s'ho passa bé, però cal arribar a meta.
Tens la resposta preparada per a tots els que et preguntaran si agafaràs a Álvaro de Faura?
Em pareix imprudent i atrevit pensar en arribar als onze títols d'Álvaro. Si jo fora ell diria, 'però que es pensa Puchol II? Si només en porta la meitat!' (riu). El tema dels números està molt bé, però cal fer balanç quan s'acabe la carrera.
No t'imagines guanyant cinc més?
És molt difícil. D'ací cinc individuals no tindré jo un mal dia? No em podran guanyar?
D'allò que no es veu, d'allò que hi ha darrere del trinquet i l'aficionat no sap, què és el més important per guanyar l'Individual?
Pense que agafar-s'ho tot amb filosofia i ser feliç quan ve l'Individual. Moltes vegades parle amb la meua família, la meua parella, i em diuen: 'què ganes que passe ja l'Individual...". Per a mi, que renove contracte any a any, guanyar l'Individual és molt important. És molta pressió. Això afecta el caràcter. És com si preparares unes oposicions cada any i si no les aproves no entres a treballar. La gent que està en eixa situació està constantment preocupada, li canvia el caràcter... Per tant, has de canviar la filosofia, intentar entendre el procés i afrontar-ho d'altra forma. Cal treballar per a estar de bon humor cada dia, perquè si no la pilota se t'apodera i acabes de baixò, malament.
L'Individual t'ha canviat el caràcter?
Totalment. L'Individual et canvia el caràcter. De segur que a altres jugadors també els ha passat. Tens l'obligació de guanyar i això t'afecta moltíssim. Els pilotaris renovem any a any i, vulgues o no, eixa pressió...
Quina valoració fas del nou format del campionat?
M'ha paregut 'xulo' el format amb lligueta per a la fase de quarts de final. Quan era eliminatòria directa tenia més morbo, però era un poc injust, perquè per un mal dia te n'anaves a casa. Això sí, el calendari del campionat caldria, igual, moure'l abans o més tard. Ho dic perquè el que he vist és que els trinquets no estan preparats. Els jugadors pateixen en la canxa, però i els aficionats? Els espectadors han d'aguantar temperatures de més de 30° en el trinquet. Pagar una entrada per això... Igual la gent prefereix quedar-se en casa amb l'aire connectat. Els trinquets no estan adaptats i això cal mirar-ho, i buscar altres dates per a tindre una temperatura normal. En juny i juliol paren totes les competicions de tots els esports, és quan fa oratge de campionats curts, partides de nit, partides en trinquets descoberts... Però en un trinquet cobert, una final del mà a mà un 1 de juliol... Molta calor.
Enguany s'ha estrenat una nova normativa per a regular els temps en els quals es parava la partida. Hi ha hagut certa polèmica interna per l'aplicació de la norma. Creus que el tema del temps s'ha mesurat com toca?
Quan tot estiga reglat em pareixerà correcte que es mesure el temps. No vull jugar contra ningú que perd el temps. Però, també cal que els trinquets estiguen preparats. Això també podria ser una norma. Perquè jugar en un trinquet a 34°... Si posem normes als jugadors i no les posem a l'organització... Sobre el tema dels temps, crec que ha sigut un tema orientatiu per a que cap jugador parara la partida i se n'anara al vestidor deu minuts i trencara el ritme del joc. Sé que hi ha hagut polèmica. A mi, hi ha hagut coses que s'han fet que no m'han paregut correctes. Sempre es diu que la pilota és un esport de cavallers i cada vegada tinc més clar que no és així.
Abans comentaves que has intentat aïllar-te del soroll institucional amb el tema Federació-Fundació. Com a número u de l'escala i corda, com veus el panorama?
Està tot en un interrogant. No sé què passarà en la pilota. Sí que ha quedat clar que els jugadors d'escala i corda volem un canvi. No sé quin canvi serà, però volem un canvi en la pilota. Jo sempre vull el millor per a la pilota i per als jugadors. El que m'ha decebut un poc és que ha eixit a relluir que cada u dels jugadors va per la seua banda. Això m'ha paregut mal. Ara s'obre un debat i no sé com acabarà. Jo no tinc ni idea. Vull que siga bo per als jugadors i la pilota, que es prioritze el bé de tots abans del bé particular.