El mitger de l'equip de La Llosa de Ranes, flamant campió de la Lliga CaixaBank de raspall, pateix un sever desdoblament de la personalitat. Fora de la canxa, Adrián López Pardo "Murcianet" (Castelló, 20 anys) és un xic alegre i extravertit. Un jove de 20 anys que sembla respirar normalitat. Ara bé, sobre les lloses del trinquet, la seua simpatia es transforma. Amb la pilota en la mà, Murcianet és un jugador volcànic, caràcter pur, foc. Competitivitat feta velocitat, electricitat convertida en coratge. Un remolí d'energia fulgurant, sempre a punt d'esclatar, sobre una contagiosa fam de victòria. Més o menys, així és la doble identitat del guanyador per segona vegada consecutiva de la Lliga CaixaBank de raspall, la primera com a mitger. Uns dies després de l'efervescència de la final i de la inevitable pujada d'adrenalina que acompanya al triomf, Adrián aprofita la calma i la serenitat de l'èxit per a rememorar el passat, lògicament encara curt, i pensar en el futur, més prometedor que mai. Ho fa, això sí, amb el seu estil de joc: ràpid, directe, certer. Preguntes i respostes en forma de llampec, com els seus quinzes.
Com se celebra una Lliga?
Amb la família, amb els amics i amb coneixement. No hi ha massa temps per a recuperar, que esta setmana ja tenim altra cita important a La Llosa de Ranes.
Cap promesa per complir?
Tenia una. Vaig dir-li a Iván que si guanyàvem la Lliga em raparia. El que passa és que quan va acabar la final, allí en el trinquet Iván em va dir: 'mira, amb la partida que has fet, t'indulte el monyo'. Ara, cada vegada que em pentine em recorde d'Iván.
Iván sembla gel i tu eres foc. Com ha sigut la relació amb ell en l'equip?
Ens coneguem des que vaig començar a jugar. Diuen que ell és el dia i jo sóc la nit. Però és que els polos oposats s'atrauen. Això ha passat. Quan faltava espurna, eixia jo. Quan calia quietud, estava ell. Eixes coses et porten a les victòries.
Quina ha sigut la teua millor partida?
La final, per saber combatre els nervis.
La segona Lliga sap diferent?
Sap a que hi ha més treball. Tinc molta estima per la de l'any passat, per ser la primera. Esta suposa l'estima pel treball que he tingut. És la primera com a mitger i he donat un bon rendiment. Esta Lliga em sap millor per la responsabilitat, per recaure més joc sobre mi. Això vol dir que estic preparat per a jugar contra els grans jugadors.
Quina imatge de te ve al cap de la final?
Una imatge bonica d'una partida molt renyida. Des d'abans de començar ja sentia la pressió. Després va ser tot felicitat. Es va viure un ambient de festa i això és molt bonic per a la pilota.
Has tornat a vore repetida la final?
Encara no. Crec que acabaré per vore-la, però perquè els meus pares voldran.
Per què creus que vau guanyar?
Per no eixir-se'n de la partida. Va ser clau estar forts mentalment, continuar animant-nos. Va ser principal estar en la faena, concentrar-nos. Si havíem fet quatre jocs, podíem fer dos més. La diferència entre un jugador d'elit i un de carrer és tindre el cap centrat. Has de dir: 'estic ací per alguna raó i no puc deixar que el meu cap s'apodere de mi'. Has de tindre la confiança que tot ha de passar per les teues mans.
En alguns quinzes se't va vore encés en flames...
Vaig vore que patíem un poc i tenia ganes que la gent ens animara. Vaig vore que estàvem decaient i calia animar. Vaig intentar encoratjar a la gent per si ens tiraven una maneta. I així va ser.
De qui has tret eixe caràcter?
Des que era xicotet m'he fixat sempre en el Moro i en Marrahí. Són els meus referents. També crec que són coses que has de tindre dins. Si saps controlar els teus nervis, t'ajuda. S'ha de saber gestionar, perquè de vegades se't pot girar en contra.
El teu malnom és Murcianet pels orígens familiars, de Múrcia. Com t'arriba l'afició per la pilota?
Per un company de faena de mon pare. Jo era menut i jugava al tenis. A mon pare li va comentar que en Càrcer hi havia escola de pilota i que podria provar. En Castelló no n'hi havia encara. Vam anar a l'escola de Càrcer i no sabíem ni com s'entrava al trinquet. Ens vam equivocar de porta. Ara mon pare és un gran aficionat.
Què vas aprendre del "Moro" d'Alcàntera?
Tot. La gran majoria de coses que sé del trinquet és per ell. Ha perdut moltes hores amb mi, m'ha portat darrere a molts llocs. Al final les coses s'apeguen.
Creus que esta Lliga és la teua consagració?
No ho sé. Crec que és un pas important. Guanyar i quedar-se ahí no val per a res. Ara toca treballar i continuar.
Què has de millorar?
La templança. Ara toca jugar partides i créixer al trinquet. Estar dins del trinquet i saber competir cada dia.
Només tens 20 anys... Ara quin és el repte?
El repte és el de tots els jugadors professionals, cada u en la seua posició: consagrar-se com a figura. Cal treballar molt i tindre els peus en terra. No per guanyar una Lliga pots pensar que eres més que ningú
L'Individual és impossible?
Impossible no. Cal treballar i a vore si podem pegar alguna sorpresa. Enguany no, però en uns anys... A vore si ens fem amb ell.
Ara la gent voldrà vore't jugar contra Tonet IV...
Sempre m'han dit que tinc un joc paregut. Sempre m'he fixat en ell. Tonet IV ha canviat l'estil de la pilota. És dels primers que ha tret eixa manera de jugar. Pense que es pot vore eixa partida, però crec que encara és prompte. Este cap de setmana ja tinc una partida forta contra ell.
Hi ha molta competència entre els mitgers del raspall?
No és com els restos, que es queden fora dels campionats importants. A nosaltres ens ve justet i suplir les baixes és difícil. A mi de menut sempre m'agradava més jugar darrere, era rest. Però vaig tindre problemes en el braç i després de parlar amb el Moro vaig decidir jugar al mig. Crec que vaig encertar.