El premi a la constància de Salva Palau

Salva Palau ja pot somriure. El jove jugador d’Alginet serà titular en la pròxima Copa Caixa Popular d’escala i corda després de molt de temps atrapat en la paradoxa que molt sovint implica la carrera esportiva d'un jugador en la pilota professional. Hi ha moments, hi ha casos, en els quals un pilotari pot ser massa bo per a jugar en la Lliga 2 i la Copa 2 al mateix temps que no ho és prou per a jugar la Lliga i la Copa. Estos pilotaris es queden en terra de ningú, sense espai, sense lloc, sense oportunitats de competir amb els que estan per dalt i sense opció de fer-ho amb els que estan per baix. Eixe era el cas de Salva Palau.

Sí, jugar la Copa Caixa Popular és per a Salva Palau un premi a la constància, al treball pacient. A la resistència quan tot et demana abandonar. Als seus 25 anys, l'escaleter d'Alginet fa un temps que demostra la seua pegada, la seua progressió en el domini de les partides i el seu desenvolupament com a pilotari professional. La seua esquerra violenta, però irregular, ha evolucionat amb el creixement d'un jugador més rodó, més madur i més estable. Ara, tot això ha ocorregut en l'obscuritat del dia a dia i en alguns trofeus, en les partides amb menys repercussió, on tot costa més. Palau ha hagut de picar molta pedra per arribar fins ací.

El cas de Palau exemplifica la dificultat i la contradicció en la qual viu instal·lada la pilota professional des de fa un temps, sobretot en el cas dels jugadors més joves. En este cas, el rendiment de l’escaleter de la Ribera ha sigut ascendent. Després d'apuntar maneres de molt jove, va anar guanyant presència en els trinquets a poc a poc. Tanmateix, es considerava que encara no tenia el nivell per a entrar en les grans competicions per equips de la temporada. Ni en la Copa ni la Lliga. Amb un nombre d’equips limitat en les dues competicions, entre sis i huit, Palau havia de demostrar que estava millor que un dels huit restos del circuit si volia tindre una opció. I com es demostra això? No hi ha cap estadística ni classificació que es puga utilitzar com a prova. Tot depén, només, de l’organitzador de la competició.

Al cas de Salva Palau se li afegia una circumstància encara més frustrant. Quedava clar que no era prou bo per a jugar la Lliga o la Copa, però és que, a més, es pensava que era massa bo per a jugar la Lliga 2 o la Copa 2, on es dóna cabuda als jugadors que es troben al segon escaló. Per tant, Salva va vore com, durant diverses temporades, es quedava fora de les quatre competicions, quedant en el limbe de les partides del dia a dia i alguns trofeus.

Per a un jugador jove, en plena progressió, quedar limitat a les partides del dia a dia o a ser un suplent del que tirar puntualment en la Lliga i la Copa (en el cas de haver-hi alguna baixa) pot suposar un greu risc de desmotivació. No vore la llum al final del túnel és, a dia de hui, el factor que impulsa a l’abandonament a molts jugadors joves. Però Palau va resistir. La seua esquerra ha continuat colpejant amb força la pilota en el dia a dia i sempre ha donat la cara en l'Individual. No ha abaixat els braços i ara té la seua oportunitat. Després de la retirada de Genovés II i Soro III la temporada passada, a Salva Palau se li han obert les portes per a les grans competicions. En les seues mans està ara mantindre eixa posició de privilegi. En la pilota professional, a més de demostrar nivell, també cal esperar el moment. Este és el de Salva Palau.

D’altra banda, la situació de Palau no és més que la llarga i dura espera viscuda i patida per molts altres pilotaris en altres moments. La situació de la pilota és tan complexa que cal esperar que alguna figura deixe un lloc per a que algun jove puga entrar en la roda. Almenys, així és com funciona a dia de hui (vorem a partir de gener de 2024). Calen moltes partides, moltes setmanes, moltes pilotades i molt de nivell per a guanyar-se un nom en els grans cartells. El nombre d’equips, de moment, és reduït i la competitivitat és màxima. Amb tot, i volent mirar el got mig ple, el cas de Salva Palau és un missatge per a tots els pilotaris joves que vénen per darrere. És el premi a la constància.