"O s'arregla de pressa, o València tornarà a ser una cosa que ja va ser en el passat, el semàfor d'Europa. Aquesta vegada, ferroviari". Així assenyalava l'Alcalde del Cap i Casal, Joan Ribó, la "necessitat" d'avançar, "com més prompte millor", en totes les obres i infraestructures ferroviàries planejades per a la ciutat. Uns projectes que es tradueixen, finalment, a 'actualitzar' la xarxa urbana per a la correcta connexió amb el Corredor Mediterrani. Mentrestant, serà un obstacle.
Fa mesos que s'apuntava, des de l'Alt Comissionat per al Corredor Mediterrani, que aquest ja tenia "certa perspectiva"; començava a distingir-se el dibuix, encara a traços, de la doble via d'ample internacional per la costa llevantina. Tal com va assenyalar el Comissionat, Josep Vicent Boira, fa poc es va celebrar la finalització de la variant de Vandellòs: el temps amb tren entre la capital valenciana i Barcelona es reduïa 30 minuts, fins a les 2 hores i 40 minuts. Una cosa a celebrar però que, no obstant això, és senyal de l'abandó que aquesta zona ha patit, igual que unes altres com Extremadura o Aragó, en l'àmbit ferroviari: es tracta del temps que tardava fa ja 20 anys.
Al seu torn, estan en marxa millores al sud de la ciutat, entre Xàtiva i L'Alzina, que continuaran l'entramat a fi d'aconseguir, finalment, una connexió internacional des d'Algesires fins a França. L'Alcalde va celebrar, precisament, que gràcies a l'obra de Vandellòs "no hi ha via única" amb Barcelona i, fins i tot, la francesa Lió. "Hem de dir que és l'hora del node de València", va assenyalar a continuació.
Actualment, la connexió AVE de València passa, únicament, per connectar amb el centre de l'estat, Madrid. Es fa des de l'Estació Joaquín Sorolla que, construïda en 2010, porta ja nou anys malgrat ser "provisional".
La nova realitat ferroviària de València, promesa per governs anteriors des de fa més d'una dècada, contempla soterrar les vies després de l'Estació del Nord -on es continuarà l'ampliació del Parc Central-, la nova Estació Central sota l'actual, i ampliar el túnel de Serradura. Unes obres que Ribó creu fonamentals perquè la capital mediterrània no es convertisca, també, en un fre ferroviari. Les obres previstes per al Corredor Mediterrani al sud de la ciutat tenen dates i estimacions pròximes, mentre que per a grans obres de València, com el Túnel Passant, encara hi ha coses sense definir.
Repercussió ciutadana i ambiental
Ribó va assenyalar la necessitat d'ampliar el túnel de Serradura i dedicar-lo, exclusivament, per a mercaderies. "Els passatgers hauran d'anar pel túnel de la futura estació de l'AVE -Estació Central-, que val molts diners", va asseverar. Es tracta d'una obra el cost estimat de la qual ronda els 2.000 milions d'euros, dels quals "a penes" hi ha contemplats uns "pocs milions" per a iniciar el túnel passant. "No podem seguir així, a aquest ritme", va reivindicar l'Alcalde.Es tracta d'unes obres de gran importància per a la xarxa ferroviària, però que també significaran una transformació per a la ciutadania. Soterrar les vies del centre significaria acabar el Parc Central i unir, després de dècades, dues parts de la ciutat segregades.
El túnel de Serradora, d'altra banda, va assenyalar Ribó que és imprescindible "per a ampliar l'Albereda, l'avinguda de França" i l'aplicació del PAI del Grau. Tindria, fins i tot, repercussió mediambiental: una millor connexió amb el port que estalvie trànsit de camions i la possibilitat de millorar els col·lectors al sud de la ciutat.