Venut el primer edifici residencial 'verd' de València

L’habitatge, que compta amb la certificació energètica A, consumirà un 72% menys d’energia que les altres cases de la ciutat

Guardar

Fachada Cuenca 2
Fachada Cuenca 2

La nova era de la rajola està deixant arrere el característic color vermellós per a adoptar el verd com a bandera. I és que n'apenes any i mig s'han aconseguit vendre les 16 vivendes del primer residencial 'verd' de València, l'edifici Marqués de Cruïlles, en el barri de Patraix. Els compradors (un 18% d'ells inversors estrangers) obtindran les claus de les seues noves llars l'abril de 2019.

La seua construcció va començar el febrer de 2017 i va finalitzar aquest mes d'agost, convertint-ho en el primer edifici d'habitatges en la comarca que obté el certificat VERDE  (Valoració d'Eficiència de Referència d'Edificis) i la qualificació energètica "A", que lliuren el Green Building Council Espanya (GBCE).

En tota Espanya, actualment hi ha sols 91 edificis amb l'anomenada certificació VERDE. D'entre ells, únicament 21 són blocs de cases i fins ara, no hi havia cap a València. Aquests immobles s'enfoquen cap a la sostenibilitat des del procés de disseny i construcció, tenen una alta eficiència energètica i un cost de manteniment molt més baix que la mitjana.

En concret, el Marqués de Cruïlles tindrà un consum d'energia primària inferior en un 71,58% a la mitjana de les cases de la ciutat, segons han informat fonts de Jecama, la seua promotora. "L'edifici permet reduir en un 96,47% la demanda de calefacció i en un 15,6% la de refrigeració, la qual cosa implica un estalvi econòmic entorn dels 2.000 euros anuals per família", ha explicat Jesús Boix, conseller delegat de l'empresa.

L'edifici té 16 habitatges: 12 pisos, dos dúplexs de tres i quatre habitacions i dos àtics, que han sigut venuts per preus a partir dels 193.000 euros. El seu disseny també advoca per la mobilitat sostenible, per la qual cosa disposa de 32 places específiques per a bicicletes, a més de 17 places de garatge amb connexió per a la recàrrega de vehicles elèctrics o híbrids.

Aquesta promoció ha rebut el premi al Primer Edifici Sostenible per part de l'Associació Veïnal de Patraix arran de l'elecció d'aquest barri per a la seua construcció, un referent a València que suposarà un impuls de modernitat i una aposta per la qualitat i la sostenibilitat.

Objectiu 2020: el futur de l'urbanisme a Espanya

El cas de l'edifici Marqués de Cruïlles marca solament el principi d'una transició en el model urbanístic autonòmic i estatal. Espanya, com la resta de països europeus, té un termini de dos anys perquè els nous habitatges que es construïsquen tinguen un consum d'energia quasi nul, ja que en 2020 l'energia requerida haurà de ser molt baixa i la poca que es necessite haurà de ser aportada per renovables localitzades en el mateix edifici o en el seu entorn.

Aquestes condicions les marca el nou Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), que va ser aprovat el passat mes de juliol i entrarà en vigor en 2019. Seguint aquestes pautes, s'estima que els immobles nous tindran estalvis d'energia entre el 60% i el 80% respecte als tradicionals, i en el cas de la rehabilitació, almenys un 40% o 50%.

Mentre arriba la nova normativa, com s'ha dit, ja hi ha exemples per tot el país d'habitatges que amb prou faenes consumeixen energia, com la seu de Google a Madrid, la seu del grup tèxtil Hallotex a Mataró (Barcelona) o el complex residencial Arroyo Bonadal en Tres Cantos (Madrid).

L'estalvi ve després

Aprovada la nova Llei, el dubte que més s'ha manifestat és com afectarà aquest nou model de construcció sostenible als preus dels immobles. Es va parlar en el Congrés d'Edificis d'Energia quasi Nul·la, en el qual la seua directora, Inés Leal, va admetre que hi hauria un encariment del preu però que seria "més econòmic en el temps".

Açò és a causa del sobrecost en les partides relatives a l'envolupant de l'edifici (façana, cobertes, sòls...) i a la millora de l'eficiència de les instal·lacions, la qual cosa incrementaria el preu en un 15% segons les seues estimacions. Tanmateix, va afirmar que "aquesta despesa es pot considerar com una inversió. Encara que el desemborsament de diners a curt termini siga elevat, a llarg termini es tradueix en un estalvi energètic que pot arribar als 1.500 o 2.000 euros anuals".

Destacats