Guadassuar, recuperant un somni

Les ganes de jugar poden amb tot. Fins i tot amb la soledat. Per això, fa només uns anys, amb el trinquet totalment buit, Juan feria, corria i feia el dau. Volia jugar, però estava sol. La història de Juan Talavera, com la d’altres enamorats de la pilota que no es cansen de perseguir somnis, és la història del club i l’escola de pilota de Guadassuar. La història d’una recuperació, d’una reconstrucció, que està enfortint l’afició per l’esport dels valencians en este municipi de la Ribera. Un poble amb un dels trinquets més emblemàtics del circuit professional, un clàssic des dels anys 70, però sense una estructura sòlida per als aficionats, per als xiquets i les xiquetes amb ganes de jugar. Com les de Juan quan feria, corria i feia el dau.

Juan va ser un dels molts xiquets que, a finals dels anys 90, es va introduir en la pilota gràcies al trinquet i la nova escola de Javier Machí, un pilotari professional del poble que va congregar més d’una cinquantena de menuts disposats a aprendre tots els secrets de la vaqueta. “En només un any tot allò es va deteriorar molt i em vaig quedar pràcticament sol en l’escola. Un poc més tard, una quadrilla de tres o quatre vam anar a casa del Xato, un home major que havia sigut també jugador, per a que ens entrenara. L’home, amb les seues capacitats, va fer el que va poder. Em vaig quedar sol. Amb 15 anys, quan vaig poder, em vaig apuntar a escoles de tecnificació i a partir d’ahí a jugar jo soles”, explica Talavera, qui va vore com els companys i amics del poble amb els quals poder jugar anaven separant-se del trinquet.

Però les ganes de jugar poden amb tot. Així que Juan va seguir. Va ser campió autonòmic d’escala i corda i el seu nom va començar a anunciar-se. Tanmateix, amb 24 anys va patir una lesió en el muscle i va haver de parar. Ara bé, de vegades, un pas enrere serveix per a agafar impuls. “Em vaig plantejar que a Guadassuar no hi havia cap estructura per a la pilota des de feia quinze anys i que jo podia compatibilitzar els meus estudis, que estaven relacionats, amb fundar una escola de pilota en el municipi”, conta Juan. Era novembre de 2013 i tot estava per fer. “Vam començar a treballar en les escoles del poble, la joventut… Volíem que la pilota estiguera més present en el poble. En l’inici èrem quatre xiquets. En el moment que va arribar la Covid-19 érem 54 alumnes en l’escola”, relata Talavera. “Ara hi ha una bona estructura del club, persones molt implicades, molta gent vinculada a la junta, i hi ha moltes reunions, moltes propostes…”, assenyala el representant de l'entitat pilotària.

El següent pas endavant del club i l’escola de Guadassuar passa pel trinquet. El Nou Trinquet Municipal de Guadassuar. I és que en els darrers mesos l’ajuntament del poble va apostar per quedar-se amb la propietat del recinte, fins a eixe moment una canxa privada. Això obre les portes a una nova dimensió. “La pilota és ja un esport més de Guadassuar i això ens fa sentir molt bé. Fins a l’any passat (2022) estàvem en inferioritat de condicions perquè no disposàvem d’una instal·lació municipal per a la pilota. La lluita dels últims deu anys del club ha sigut aconseguir eixa infraestructura. El gestor del trinquet, Daniel Ribera, sempre s’ha portat molt bé amb nosaltres, sempre ens ha cedit la instal·lació de manera desinteressada, i nosaltres només havíem de fer front al cost de la llum, però això era ja inassumible per a nosaltres”, relata Talavera, qui treballa de la mà de les institucions locals per millorar les condicions de la canxa. Entre d’altres coses, es pretén condicionar els vestidors, millorar l’accessibilitat, les llums, els panells del sostre… És a dir, renovar l’esquelet d’un trinquet que és l’estendard de la pilota a Guadassuar. “Ara el trinquet està ple d’activitat de dilluns a diumenge. L’únic dia que l’escola i el club no tenen activitat és el dimecres, que queda per a les partides professionals, una bona referència per a l’alumnat de l’escola”, conclou Talavera.

Per als enamorats de la pilota que persegueixen somnis, les ganes de jugar poden amb tot.