El primer Individual no oficial en la història de la pilota (encara no se sap si serà l'últim organitzat per la Fundació per la Pilota Valenciana) ha sigut atípic. Almenys, ha sigut estrany. Malgrat que els campions, Puchol II i Tonet IV, han complit una temporada més amb els pronòstics i les expectatives dels aficionats, tant el campionat d'escala i corda com el de raspall han presentat, enguany, situacions poc habituals.
El més destacable ha estat la no oficialitat de la competició, condició anunciada ja fa temps per la Federació. Com ja va passar en la passada Lliga d'escala i corda i en la de raspall, el torneig no ha estat homologat per la Federació de Pilota Valenciana, entitat amb les competències legals per a oficialitzar els campionats de pilota professionals (diferent a la d'èlit). Això vol dir que, a efectes legals i administratius, els campionats no tenen cap valor. Ha sigut un Individual amb la mateixa visibilitat i repercussió dels darrers anys, però sense les mateixes conseqüències efectives. El nom de Puchol II i Tonet IV no ha estat inscrit en el palmarés oficial de la competició i no podran demanar cap tipus d'ajuda o prestació en base a este títol. El seu triomf no ha contat. I la temporada que ve, quan torne a començar el campionat, Puchol II seguirà amb cinc títols i Tonet IV amb tres. El quadre d'honor real no s'ha tocat.
La no homologació de la competició per part de la Federació, en una lluita "fratricida" amb la Fundació, s'ha pogut observar en molts detalls. El primer, evidentment, ha sigut la no assistència ni participació de cap directiu de la Federació a les partides ni a les presentacions o els actes vinculats al campionat. En altra escala, este fet s'ha percebut en curiositats com, per exemple, la pegatina que tots els pilotaris han portat als muscles durant les partides, tapant el logo de la Federació de Pilota Valenciana. Els jugadors no podien lluir l'emblema de la Federació, que no ha autoritzat el campionat, ja que, en cas contrari, la Fundació corria el risc de que la Federació poguera denunciar l'ús de la seua imatge sense consentiment. La adhesiu, roig i blau, ha estat present en totes les partides. No s'ha pogut canviar la samarreta.
Parlant de la samarreta, també ha sorprés que, per primera vegada en els últims anys, el patrocinador principal haja estat la Generalitat Valenciana, quan fins ara havia estat CaixaBank (i abans Bankia). El banc, gran patrocinador del trinquet, no ha tingut enguany el paper protagonista d'altres temps, malgrat que el seu recolzament continua sent vital per a la pilota professional.
De la no oficialitat de la competició encara s'han derivat més situacions estranyes. Com, per exemple, el lliurament de dos trofeus als campions. D'una banda, el trofeu que cada any ha atorgat la Fundació als guanyadors: una escultura amb forma de mà, d'estètica moderna. De l'altra, Puchol II i Tonet IV també han rebut enguany, a més, una rèplica de la Feninde. Una situació xocant, perquè este trofeu sempre l'ha donat la Federació de Pilota Valenciana (des del naixement del campionat). Davant l'absència federativa, la Fundació ha volgut mantindre el lliurament del trofeu, però sense cap justificació. D'esta manera, els campions han rebut dos trofeus per guanyar una competició, lliurats per un mateix organitzador. Dos per un.
Este Individual també ha sigut diferent pel format i pel canvi de normes. Quant al format, la Fundació ha decidit apostar enguany per una lligueta de quarts de final i deixar la partida única per a la fase prèvia, els huitens de final, les semifinals i la final. Este canvi ha permés vore més partides i donar un mínim marge d'error als jugadors, que s'han sentit un poc més alliberats de la pressió de guanyar o "morir". Ara bé, en les dues modalitats este nou format ha donat pas a un parell de escenaris poc habituals. En escala i corda, la no presentació de Giner a una partida de quarts de final per motius de salut va suposar que l'encontre es donava per guanyat al seu rival, Puchol II, per 60-15, tal com està estipulat en el reglament. Amb esta norma, la classificació de Giner passava a ser pràcticament impossible. El de Murla va guanyar 60-45 i 60-30 les altres dues partides de quarts de final, però no va ser suficient per la llosa que arrossegava per la seua incompareixença inicial. També en escala i corda, l'última jornada de la competició va canviar de seus i d'horaris en un dels grups. Va ser de sobte, per a mantindre l'emoció en les últimes partides. Sense més explicació.
