Bé és cert que la Comunitat Valenciana ha vist nàixer a molts dels majors autors de l'àmbit nacional i internacional. Des dels primers anys del valencià, hi ha hagut una gran quantitat d'escriptors de summa importància, autors com Ausiàs March o Juan Luis Vives van obrir en el seu moment el camí de la nostra literatura. Amb el pas del temps, la producció literària valència no va fer sinó créixer, apareixent altres literats com Teodoro Llorente o Vicente Blasco Ibáñez, qui és considerat com un dels majors autors del realisme i el naturalisme espanyols.
Malgrat que en el passat la producció valenciana va ser realment important, en l'època actual, segueix tenint una grandíssima importància. Autors com Joan Fuster van revitalitzar l'escriptura valenciana i catalana. Fuster va assentar les bases de la identitat valenciano-catalana amb el seu famós assaig "Nosaltres, els valencians" i la seua recopilació d'articles i relats breus "Diccionari per a ociosos" ha sigut traduïda a diversos idiomes, entre els quals s'expliquen l'anglés, el francés i l'italià.
La novel·la històrica com mai abans
No obstant això, són dos autors actuals els qui tenen el protagonisme d'aquest article. El primer és Santiago Posteguillo. Posteguillo és un escriptor valencià que exerceix com a professor titular en la Universitat Jaume I, i que és conegut per la seua saga literària, la qual recompon la història de l'antiga Roma. "Africanus: el fill del cònsol", "Les legions maleïdes" i "La traïció de Roma" componen la seua primera trilogia, centrada en la Roma del segle III a.C. A aquesta primera saga de llibres, li segueix una altra trilogia, aquesta tenint l'Imperi Romano de Trajano com a eix principal de la trama.Però Posteguillo no s'ha limitat a la literatura històrica, sinó que explica també amb altres llibres de temàtica variada. Per exemple, en "La nit en què Frankenstein va llegir El Quixot" l'autor valencià recopila una gran quantitat de contes i relats de diversa temàtica, però tots ells amb un element en comú: la literatura. I és per detalls com aquests que Santiago Posteguillo ha arribat a ser considerat com un dels majors referents en l'àmbit nacional, portant-se amb si diferents premis i guardons, com el premi al Millor Novel·lista Històric Hislibris, en 2009 per "La traïció de Roma"; el Premi de les Lletres Valencianes, en 2010 per les seues quatre primeres novel·les històriques, que "li han fet mereixedor de nombroses distincions"; o el Premi de la Crítica Literal Valenciana, en la categoria de narrativa.
La reina de la fantasia hispana
I l'altra protagonista d'aquest article és Laura Gallego. L'autora, procedent de Quart de Poblet, és considerada com la reina de la fantasia juvenil espanyola. Gallego va començar a escriure des de molt jove, als seus 11 anys va començar a aventurar-se en el món de la fantasia amb "Zodiaccia, un món diferent", lliure que va acabar d'escriure tres anys després i que mai va arribar a publicar, però al que, confessa, li guarda especial afecte.El primer llibre que va publicar va ser "Finis Mundi" (Editorial SM, 1999), el qual, a més, va suposar el seu primer reconeixement dins del món de la literatura amb el Premi Barco de Vapor. Posteriorment seria guardonada de nou amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil pel seu llibre "On els arbres canten".
Actualment, Gallego compta amb una gran quantitat de sagues de fantasia, entre les quals destaquen "Cròniques de la Torre" i la trilogia "Memòries d'Idhún". No obstant això, també s'ha endinsat en el terreny de la literatura infantil, en la qual ha realitzat una saga de llibres de gran importància dins del jove públic, "Sara i les golejadores", en la qual desmitifica que esports com el futbol siguen només de xics o la figura fràgil de les dones.