caixa popular

Un grup de víctimes de la repressió franquista presenta les primeres querelles per tortures a València

Els 15 querellants denuncien a Benjamí Solsona, membre de la Brigada Polític-Social de València per les seues vexacions i tortures en 1971

Un grup de víctimes de la repressió franquista presenta les primeres querelles per tortures a València
04/12/2018 -

Les primeres sis querelles per tortures en la Prefectura de Policia de València han sigut presentades per la Plataforma de Suport a la Querella Argentina, CEAQUA, amb suport de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de la Repressió durant la Guerra Civil i el Franquisme de la Diputació de València. Els querellants formen part d’un grup de 15 persones detingudes en 1971 i atribueixen a Benjamí Solsona, membre de la Brigada Polític-Social de València, vexacions i tortures durant els 19 dies de la seua detenció.

La diputada d’Inclusió Social i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha recordat que la corporació ja va mostrar el seu suport a la querella argentina en una moció presentada en el ple provincial, amb la finalitat d’evitar que aquests crims queden impunes. “Estem molt contents d’haver pogut donar suport a aquesta querella; és un dels nostres objectius que aquest tipus d’iniciatives arriben als tribunals perquè puga haver-hi justícia i reparació”, ha assenyalat.

En la mateixa línia s’ha pronunciat Vicent Galiana, representant de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes, qui ha recordat que la Diputació ha estat col·laborant amb la cooperativa jurídica a càrrec de la demanda amb l’intercanvi d’informació “per a donar-li més cos a la querella”.

Delictes de lesa humanitat

Guillermo Noguera, un dels advocats dels querellants pertanyent a la cooperativa jurídica El Rogle, ha explicat que en els documents destaca el sadisme de Solsona i com les seues tortures s’enclaven dins dels delictes de lesa humanitat per ser actes “organitzats i sistèmics cap a col·lectius contraris a la dictadura franquista”. L’advocat ha recordat que les detencions es van produir per pertinença al Partit Comunista i que, per tant, “és un tipus de delicte que no hauria de prescriure”.

Per la seua banda, la portaveu de la plataforma Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme, Llum Quiñonero, ha lamentat que la justícia argentina siga l’única que obri les portes a les persones víctimes de la repressió franquista i ha agraït l’esforç dels querellants i de la corporació provincial per “seguir lluitant en la necessitat d’aprofundir en aquesta democràcia”.

També han estat presents en l’acte els mateixos querellants. En la seua representació, José Gálvez ha destacat que aquesta querella “no és una forma de venjança” sinó de necessitat de reparació d'”una societat traumatitzada”. “La democràcia no va venir caiguda del cel, es va aconseguir en el carrer i amb la mobilització i precisament va ser aqueixa mobilització la que va fer que ens detingueren”, ha afegit Gálvez, qui ha acabat apuntant que l’engegada d’aquesta querella “és un xicotet èxit per a tota la societat”.

Etiquetes

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

15 − cinc =

viva gym canovas
recogida residuos organicos en valencia
nadal paiporta 2018
Expojove 2018
nadal 2018
nadal rocafort 2018
Nadal Rafelbunyol
Obra Yolo en el teatro escalante
bienal mislata
Talia
Olympia