En raspall, la situació ha estat un poc més polèmica. Murcianet es va classificar per a les semifinals de la competició després de guanyar només una partida. Va ser 25-0 contra Vicent, el qual va acabar lesionat. Este triomf, malgrat que Murcianet va perdre després dues partides (25-5 i 25-0) va ser suficient per clavar-se en les semifinals. Açò va ser degut al fet que per al desempat només es contaven els resultats de les partides amb els rivals implicats en l'empat a punts. D'esta manera, Vicent, que a més de perdre lesionat contra Murcianet havia guanyat 25-0 a Salelles II i havia caigut 25-20 davant Iván, es quedava fora. Murcianet es classificava. Esta situació va alçar polseguera en el món del raspall. Més d'un aficionat va protestar per una regla que, semblava, deixava fora un jugador amb millors marcadors que el que sí que es classificava. Casualment i desafortunada, Murcianet va patir una lesió pocs dies després i la Fundació va decidir que en les semifinals el substituïra Vicent. Malgrat que està escrit en el reglament, és un fet poc usual que un semifinalista siga substituït per un altre jugador. Habitualment, quan un semifinalista no pot jugar, l'altre jugador es classifica directament per a la final. En altres edicions del mà a mà ha passat en altres rondes. Enguany no ha estat així.
Una altra de les novetats en el mà a mà d'esta temporada ha sigut la de regularitzar i controlar el temps de pausa entre quinze i quinze i entre joc i joc en les partides. Per tal d'evitar parons massa llargs i que alguns jugadors jugaren amb el factor de detindre la partida per a descansar, recuperar energia o, simplement, trencar el ritme del rival, la Fundació va establir que entre quinze i quinze de cada joc només es podia parar 30 segons i entre joc i joc un minut, amb opció d'ampliar a dos minuts (fins a tres vegades) amb permís del jutge. Ara bé. En cas de no complir-se esta norma, el jutge podia enguany advertir verbalment al pilotari que responsable d'endarrerir la partida i, ja apercebut, sancionar-lo amb quinzes en contra. Esta normativa s'ha aplicat durant la competició? La resposta és no. La prova està en una de les semifinals d'escala i corda que va ser televisada per Proximia TV, entre Puchol II i Marc, al trinquet de Vila-real. Durant la partida, en repetides ocasions Marc va protestar a l'home bo per l'incompliment dels temps en la represa de la partida, sense que el jutge fera cas, malgrat que en les imatges es comprova que el de la Ribera tenia raó. Per als espectadors, sense un rellotge en la canxa (com sí ocorre en el tenis), és difícil d'apreciar el temps, però el vídeo no enganya. El president de la Fundació, Juan Ureña, present en la partida, va presenciar la situació i va escoltar directament les queixes de Marc, però no es va actuar. En la Fundació tenen constància de la protesta formal de Marc, amb les proves de les imatges, però consideren que una vegada acabada la semifinal ja no es podia fer res.
Cal tenir en compte que, al no ser un campionat oficial, ni Marc ni qualsevol altre jugador amb alguna queixa formal pot acollir-se a cap comité de competició ni ca cap instància esportiva si té intenció de recórrer. És el que té jugar campionats no homologats.
També cal remarcar l'introducció enguany d'una final de consolació per decidir el tercer i el quart lloc en el campionat, amb un notable premi per als jugadors. Un manera de tindre una partida més en cada modalitat i de motivar els pilotaris fins el final.
Per últim, les finals. Tant en raspall, en Xeraco, com en escala i corda, en Pelayo, els trinquets no van presentar el ple de gom a gom habitual d'èpoques passades. Els buits en les galeries del dau i del rest es van poder presenciar en els planos televisius. Algunes d'eixes localitats buides van ser de les reservades per a compromisos publicitaris, però el ben cert és que els trinquets han tingut un baixó considerable de públic en este mà a mà. Com que la Fundació no ofereix dades oficials d'espectadors en trinquets (encara que sí que les té), no es poden fer comparances fidedignes amb altres temporades o campionats. Només són sensacions, però són generalitzades.
En la part positiva, com sempre, els jugadors. A un nivell altíssim, oferint espectacle des de la fase prèvia fins a l'últim quinze, amb partides renyides i ajustades. Amb un dominador total en el raspall, com Tonet IV, al qual se li ha presentat un jove rival com Iván que ho seguirà intentant. I amb un campió que no es rendeix mai, com Puchol II, en escala i corda, un jugador d'època que mai té suficient.
Amb tot, ha sigut un Indivudual atípic. Un campionat durant el qual, per si faltara poc, ha esclatat un colp d'estat que pot suposar el canvi en la gestió de la pilota professional. Un canvi que afectarà als jugadors d'escala i corda i esta setmana es sabrà si també als de raspall.
Un mà a mà atípic amb els campions habituals.