Rodrigo Sebastià Alonso, “Pere Roc II” (Benidorm, 30 anys), està exhaust. Fa només uns minuts que ha acabat la final de llargues del Mundial de Pilota contra Bèlgica i, amb un dels seus fills al braç, no deixa de signar autògrafs a les desenes de xiquets que han vingut des de la Nucia fins a Alzira per a vore’l coronar-se campió del món. També estan allí, sobre la canxa i sempre al seu costat, Samantha i la seua família. I entre ells, Samuel, el seu fill menut, amb poc més d’un mes de vida, qui l’espera en casa per a celebrar el que han sigut unes setmanes rodones per a este brau pilotari que, amb la trentena acabada de complir, és un dels fars de la selecció valenciana de pilota.
I tota esta gent de la Nucia que ha vingut a la final del Mundial de Pilota?
Això és el club i l’escola, que no deixen de recolzar-me, de sumar en el dia a dia d’este xicoteta gran història que estem fent en el món de la pilota. Sempre que dic alguna cosa, el club, els xiquets, els pares i les mares estan amb mi. Sabien que era la final i han omplit un autobús per a vindre a la final. Quasi res…
La Nucia ha sigut part fonamental d’esta victòria de la selecció….
Vicent Molines sempre diu que la Nucia és talismà. Habitualment entrenem allí i l’últim dia, per obres, no havíem pogut entrenar. Just abans de vindre al Mundial, l’últim dia, vam estrenar el nou frontó i, com es pot vore, ens ha vingut bé.
Minuts després d’acabar el Mundial de Pilota, com estàs?
Cansat. Molt cansat després de tota la setmana competint a totes les modalitats, però també contentíssim que eixe esforç haja valgut la pena.
En l’últim mes has fet 30 anys, has tingut el teu segon fill i t’has proclamat campió del món. Costa d’assimilar?
No ho havia pensat, però són moltes coses. Ha sigut espectacular. Vicent (Molines) m’ha deixat el meu temps per a la família, per a poder complir els anys i disfrutar-ho amb els meus i després vindre, fer grup i formar part d’esta selecció.
Com has portat el fet de tindre un xiquet de només un mes en casa mentre estava en marxa el Mundial?
Tinc una gran família. És un pilar vital. Samantha ho porta tot endavant i, si no és per ella, jo no podria estar ací. No tinc paraules. Ella ho és tot. Si la tinc al meu costat, sent que jo puc en tot i no tinc por de res del que puga vindre.
Aficionats de la Nucia, en la final del Mundial de Pilota a Alzira - Volea
Vas estar en Colòmbia. Sis anys després, altra vegada, campió del món. Sona fàcil, no?
Este Mundial ha sigut més dur, més que anar a Colòmbia. Jugar en casa és una tensió i un compromís afegit. I crec que hem complit en tot. No em queda ni un gram de força. Ara ha vingut la recompensa.
Eres un dels jugadors amb més anys en la selecció. Eres ara un referent per als més joves?
Jo, Bueno, Puchol II… Portem més temps en la selecció i sabem el que és estar ahí. Tots formem part d’este grup en el qual cada u és un pilar.
Has jugat a totes les modalitats menys a one wall. És un dels avantatges d’haver jugat a tot des de ben menut?
Intente donar-ho tot en totes les modalitats i els seleccionadors ho han vist. En one wall tenim a Sacha, un especialista, i per edat ja no podria, però sinó també hauria jugat. Enguany m’ha tocat joc internacional, frontó i llargues. Del frontó vaig acabar molt cansat, però jo volia estar en les llargues. Per a mi, estar en la canxa i ajudar els companys és el més important.
Has tingut per davant la difícil papereta de jugar a frontó després de tota la polèmica generada per l’absència de De la Vega. Com ho has viscut?
Jo anava a jugar el que em tocava. I el frontó ha sigut per a voreu. Qui va vindre a vore les partides sap el que va passar. Fins que jo no reben-te per culpa de la fatiga anàvem per davant. Ells estan jugant a això tot l’any i jo no. A més, la pilota no ens beneficiava. Vaig disfrutar molt de la partida i puc dir que estic content. De cap i de braç estava, però el fet de canviar la pegada i l’acumulació d’entrenament i de partides va fer que apareguera la fatiga.
Que es pot desvelar de la celebració?
Tenim un Salelles inspiradíssim, és una figura dins i fora de la canxa (riu). És moment de disfrutar i descansar.
Pere Roc II, en una de les partides de llargues del Mundial - Fedpival