Volea

Iván: “Contra Tonet IV has de jugar sense pensar que és el número u”

El pilotari d’Ontinyent s’estrena en unes semifinals de la Lliga CaixaBank de raspall sense perdre de vista el pròxim Individual: “Guanyar-lo seria tocar el cel”

1 minut

Iván, en una partida de la Lliga CaixaBank de raspall - Funpival

L’Alqueria Blanca té la culpa. Va ser gràcies a un dels capítols de la mítica sèrie de la televisió valenciana que Iván Esparza (21 anys, Ontinyent) va descobrir el trinquet, la pilota. Era només un xiquet, però va tindre suficient com per a decidir que ell seria pilotari. I poques coses hi ha que Iván es propose que no acabe per complir. Hui, convertit en un rest contrastat del raspall professional, ultima la preparació per a les semifinals de la Lliga CaixaBank, les primeres que juga. Demà, al trinquet de Piles (18.30 h.), amb la companyia de Murcianet i Ricardet, s’enfrontarà al trio de Ian, Tonet IV i Bossio en l’anada d’esta igualada eliminatòria. La setmana pròxima, al Genovés, es disputarà la tornada. Amb tot, només un dels dos equips entrarà en la final del 23 d’abril a la Llosa de Ranes. Iván s’ha proposat fer-ho, està per vore si açò també podrà complir-ho.

 

Com es prepara una semifinal de la Lliga CaixaBank de raspall?

Es prepara tenint els dies molt marcats. Esta setmana és més un tema de soltar el cos, de tindre bones sensacions i tindre el cap en la partida, més que d’apretar físicament. S’ha d’apretar en les setmanes d’abans de jugar la Lliga, o quan veus que venen les semifinals. Ara, personalment, sempre intente aprofitar el primer dia de la setmana per a soltar amb el fisio, després faig poc de força, al següent dia ve un treball més tranquil, i el dia abans entrene al trinquet. Després, a jugar.

 

I com es prepara una semifinal de la Lliga CaixaBank contra Tonet IV?

L’has de preparar com si jugares contra qualsevol altre jugador, però sabent que Tonet IV no és qualsevol altre jugador. M’explique. Has d’anar a jugar 'a tope', sense pensar que és el número u, perquè, si no, ja és pressió i nervis que t’estàs posant tu sol. Ell és un jugador, com un altre, amb unes capacitats i unes qualitats molt bones, però la faena és la mateixa que contra altre jugador. És a dir, has de buscar el fallo, el punt feble, buscar que jugue incòmode. En este aspecte sí que estic incidint més amb Murcianet, perquè és el jugador amb menys experiència. Entre tots hem d’evitar que el fet que estiga Tonet IV davant l'afecte. Eixe treball també és important. Cal preparar la partida sabent que, si no estem al cent per cent, ens va a fer patir. També és cert que estem amb més ganes i més il·lusió pel repte de guanyar al número u.

 

Este 'paró' de la Lliga CaixaBank degut Mundial de Pilota, us ha vingut bé o mal?

Personalment, m’ha vingut molt bé. Crec que als meus companys també. És crucial diferenciar una partida de Lliga regular i una de semifinals. El 'paró' ens ha servit per a recuperar i desconnectar, per agafar forces i centrar-nos en estes dues partides que són finals. Esta llibertat ens ha vingut bé també per a recuperar a nivell físic i mental. Arribem renovats a les semifinals, després que siga el que haja de ser.

 

Piles i el Genovés. Influeixen de manera decisiva els trinquets de les dues partides?

Teníem clar que, tocara el que ens tocara, la faena havíem de fer-la igual. Potser, per les meues característiques de joc, no haguérem triat el Genovés, però no pensem que siga un trinquet determinant on no podem guanyar. Poden ser dos trinquets prou imparcials. Igual el Genovés els beneficia més a ells, perquè Tonet IV i Bossio són d’allí, però crec que les tres línies de l’equip estan ben compensades i podem aportar moltes coses.

Iván, campió de la Copa 2021 amb Seve - Funpival

Tens 21 per a 22 anys, és la teua segona Lliga i et toca ser el líder de l’equip en les teues primeres semifinals. Això com s'entrena?

S'entrena sense entrenar-ho. Ha d’eixir la fusta de líder d’un mateix per a saber portar un equip. Hi ha moltes formes de liderar. En el meus cas, sent que tinc eixa responsabilitat, eixe pes en l’equip, però no crec que per això siga millor, ni que haja de manar a ningú. Els meus companys han de fer el que pensen. La sintonia que tenim els tres és molt bona, em fan molt de cas i es genera molta confiança, en ells i en mi. És la base per a un equip. També ve donat tot per la confiança que vinc arrossegant des d’un període llarg de temps. Des que vaig guanyar la Copa de 2021. Després va vindre el Masymas, la Llosa, el mà a mà… És això que et vas trobant bé i els teus companys ho veuen i confien en tu. Això t’ajuda a créixer en situacions complicades, en partides que se posen costera amunt. Eixa confiança cal aprofitar-la per a agafar la responsabilitat i treballar junts en la canxa.

