- "És necessari avançar cap a una Llei d'Igualtat lingüística per a la normalització de l'ús del valencià"
- Arranca la quarta edició del voluntariat pel valencià
Hui, 26 de setembre, es commemora el Dia Europeu de les Llengües amb el propòsit de fomentar l'aprenentatge d'idiomes a la ciutadania, independentment de l'edat. I és que les llengües no només generen riquesa cultural i identitat pròpia, sinó que a més també generen riquesa econòmica en la societat. De fet, d'acord amb l'últim estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmica (Ivie), el valencià aportaria un total de 1.307 milions d'euros – en termes de renda -, i generaria al voltant de 35.505 ocupacions directes a la Comunitat Valenciana.
L'ús del valencià ha evolucionat de manera positiva en els últims anys, passant d'una llengua que, a vegades, es reduïa al cercle personal a tindre una visibilitat important tant en les diferents institucions públiques, com en els centres educatius, comerços... Des de Plataforma per la Llengua expliquen, a València Extra, que "al País Valencià, el nombre total de persones que parlen i entenen el valencià s'estima que és de 2.529.064 persones, el 51,18% del conjunt de la població. Eixa xifra s'acosta a la del 2005, del 52'1%, la qual cosa demostra que la llengua recupera la vitalitat perduda els anys anteriors".
I és que, cada vegada, hi ha més ciutadans i ciutadanes que reivindiquen el seu dret de poder viure plenament en valencià. En definitiva, aconseguir una normalització lingüística que, encara que avança, queda treball per fer.
Tant és així que, en 2018, l'Oficina de Drets Lingüístics, que es va crear en 2017 com un recurs institucional que emparara a la ciutadania davant la vulneració dels seus drets lingüístics, va registrar 31 reclamacions, 53 suggeriments i 3 consultes de les quals el 88,5% eren discriminacions lingüístiques cap al valencià.
No obstant això, des del Govern del Botànic sempre han tingut clar la importància de fomentar l'ús del valencià perquè estiga en igualtat de condicions respecte a l'altra llengua oficial, el castellà. Per això, han dut a terme mesures, com les ajudes per als llibrets de falles que utilitzen el valencià perquè, d'acord amb el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, "és a la ciutat on més cal incrementar el seu ús" o la creació de la Càtedra de Drets Lingüístics.
Gràcies al conveni entre la conselleria d'Educació i la Universitat de València, aquesta càtedra es dedicarà a la realització d'activitats relacionades amb la investigació acadèmica, la difusió i el reconeixement dels drets lingüístics, així com la promoció del multilingüisme com a element de desenvolupament cultural i lingüístic sostenible. En aquest sentit, i aprofitant la commemoració del Dia Europeu de les Llengües, aquesta vesprada, a les 19.00 hores, al Col·legi Major Rector Peset, es durà a terme la seua presentació.
En aquest sentit, per a Manuel Carceller (Plataforma per la Llengua), l'inici de les emissions d'À Punt, junt amb el treball del Botànic ha sigut molt positiu per al valencià. "Fins ara només el 14% dels alumnes tenien el valencià com a llengua vehicular en l'ensenyament. El nou model valencià plurilingüe, iniciat el febrer del 2017, que exigeix un mínim d'hores lectives en valencià, castellà i anglés, promou que s'arribe al 50 % de l'horari lectiu en valencià", al mateix temps que afig que "el primer Consell del Pacte del Botànic s'ha centrat a desplegar propostes sobre l'ús del valencià en l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació, i a posar els fonaments de la promoció de l'ús social. Ara el que cal és fer propostes generals que arriben a més part de la població".
Però a escala local, també s'ha notat l'evolució de l'ús del valencià gràcies a iniciatives desenvolupades pel Govern de la Nau i, ara, del Rialto. L'última, la campanya de voluntariat pel valencià que, en aquesta ocasió, es farà extensible a la Universitat Popular. En total, 750 persones ja han garantit l'èxit d'aquesta iniciativa que va sorgir ja no només per "facilitar l'accés del valencià al personal municipal", com apuntava la regidora Luisa Notario, sinó per a "garantir el dret de la ciutadania a comunicar-se amb el seu ajuntament" en la llengua oficial que cadascun trie.
Quant al futur del valencià, des de Plataforma per la Llengua el tenen clar: "ocupa el 8é lloc en presència a Internet, en relació amb la població, i és la desena llengua del món més traduïda en l'àmbit editorial. Els valencians saben ara més valencià que fa cinc anys. A més s'ha demostrat que el coneixement del valencià és un 6'3% superior entre els ciutadans que tenen treball que entre els que estan a l'atur. Això significa que promoure el valencià al sistema educatiu té efectes positius per a trobar treball", però també per a fomentar la diversitat perquè com resa un proverbi xinés, "aprendre un idioma és tindre una finestra més des de la que observar el món".