Com el Genovés, Quart o Alginet, el nom de Faura va lligat al trinquet. Difícil entendre l’un sense l’altre des de l’aparició del fenomen d’Álvaro Navarro. L’espectacular trajectòria del “bou de Faura”, dominador absolut de l’Individual d’escala i corda després de la retirada de Paco Genovés i campió de tot durant els anys del canvi de segle, va situar en el mapa de la pilota este municipi de les Valls, amb poc més de 3.000 habitants i una arrelada passió per la vaqueta. Ara, quan encara no han passat deu anys de l’adéu d’Álvaro en el món professional, el club de pilota del poble viu un procés de regeneració amb dos nous punts centrals sobre els quals es construeix el present i el futur. El primer, el rejoveniment dels seus equips en els campionats de galotxa, la modalitat regna a Faura. El segon, la figura d’Ángela Abad com a nova referent de la pilota femenina.
Ara bé, el camí fins ací ha sigut llarg. El club de Faura el va començar a caminar en 1987 gràcies a l’empenta inicial d’un grup de gent aficionada a la pilota: Sergio Serra, Leopolodo Gómez, Maties “el Morrut”… Aficionats que jugaven al carrer de la Protectora, un espai considerat emblemàtic per als faurers. Només uns anys després, en 1992, Faura aconseguia guanyar el seu primer campionat de galotxa El Corte Inglés. Ho feia, a més, contra Benavites, municipi veí i un dels poderosos equips del moment junt amb Sollana. En aquell Faura campió jugava Álvaro, Ximo de Massalfassar, Ramonet i Berbis. Amb el seu triomf es creava un punt d’inflexió per al club de Faura, uns anys daurats en la galotxa que, malauradament, no van tindre continuïtat.
“Aquells anys d'auge es van anar perdent. La pilota va quedar només per a les partides i campionats de festes”, explica Juan Bautista Camarelles “Juanba”, actual president del club. “Però, va ser a partir de 2006, amb la implicació d’Álvaro, quan la pilota va tornar a agafar aire al poble”, comenta Juanba. En aquella temporada, Faura tornava a les competicions i arribava a les semifinals en El Corte Inglés i l’Interpobles. Amb eixa situació, durant les festes d’agost de 2011 es va inaugurar el nou carrer de pilota. Les bases per a començar de nou. Alguna cosa s'havia despertat.
“Enguany hem competit amb nou equips en El Corte Inglés i amb set en l’Edicom, amb un mitjana d’edat a voltant dels 28 anys. Crec que cap jugador supera els 35 anys. En molts clubs juga gent major, que va a menys, i, en canvi, en Faura la pilota és un moviment molt jove. Un moviment jove i fort, consolidat plenament”, afegeix Camarelles. “Faura es mobilitza molt amb la pilota, sobretot durant les festes. El carrer es plena de gom a gom. Es nota el suport de l’ajuntament, que sempre dóna sentit al projecte del club”, assenyala el president de l’entitat, capaç de tornar a l’elit de la galotxa estos anys. “Vam jugar quatre finals consecutives de El Corte Inglés, i vam guanyar el títol l’any de la pandèmia, el 2020. Ara comencem nou projecte amb el fitxatge d’Álvaro Mañas. Sempre tractem de reforçar l’equip de primera amb joves que representen els valors de la pilota, gent preparada, que entrene, que estiga en l’àrea de rendiment de la Federació i que tinga esperit per guanyar. És com nosaltres entenem la pilota”, apunta Juanba, que a més de president del club és membre de la directiva de la Federació.
En esta línia, l’escola es manté activa en paral·lel al club. Vora uns 40 xiquets i xiquetes, tres entrenadors i un exemple: el d’Ángela Abad. “És el referent per a tots. Ha guanyat l’Europeu amb la selecció, ho ha guanyat tot en l'àmbit escolar… Per a nosaltres és molt especial haver tingut a Álvaro, que va ser el màxim referent en la pilota masculina durant molts anys, i ara tindre a Ángela, que porta el nom del club, de l’escola i el del poble amunt i avall. És un orgull. Ara ha estat lesionada del genoll, però està previst que a principis d’any torne a la competició”, resumeix Camarelles.
Álvaro, Ángela i els que han de vindre. Amb figures i títols remarcats en la seua història, el club de Faura continua mirant endavant. En este poble del Camp de Morvedre, com en la resta, la il·lusió dels joves és sempre l’orgull dels majors.