"La rehabilitació dels edificis per a millorar la qualitat de vida de les vivendes i per a disminuir la despesa de refrigeració i calefacció és un element clau perquè una ciutat es convertisca en sostenible". Ho ha assegurat hui l'alcalde de València, Joan Ribó, durant la seua intervenció en la jornada "Rehabilitació energètica d'edificis: sinergies entre el sector públic i privat". En aquesta trobada, celebrada en el Complex Esportiu i Cultural La Petxina, s'analitzen, amb la participació de diferents responsables municipals, "qüestions rellevants com en què gastem la major part de la factura de la llum o la importància d'impulsar les instal·lacions fotovoltaiques que, a més de revitalitzar un sector econòmic, poden ajudar per a disminuir aquesta despesa i la pobresa energètica", ha destacat l'alcalde.
Joan Ribó ha manifestat que la jornada que se celebra hui a València "és la culminació d'una iniciativa molt important per a la ciutat". D'aquesta manera, ha al·ludit al projecte europeu IMPULSE PLUS, que ha sigut promogut per Interreg Mediterranean, amb la participació de la ciutat com a sòcia a través de la Fundació Clima i Energia i amb el suport dels Servicis Centrals Tècnics i sota la coordinació de l'Institut Valencià de l'Edificació i la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica. "Amb aquest projecte –ha explicat- València implementa una eina pionera per a la rehabilitació energètica d'edificis públics que permetrà als tècnics municipals organitzar i prioritzar la rehabilitació energètica dels edificis públics en funció de la seua viabilitat i impacte econòmic".
L'alcalde, que ha agraït "l'esforç dels qui treballat per a fer realitat aquest projecte", ha subratllat "el moment decisiu en el qual es troba el planeta, en el qual els efectes del canvi climàtic són ja més que evidents, i totes i tots tenim l'obligació de treballar per a buscar acords que ens ajuden a combatre'l, des de les institucions, el sector privat, l'acadèmia i, per descomptat, la societat civil". I amb la finalitat de "ressaltar la importància de la rehabilitació energètica dels edificis, dins de les estratègies de mitigació del canvi climàtic", ha recordat que el parc immobiliari és responsable, aproximadament, del 36% de totes les emissions de CO₂ de la Unió Europea, i que els edificis representen el 40% del consum d'energia final de la UE. Així mateix, segons ha afegit, quasi el 50% del consum d'energia final de UE es destina a calefacció i refrigeració.
"Amb aquestes dades podem afirmar que l'actual model energètic, econòmic, de consum i social no se sosté, i que tenim l'obligació d'atallar i mitigar els efectes del canvi climàtic i per a fer-lo necessitem fer un consum eficient dels recursos", ha defensat segur que "enfrontar-nos a aquests reptes és tan urgent, i per això tota la comunitat europea camina en aquesta direcció".
En clau local, l'alcalde ha repassat el treball desenvolupat des de l'Ajuntament de València "que fa anys secunda i subscriu el Pacte dels Alcaldes", amb els compromisos de reduir un 40% els gasos d'efecte d'hivernacle per a 2030; aconseguir un consum mínim d'un 27% d'energia procedent de fonts renovables; i un estalvi energètic de, com a mínim, el 27% també amb el 2030 com a data límit.
"Aquests compromisos s'han vist superats per la Mission de Ciutat Climàticament Neutra que té com a principal objectiu descarbonitzar la ciutat en 2030", ha afirmat després de detallar que es tracta d'"un compromís de ciutat que compta amb el consens polític necessari per a concloure que la descarbonització no és cosa d'un govern, ni d'una legislatura, ni d'una tendència política si més no, és un compromís de totes i tots".
"A València estem posant tots els mitjans possibles en matèria de transició energètica i lluita contra el canvi climàtic. Per això, creàrem la Regidoria d'Emergència Climàtica i Transició Energètica i hem posat en marxa l'Observatori del Canvi Climàtic, l'Oficina de l'Energia o l'Oficina pel Dret a l'Habitatge", ha argumentat després d'afirmar que "les accions dutes a terme per aquests organismes han contribuït al fet que València siga una de les 100 ciutats triades per la Comissió Europea per a estar descarbonitzada en 2030 i al fet que siguem una de les 8 candidates a ser Capital Verda Europea en el 2024".
D'altra banda, Ribó ha al·ludit a l'exigència de la Unió Europea perquè als seus països membres el 3% de la superfície total dels edificis de la seua propietat amb calefacció o sistema de refrigeració es renove cada any. "Encara no existeix una normativa que exigisca a les institucions locals complir amb el mateix objectiu, però a València ja hem començat a treballar en aquest sentit, amb projectes com la implementació de les eines d'aquest projecte, IMPULSE PLUS en el sector públic o la creació d'ajudes a la rehabilitació de 730 habitatges i la seua corresponent regeneració urbana en dos barris de la ciutat amb un alt índex de vulnerabilitat, dins dels fons Next Generation", ha aclarit.
"I és que quan parlem de rehabilitació energètica, parlem de la salut del planeta, però també de la salut de les persones. Necessitem crear edificis que garantisquen el benestar de tota la ciutadania i que ens ajuden a construir una ciutat sostenible", ha conclòs Joan Ribó, com a màxim responsable d'una ciutat "que té un compromís, amb el futur i amb les persones, que passa per ser una ciutat més verda, amb menys emissions de CO₂, amb més carrils bici i un transport públic que dona resposta a les necessitats de la ciutadania i d'un futur descarbonitzat i feliç".
En aquest sentit, ha reivindicat "un 'Pacte Verd' per a la ciutat que impulse una gran aliança contra el canvi climàtic i avançar en una València sostenible i saludable".