El Ple de l'Ajuntament ha aprovat aquest dijous el projecte de Pressupostos Municipals per a 2023, amb el que València es converteix de nou enguany en una de les primeres grans ciutats de l'Estat a disposar dels seus comptes per al pròxim exercici. Els pressupostos tornen enguany a superar la xifra dels 1.000 milions d'euros, i se situen en 1.042.869.604 euros. L'aprovació inicial del pressupost general de la corporació municipal per a 2023 pel Ple obri ara el termini d'exposició pública perquè la ciutadania, entitats ciutadanes i professionals i administracions puguen presentar les al·legacions que consideren pertinents. Una vegada concloga aquest període, el Plenari es reunirà de nou al desembre per a aprovar de manera definitiva el text dels Pressupostos Municipals per a l'any que ve.
La proposta ha tirat endavant amb els vots de l'equip de Govern, mentre que tots els grups d'oposició s'han situat en contra. L'alcalde, Joan Ribó, ha començat la seua intervenció demanant disculpes al Consistori pels terminis en la tramitació del projecte pressupostari, que s'han vist afectats per la celebració, el passat dia 10, de la cerimònia de concessió del guardó Ramsar València Ciutat d'Aiguamoll, concedit a la nostra ciutat per la gestió dels espais naturals, que va tindre lloc a Ginebra (Suïssa).
Ribó ha recordat que estem "de nou davant uns pressupostos expansius per a València, en un context de pujada de preus a causa de la guerra i de recuperació postpandèmia". El projecte inclou el finançament del 25% de les obres del Canal d'Accés ferroviari i, com a novetat, destaca la incorporació de la gestió de la Marina (els béns patrimonials de l'ajuntament i les concessions, com l'edifici Veles e Vents, la Llançadora o els coberts). Tal com ha subratllat Ribó, "a pesar de la complicada situació de partida, pel context d'inflació i pujada dels preus de l'energia, hem augmentat l'esforç inversor destinat als barris i pobles, als servicis públics i a projectes clau per a la ciutat".
L'oposició ha detallat les seues raons per a posicionar-se en contra de la proposta de l'equip de Govern. El regidor del grup municipal Vox Vicente Montáñez ha assegurat aquests són "els pressupostos de la discòrdia", i ha afirmat que "generen misèria, foscor i angoixa davant el futur dels valencians". Montáñez ha criticat el que ha qualificat de "sinistra submissió a l'Agenda 2030 i a les polítiques socialcomunistes", i ha acusat l'equip de govern de "fer paranys" en la gestió fiscal. També ha criticat el regidor la política social del consistori, i s'ha situat en contra d'iniciatives com el programa Re-Para o els Punts Violeta. L'edil ha conclòs assegurant que la situació a València es caracteritza per "abusos típics de república bananera comunista".
Per la seua banda, el portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha criticat la tramitació dels pressupostos que, ha detallat, "passaran a la història per haver apurat els terminis al màxim i generar indefensió per a l'oposició; i també per ser els pressupostos de l'EMT". Giner ha centrat bona part de la seua intervenció en l'aportació que es preveu en els Pressupostos per a l'Empresa Municipal de Transport. Segons ha assegurat, "de cada cinc euros que pagaran els valencians en 2023, un anirà a l'EMT", i ha anunciat que sol·licitarà un informe sobre el dèficit estructural de l'empresa. Igual que el regidor de Vox, el portaveu de Ciutadans també ha criticat les subvencions a les quals ha definit com a "entitats pancatalanistes", i ha posat l'accent sobre "les mancances del pressupost en matèria d'habitatge, neteja, places en residències per a majors", i ha conclòs amb una reflexió sobre el futur dels treballadors de la Marina.
Durant el torn del grup Popular, la seua portaveu, María José Catalá, ha assegurat que "estem davant els Pressupostos d'un final de cicle", i ha acusat l'equip de govern de no donar-li gens d'importància als pressupostos per a l'any vinent "perquè no pensen complir-los. La portaveu popular ha centrat el seu discurs a criticar "la falta de sensibilitat de l'equip de govern amb la gent del carrer que –ha assegurat- queda patent en aquests pressupostos que han presentat". "Amb una inflació del 15,4%, la major pujada des de 1994, unes rendes de lloguer un 14% més cares i una pujada d'hipoteques de 200 euros de mitjana, vostés no han tingut ni un mínim gest de sensibilitat amb la gent del carrer", ha afirmat, i ha denunciat la política fiscal municipal, marcada per "un afany recaptatori que fa vergonya". Catalá ha lamentat les mancances "en seguretat ciutadana, en padró, en llicències, en jardineria, en patrimoni... que estan fetes un fiasco per inversions que s'han deixat de fer".
Creix l'esforç inversor en barris i pobles
L'alcalde, Joan Ribó, ha realitzat una exposició pels principals eixos del projecte pressupostari que, ha assegurat, s'ha elaborat "tenint molt en compte la situació d'increment dels preus de l'energia i dels materials", i ha posat en valor la reducció del deute municipal en un 70% en els dos últims mandats.
