València

València, a la recerca per convertir-se en "referent" mediterrani en sostenibilitat

La ciutat de València va presentar ahir dilluns la seua proposta per a ser Capital Verda Europea en 2024

2 minuts

Gent practicant esport en l'antic llit del riu Túria

"Un referent mediterrani en polítiques sostenibles". Això és en el que busca convertir-se la ciutat de València amb la seua proposta per a ser Capital Verda Europea en 2024. Per a això, l'alcalde de València, Joan Ribó, assenyala que optar a aquest guardó és "un repte molt important" que s'afronta des d'aqueix "convenciment" i des del de ser una urbs "amb un gran potencial" tenint en compte "la infraestructura verda consolidada" que posseeix.

Entre els destacats recursos que té València en aquest àmbit es troba la Devesa-Albufera i el "jardí urbà més gran d'Europa", tal com indica Ribó en al·lusió al vell llit del Túria. La presentació es va dur a terme en un acte celebrat al Jardí Botànic de València que va comptar amb l'assistència d'altres representants de l'equip de govern local --Compromís i PSPV-- i dels dos partits de l'oposició --PP i Cs-- que donen suport a aquesta candidatura.

La proposta es va donar a conéixer a través de diversos parlaments, de la intervenció del primer edil i de la projecció d'un vídeo que recull tant paraules de Joan Ribó, com de la vicealcaldessa, portaveu socialista i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez; del vicealcalde i edil d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo; de la portaveu del PP, María José Catalá; del portaveu de Cs, Fernando Giner; i del de Compromís, Carlos Galiana, en favor de la candidatura.

València és ja una de les huit ciutats candidates a ser Capital Verda Europea en 2024, com han destacat Ribó i Campillo. Al maig, la ciutat va ser declarada oficialment candidata a aquest reconeixement que s'atorga a través del European Green Capital Award (EGCA), un guardó amb el qual la Comissió Europea reconeix i premia els esforços de les ciutats europees per a millorar el medi ambient i així l'economia i la qualitat de vida.

Les altres set ciutats triades són Múrcia, Càller (Itàlia), Prato (Itàlia), Florència (Itàlia), Cracòvia (Polònia), Sofía (Bulgària) i Kosice (Eslovàquia). El mes vinent de juliol, la Comissió Europea triarà entre elles a les quals passaran a la final, i a l'octubre, aquestes defensaran la candidatura a la ciutat francesa de Grenoble enfront de la resta d'aspirants, ha detallat el vicealcalde.

Joan Ribó comenta que "presentar la candidatura i formar part d'aquest procediment ha permés actualitzar l'inventari de les zones verdes de la ciutat, així com marcar un full de ruta i establir uns objectius concrets per a aconseguir per a combatre el canvi climàtic i garantir el benestar de la ciutadania".

"Només per aquest treball, ja ha valgut la pena presentar-nos", afirma el primer edil, que assegura que si s'aconsegueix ser Capital Verd Europea 2024 s'estarà obrint València "a noves oportunitats en tots els sectors: turisme, economia, projectes de sostenibilitat i més encara". "Farem evolucionar el concepte de 'ciutat verda', que fins ara estava associat a urbs del Nord d'Europa", subratlla.

"L'aposta pel Mediterrani com a bressol de cultures i societats vinculades a la terra, a la mar i als entorns naturals, amb una fauna i una flora particulars que han sigut la base d'una alimentació sana i d'un estil de vida saludable. Tenim molt a reivindicar com a ciutat mediterrània que conserva els seus orígens i avança cap a la modernitat de manera sostenible", valora Ribó.

"IRREVERSIBLE I DEFINITIU"

Així mateix, Joan Ribó ressalta el suport majoritari de la societat valenciana a aquesta iniciativa. "La decisió d'optar en la Capital Verda Europea ens ha ajudat a actualitzar-nos, a planificar, a marcar-nos uns objectius ambiciosos i a sumar. La candidatura compta ja amb el consens dels grups polítics i comptarem també amb la societat civil, les universitats i les entitats", detalla.

Després d'això, concreta el paper de la societat civil en la preservació de l'entorn natural de la ciutat, "fruit de les lluites ciutadanes, del treball de persones valentes que van reivindicar la necessitat de recuperar l'espai per a les persones i per a fer una ciutat verda".

Igualment, l'alcalde al·ludeix al "clima privilegiat" de València i destaca que és una urbs "de barris i pobles que ha sigut capaç de conservar la seua essència i resistir a l'especulació", a més d'apuntar que el camí cap a la sostenibilitat "és irreversible i definitiu".

Sergi Campillo subratlla la implicació de la capital valenciana en les polítiques verdes i valora la possibilitat que amb ella una ciutat mediterrània, del sud d'Europa "puga ser la Capital Verda". "Des de 2015 estem impulsant polítiques molt valentes de transformació de l'espai urbà i de mobilitat per als vianants. Ara toca posar en valor tot el treball fet", assevera, alhora que insisteix que València té "per si mateixa, condicions de partida molt importants".

"CONTINUAR TRANSFORMANT"

Sandra Gómez ressalta l'aposta per fa d'aquesta "una ciutat més compartida, més amable i més sostenible". "És molt important que després de set anys de govern progressista en els quals hem fet importants transformacions des d'Urbanisme i Ecologia Urbana puguem optar a tindre la Capitalitat Verda", declara, a més d'instar a "continuar transformant" la ciutat en favor del vianant i el verd.

Per part seua, en l'oposició, el PP comparteix l'aposta per una ciutat més verda i sostenible i valora elements de València com el parc natural de la Devesa-Albufera i el Jardí del Túria. Des de Cs, Giner confia en el "potencial" de València per a ser "referent verd i sostenible" i insta a reflectir aqueix esperit en accions del dia a dia i no sols en la candidatura formal.