La Lliga, patrimoni material de Puchol II, Álvaro i Hilari

Per molt dura que siga la sequera, les partides per a la història mai deixen de ploure en Pelayo. La Lliga CaixaBank d'escala i corda 2023 és, des d'ahir, patrimoni material de Puchol II, Álvaro i Hilari. El trio de La Pobla de Vallbona es va proclamar campió de la competició per equips més important de la temporada en derrotar 60-45 el trio de José Salvador, Nacho i Guillermo (Vila-real) en una llarga i irregular final disputada a Pelayo. Més de dues hores de partida, més emocionant que espectacular, en un trinquet que va tornar a respirar l'ambient de les grans ocasions. Un duel d'alt voltatge que es va resoldre, de nou, gràcies al talent inesgotable de Puchol II i les mans plenes d'il·lusió d'Álvaro, Hilari i el jove Andreu, protagonista des de la pedra de ferir.

No era fàcil endevinar el color de la partida. Els dos equips es van mostrar sòlids en la fase regular de la competició, malgrat que els de La Plana venien en una trajectòria ascendent, en velocitat creuer, i els de Camp de Túria havien patit algunes turbulències en les últimes partides, remuntant en la semifinal. La inexperiència d'Álvaro al mig, els daltabaixos de Guillermo, la primera gran final de José Salvador... Amb les forces tan igualades, el factor decisiu, per a bé o per a mal, podia amagar-se en qualsevol lloc.

I va ser tot i res a l'hora. La final es va perllongar durant més de dues hores i va regalar una partida igualada en la qual es van combinar quinzes de mèrit amb errades poc freqüents. Els rojos, amb un Puchol II inspirat, com sempre en els grans dies, van tirar del marcador en l'inici i se'n van emportar els primers jocs de la partida. Els blaus van reaccionar. Nacho, qui ahir centrava pràcticament totes les mirades, va tractar de jugar una partida molt tàctica, buscant molt el fallo d'Álvaro i evitant que Puchol II entrara en joc. L'estratègia va permetre igualar la partida 30-30 i després 40-40.

Tanmateix, Álvaro va superar ahir, amb sobresalient, l'examen de mitger. Amb molèsties musculars incloses, el de Massalfassar es va defendre en la canxa com un lleó ferit. Els seus colps, sostinguts sempre per la presència de Puchol II darrere, van ser claus i decisius per encarrilar la final. En companyia d'Hilari, altre que prompte estarà jugant una final al mig, Álvaro va imprimir a la final un canvi de ritme marcat per la fam de victòria. Les seues ganes de guanyar s'oloraven des de la galeria.

A l'altra banda del trinquet, la classe de José Salvador, la capacitat d'agafar joc de Nacho i la punyalada mortal que té Guillermo prop de la corda no eren suficient per a rematar els quinzes. De fet, en un parell de jocs, els blaus van portar la batuta, van dominar, van moure la pilota al seu gust, però sense acabar de trobar el moment i el lloc on posar-li el llaç al joc. Els rojos, d'una forma o d'altra, sempre aconseguien traure el cap i respirar. Sempre sobrevivien. El desfici dels de la Plana va provocar moltes pilotes parades a l'escala que Puchol II va aprofitar per tastar la preuada xarxa de la catedral.

En l'últim tram de la partida els rojos no van perdonar. Amb 50-45, Puchol II va traure el manual de com guanyar finals. Se'l sap de memòria. I li funciona. El rest de Vinalesa en porta ja quatre lligues. Cap jugador de la història en té més. Ja és un mite. Ahir va demostrar per què. Els últims jocs van morir massa prompte, amb massa facilitat, com si la gasolina s'haguera acabat en el depòsit dels blaus. La mirada de Puchol II ja estava perduda, propi del tràngol del campió. En canvi, el rostre de José Salvador deia tot el contrari. Ell i el seu equip han remat molt esta temporada per arribar a la final, van superar els dubtes i la pressió dels inicis i van trobar un punt excels de joc en les últimes jornades del torneig, però ahir era altra història. Pelayo i les finals. No deu ser fàcil estar ahí baix.

Entre pensament i pensament, quinze i quinze i quinze roig. I victòria final. Alegria per a uns, molts, vinguts dels pobles de l'Horta com Beniparrell, Massalfassar i Vinalesa. La Lliga ara és seua, patrimoni material de Puchol II, Álvaro i Hilari. 

El punt més estrany de la final va ser extraesportiu. El president de la Federació de Pilota Valenciana, Vicent Molines, va presenciar la final des de l'escala del trinquet, en lloc d'estar a la llotja amb la resta de les autoritats convidades a la partida. Tampoc va estar en la presentació de la final i, per descomptat, no va participar en el lliurament de trofeus, malgrat que la Lliga CaixaBank d'escala i corda, com la de raspall, són campionats oficialitzats per la Federació. La raó de fons d'este fet, sorprenent, és la tensió irrespirable entre Fundació i Federació, que no acaben de posar-se d'acord en convenis relatius a estos tornejos. Una pesada càrrega que arrossega la pilota des de fa temps. Una sequera contra la qual no és suficient amb partides per a la història.