Tal com ha subratllat l'alcalde, es tracta "un any més, d'un pressupost expansiu, el més alt de la història de l'Ajuntament, que s'assenta sobre uns comptes sanejats i una gestió honrada i eficient". "Malgrat la complicada situació de partida, amb el context d'inflació i pujada de preus, creix l'esforç inversor destinat als barris i pobles, als servicis públics i a projectes clau per a la ciutat". A més, ha recordat el primer edil, s'incorpora la segona anualitat dels Fons Next Generation (35,3 milions d'euros), i el compromís de finançament del Canal d'Accés. I, com a novetat, se suma també la gestió de la Marina, després de la dissolució del Consorci València 2007.
L'alcalde ha realitzat un recorregut per les inversions previstes amb càrrec als fons Next Generation, com l'impuls a la Zona Baixes Emissions (14,5 milions per a iniciatives com la superilla d'Orriols, la millora de l'accessibilitat de les parades de l'EMT, la compra d'autobusos elèctrics o la digitalització de la flota EMT); el Pla de millora de la sostenibilitat dels mercats municipals (2,4 milions, que inclou instal·lació de punts de recàrrega vehicles elèctrics i plaques solars als mercats), el projecte Ciutats Connectades (4,6 milions en millores de ciberseguretat, connectivitat amb la ciutadania, plataforma Smart City...), i sostenibilitat turística: (5,2 milions d'euros).
Així mateix, ha detallat algunes de les noves inversions incloses en els Pressupostos: 5,8 milions d'euros en inversions en edificis escolars (CEIP 106 Malilla, CEIP Carles Salvador, CEIP San José de Calasanz); la finalització de les obres en el Palau de la Música (3,7 milions); 3,9 milions per a nous vehicles de bombers i millores als parcs; 1, 5 milions per a inversions en jardineria (parc del carrer Ador, horts urbans d'Orriols i millores en el Jardí del Túria); 1,9 milions per a inversions a la Devesa-Albufera (Itineraris per als vianants, pont de la Gola de Pujol, nous cartells, projecte restauració del càmping, adequació de la Casa Forestal...); els 16 milions previstos per al depòsit de tempestes del Saler i millores en les plantes de potabilització i en la xarxa de distribució; 1,5 milions per a la instal·lació fotovoltaica en cementeris; 950.000 euros per al nou Mercat de Castellar; 3,9 milions per a l'adequació de la Nau del Parc Central prevista per a servicis socials i el centre CMSS de Benicalap); altres 5,3 per a la nau d'esports del Parc Central; i millores en el Palau de Congressos per import d'1,8 milions d'euros.
El regidor d'Hisenda i de Desenvolupament Innovador dels sectors econòmics i Ocupació, Borja Sanjuán, ha intervingut també en el debat plenari, i ha rebutjat les crítiques de l'oposició. Sanjuán ha assegurat que les polítiques de l'actual govern reflecteixen "bastant més sensibilitat que el govern anterior respecte a la gent del carrer", i ha recordat que, "amb un 27,5% de desocupació en l'anterior crisi, aquell govern va incrementar l'IBI en un 10% i va aprovar zero euros en ajudes; i, a més, ens van deixar mil milions de deute. Eixa és la seua sensibilitat amb la gent del carrer", ha criticat.
En contrast, l'edil ha defensat que huit anys després "podem veure que disposem d'un 40% més de recursos i un 70% menys de deute. I podem destinar eixos diners a les vertaderes prioritats: un 28,37% per a promoció econòmica, un 39,5% per a foment de l'ocupació, per exemple". "Els valencians i les valencianes tenen ara més tranquil·litat amb un ajuntament que té diners en el banc, quan abans no tenia diners ni per a pagar les factures; i ara és un dels ajuntaments que més ràpid paga d'Espanya".
Finalment, els Pressupostos Municipals per a 2023 han tirat endavant, en votació inicial, amb el suport de l'Equip de Govern, i el vot en contra de tots els grups de l'Oposició.
Després del debat de pressupostos, la Corporació ha acordat acceptar les condicions de la proposta de la Conselleria d'Educació de delegació de competències corresponents al Pla Edificant per a l'actuació de nova construcció de l'IES Peset Aleixandre (Patraix). Es tracta, tal com ha explicat la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, d'agilitzar el projecte (de la mateixa manera que els CEIP Malilla i Carles Salvador, que s'han abordat més endavant en la sessió plenària), després d'haver fet una renúncia de competències per a poder adaptar el pressupost dels projectes a la revisió de previs fruit de la situació actual d'increment del cost dels materials.
L'oposició ha votat en contra amb arguments basats en el retard de les actuacions, però la proposta ha tirat endavant amb els vots de l'equip de Govern.
Posteriorment, s'ha debatut sobre les festivitats locals a incloure en el calendari laboral de 2023. La proposta plantejada pel Govern Municipal ha sigut rebutjada pels grups de l'Oposició, i no ha tirat avant al no comptar amb suficient suport en la votació, per l'absència de l'Hemicicle en eixe moment de diversos membres de l'equip de govern, la qual cosa ha impedit una majoria suficient. Per això, es tornarà a tractar aquest punt en una sessió extraordinària que es convocarà en els pròxims dies.