 

En les partides se't veu sempre molt concentrat…

Dins del trinquet sóc molt tranquil. No sóc de posar-me nerviós si les coses no van bé o els resultats van en contra. Crec que és una virtut, perquè em fa estar concentrat i no eixir-me'n de la partida. És un punt del meu caràcter en el trinquet que m’afavoreix. Em diuen que sóc molt seriós jugant, que estic molt callat, però després, quan em coneixen veuen que és tot el contrari, que sempre estic de broma i ‘jaleant’. Són dues personalitats, no dues cares. En el trinquet sóc molt exigent i sé quines són les meues capacitats i tot el que puc donar. De fet, a vegades guanye però no me’n vaig content a casa.

 

Estàs millor que mai?

Crec que sí. Ara, pel temps que porte trobant-me bé, per la regularitat, diria que sí. El mà a mà va ser un punt d’inflexió per les sensacions que vaig tindre. Va ser el que m’ha fet començar la Lliga pensant que tot passava per mi, que si acoblàvem bé l’equip podíem fer coses importants. L’objectiu és la Lliga i després anar per l’Individual, que és el principal repte que tinc.

 

En canvi, no fa molt, vas pensar en abandonar la carrera per ser pilotari professional. Què va passar?

Va ser en la Copa de 2020. Va ser un moment complicat. Feia un temps, dos o tres mesos, que no perdia cap partida. Catorze o quinze victòries seguides contra jugadors d’entitat, com Marrahí, Moltó, Ian... En competicions anteriors no havia estat i esperava la meua oportunitat, amb ganes que, si entrava en la Copa, ho explotaria tot. La gent també ho comentava i, encara que volia aïllar-me, ho escoltava en el trinquet. Es va generar l’expectativa que anava a entrar en la Copa. Però, va arribar la selecció d’equips i no estava. Va coincidir també que Ontinyent estava de patrocinador del torneig. Vaig tindre un sentiment de dir: ‘què he de fer per a entrar?’. Em vaig calfar el cap, perquè si guanyant partides no servia, mai anaven a donar l’oportunitat que esperava. Vaig parlar amb el preparador, amb els pares, la família… Tots em van dir que em farien costat. Finalment, vaig decidir que la millor opció no era retirar-se, sinó parlar en el trinquet i demostrar que podia estar ahí. En la Copa de 2021 vaig debutar i, ahí sí, va explotar tot. La vaig guanyar i va ser una satisfacció màxima.

 

És la part mala del fet que sigueu molts restos joves, i amb nivell, en el raspall. La part bona és que us obliga a no baixar el nivell?

De mitgers anem curts, falten mitgers i es busquen jugadors per a cobrir equips. Però, hui dia, la posició del rest està molt complicada perquè hi ha molts jugadors. Mires els restos i és complicat seleccionar o dir qui no està bé. Hi ha molts que poden complir. Ahí està, per exemple, Badenes. Pot no ser titularíssim en les competicions oficials, però quan entra rendeix com el que més. O Ximo de Castelló de Rugat. Qualsevol rest de hui dia pot fer una gran partida. Això t’ajuda a no relaxar-te.

Iván, en una partida del passat mà a mà - Funpival

En Ontinyent ha revifat la pilota des que estàs jugant com a professional. Et posaran un carrer?

Sí que s’ha notat. L’escola de xiquets va creixent cada any, ara tenim vora 35 alumnes (Iván és monitor de l’escola, juntament amb Jordi Naya i Mario Calatayud). A les partides en Ontinyent ve molta gent i això és d’agrair. I ho note, sobretot, amb la gent jove. Em veuen pel carrer i em saluden. Són coses que et fan vore que hi ha un impacte en una ciutat en la qual la pilota no és el primer esport del qual es parla. Esperem que vaja a més. Ara, fins que no siga campió Individual no vull homenatges. Aplegar a eixe moment sí que seria tocar el cel.

 

Guanyar l’Individual. Ho tens en el cap?

És l’objectiu principal, sense desmerèixer la resta de campionats. Sóc molt competitiu i vull guanyar-ho tot, però l’Individual és l’objectiu principal. És la modalitat que més disfrute, i a això se suma que és un premi a tota la faena que hi ha per darrere, a tot el que no es veu. Aconseguir eixe títol seria el màxim. Sé que no he d’obsessionar-me, perquè costa molt de guanyar i l’actual número u no és qualsevol cosa, té moltes qualitats, com molts altres jugadors.