Julio Palau (Alginet, 25 anys) estava condemnat a ser jugador de pilota. Primer, per una qüestió merament genètica: és nét de "Juliet d'Alginet", una de les grans llegendes de la història de la pilota, i a la vegada fill, germà i cosí de pilotaris. Els cromosomes trinqueters són dominants entre els Palau. I, després, per una qüestió generacional: Julio forma part de la "quinta" del 98, la mateixa d'altres jugadors com De la Vega, José Salvador, Giner, Álvaro Gimeno... Massa coincidències per a poder escapar al destí. Això sí, Julio sempre ha tingut els peus a terra. Fins i tot després de la seua victòria el passat dissabte en la final de la Lliga 2 d'escala i corda a Vilamarxant, al costat del seu germà Guillem (a la punta) i de Carlos (al mig). Palau manté una visió madura, realista i coherent de la seua situació esportiva. És conscient que ha millorat, també que té molts jugadors per davant i que n'hi ha molts que vénen per darrere amb moltes ganes. Així que no és el moment de somiar amb finals del mà a mà, sinó de lluitar per començar a jugar trofeus al costat dels millors. Pas a pas i quinze a quinze. Així es juga la partida de Julio Palau, com la final del dissabte.
Has vist repetida la final del dissabte?
Al sendemà de jugar-la. El diumenge, segons em vaig alçar, la vaig vore. En eixe moment te'n recordes de moltes coses de la partida que, quan estàs jugant i estàs centrat, no te n'adones. En la tele les pots vore. Va ser una partida, que, després de vore-la repetida, crec que va estar molt bé. A qualsevol aficionat que va vindre al trinquet li va agradar. A gent del meu poble que era la primera vegada que veia una partida els va encantar.
La partida contra Mario, Héctor i Javier Campos va estar molt renyida. Per què creus que guanyeu la final?
Al principi se'n van davant ells un poc. Remuntem després dos jocs i anem guanyant els jocs des del rest. En la recta final ells es posen 55-50 i ahí se'ns complica la cosa. En eixe instant vam tindre un poc de sort, igual vam estar un poc més calmats i igual ells van fer un parell de "fallets". Tot es va decantar a favor nostre.
Quan va començar la Lliga 2 i vas vore els equips, t'esperaves guanyar?
Em veia amb possibilitats, però és veritat que veia equips molt forts, com el de Mario o el d'Adrián II amb Hilari. S'ha fet una Lliga 2 molt igualada i veia a tots els equips amb opcions de semifinals i després ja a vore què passava.
Creus que has evolucionat com a jugador en els últims temps?
Pense que sí. Any rere any vaig millorant a poc a poc. Igual em falta pegar eixe salt, el que busquem tots els jugadors, per a passar de jugar partides de segon nivell a estar al costat dels millors. He millorat, però encara em falta eixe puntet d'acabar més quinzes, de ser un jugador més efectiu, de quan la tinc bona acabar el quinze. Vaig millorant i el més important és no parar. Sí que m'agradaria... La veritat és que mai he pogut dedicar-li el cent per cent a la pilota, bé per estudis o per treball. Altres jugadors sí que tenen eixa possibilitat. Nosaltres hem de buscar altres coses. Espere que enguany puga compaginar-ho tot millor i esforçar-me per eixe objectiu d'estar amb els millors.
Com portes tindre al teu germà Guillem de company d'equip?
Molt bé. És cert que tenim massa confiança i, de vegades, ens diem coses que no deuríem dir-nos. Ens hem calmat molt en este campionat i ho hem fet el millor possible. Els dos ho donem tot i sabem que l'altre també ho fa. Si no ens ixen bé les coses, al pròxim quinze serà. A més, en general, excepte alguna jugada o algun comentari, no ens emportem la partida a casa.
I la resta de la família, com ho està vivint?
Els meus pares estan molt contents. Van vindre a la partida i van disfrutar. Mon pare crec que ho va dir en la tele, que ell està sempre molt content d'acompanyar-nos i el resultat és un poc el de menys. Si guanyem, bé, i si perdem fent una bona partida, content igual.
Supose que el fet que se't recorde que eres nét de Juliet, tant a tu com al teu germà i al teu cosí Salva Palau, deu ser un motiu d'orgull, però a la vegada també vos posa un poc de pressió per comparació. Vos afecta?
Igual en alguna partida, alguna persona major que ha vist jugar al meu iaio ve i ens recorda tot el que feia quan jugava ell, ens diuen sempre que la tirava on volia. Però, tampoc és una cosa que ens condicione. Sabem el que juguem cadascú i sabem que al seu nivell, com a figura que va ser, no arribarem a estar.
A més de tu i Mario, finalistes de la Lliga 2, hi ha altres restos molt joves com Diego, Carlos Donat, Adrián II, Héctor de Sueca, Vicent de Vinalesa, Alejandro de Montserrat... Com és que hi ha tanta competència?
Crec que la posició de rest ens agrada a tots i tots ens decantem per ella. Hi ha molta competència i això augmenta el nivell de la pilota. Qualsevol jugador te fa bona partida. I això t'obliga a 'apretar el cul', perquè, si no, com t'encantes, vénen i et passen per damunt.
Falten mitgers per acompanyar tant de rest de nivell?
No sé per què. En categories inferiors els equips sempre solen tindre el seu mitger, encara que després canvien de posicions. En el meu cas, jo vaig començar en l'escola del poble, amb el meu cosí, amb Adrián Martí, amb Lluís de la Vega i algú més, i jo jugava de mitger i de punter moltes vegades. En tecnificació vaig començar de mitger, però després em vaig decantar per ser rest.
A més a més, per davant hi ha una fornada de jugadors joves com De la Vega, Giner, José Salvador, Salva Palau... Això vos ho posa més complicat encara.
En el cas dels mitgers sí que hi haurà un canvi de generació i entraran jugadors joves, però en el cas dels restos, hem de fer-nos un espai intentat guanyar als que hi ha ara. Jo no viuré un relleu generacional, perquè els que hi ha ara tenen la meua edat. He de tindre un nivell igual o superior a ells per a tindre un espai.
Creus que ara tindràs més partides per haver guanyat la Lliga 2?
Espere que sí. Encara que partides del dia a dia sí que, des de la Fundació i els trinqueters, m'estan donant. El que espere és que per al futur, en alguns campionats o trofeus, i no parle de la Lliga o la Copa, els dos més importants, però igual per a algun trofeu curt que necessiten algun rest... O per si hi ha alguna lesió en la Lliga o la Copa, estar ahí per si ens necessiten i poder donar un bon nivell.
Estos campionats, com la Lliga 2 que organitza la Fundació, vos donen la vida als jugadors que no esteu encara en el primer nivell?
Estos campionats ens ajuden molt a tindre eixa regularitat que no tenim durant el dia a dia. He de donar les gràcies a la Fundació i la Generalitat, que són els que aposten per estos campionats e impulsen a eixa gent que estem intentant fer el salt al professionalisme. Estos campionats ho fan possible.
En el futur, et veus una final del mà a mà, de la Lliga... Amb què somies?
Ara mateix, amb el nivell que tinc, si sóc realista, no em veig en una final de la Lliga o del mà a mà. Però, si continue fent les coses bé uns anys... Si les continue fent bé i em tornes a fer esta pregunta igual et puc donar altra contestació. Ara mateix no em veig a eixe nivell.