València

València aprova el Pla d'Agricultures Urbanes per a fer créixer la infraestructura verda de la ciutat i fer front al canvi climàtic

La Junta de Govern aprovarà demà aquesta iniciativa que "promou cultius sostenibles, educatius, socials i de subsistència"

1 minut

Cartell d'agricultures urbanes de l'Ajuntament de València

El Pla d'Agricultures Urbanes VLC, que s'aprovarà demà a la Junta de Govern Local, contempla mesures per a recuperar els vincles de la ciutat i la ciutadania amb l'horta i per potenciar un model agroecològic que promoga els cultius en diferents racons de la ciutat, des de parcs, jardins, places, solars, i equipaments municipals fins a balcons i terrats. Esta iniciativa, impulsada "com un motor més" per lluitar contra el canvi climàtic, reconeix el servici ambiental i social que, a hores d'ara, aporten els horts urbans del terme municipal, i planteja accions per integrar l'agricultura en la infraestructura verda de la ciutat, amb cultius educatius, socials, comunitaris, d'oci, de subsistència, terapèutics i ornamentals.

El vicealcalde de València i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, i el regidor d'Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, i Defensa Climàtica, Alejandro Ramon, han informat hui d'este acord de govern que dóna suport al pla presentat el passat mes de març per l'alcalde de València, Joan Ribó, "com a marc estratègic per al foment de l'agricultura urbana de la ciutat, dins de projecte d'una València verda amb un model d'urbanisme que defensa la renaturalització de la ciutat i la preservació de l'Horta, i aposta per la col·laboració amb entitats de barri que treballen en este sentit".

Este pla, que s'ha elaborat en diferents fases, ha contemplat un diagnòstic dels horts urbans que existixen actualment a la ciutat, així com el servici ambiental i social que a hores d'ara aporten. Així, segons este document, "cada vegada hi ha més camps i horts urbans, procedents tant d'iniciatives particulars, en Benimaclet, en el Cabanyal o en Ciutat Vella amb l'Hort de Botja, com de projectes públics, en La Rambleta, Malilla, El Grau o Sociòpolis". El text també evidència la quantitat de centres educatius que s'estan sumant a esta iniciativa.

Sergi Campillo ha recordat que, després d'escoltar i preguntar a la gent que ja treballa amb els horts urbans de València, s'ha documentat quines agricultures hi ha a la ciutat: horts programats i espontanis, d'altres espontanis amb suport, tradicionals i en horta. "Tota esta informació ja es troba categoritzada en mapes que també ens donen informació de la tipologia dels horts i d'una dada molt important que és la baixada de les temperatures dels espais ocupats per cultius".

Guia de bones pràctiques i servici d'acompanyament municipal

El vicealcalde ha subratllat que el Pla d'Agricultures Urbanes és un document "importantíssim, que promourà l'estabilització i expansió dels cultius a la ciutat, però no només com a horts de producció a l'ús, com els de l'horta periurbana, sinó com a infraestructura verda dins la ciutat, que ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic". "D'esta manera –ha explicat- els horts i les zones enjardinades estan molt més fredes que la resta d'espais urbanitzats de València i presten un servici fonamental per a la ciutat, en la lluita contra el canvi climàtic".

Per la seua banda, el regidor d'Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, i Defensa Climàtica, Alejandro Ramon, ha ressaltat que el Pla contempla l'elaboració d'una guia de bones pràctiques "perquè l'horta entre a la ciutat". "Volem potenciar el compostatge comunitari als horts urbans i la creació de sinergies amb els bancs de llavors tradicionals i vivers municipals, així com les xarxes d'intercanvis de llavors en general", ha afegit en parlar de programes formatius, de la implantació d'un servici d'acompanyament i de la creació, entre altres recursos, d'una xarxa d'Agricultures Urbanes com un espai de trobada.
Entre els objectius del document que demà rebrà el suport de l'executiu local, figuren "el de donar resposta a les necessitats reals de la ciutat, el de recuperar els vincles amb l'horta, el de renaturalitzar la ciutat i el de contribuir a reduir la petjada ecològica". Esta iniciativa s'emmarca en l'Estratègia Urbana 2030, "per aconseguir –en paraules dels regidors- una València neta, saludable, verda, natural, solidària i integradora la mesura de les persones", i en el Pla d'Acció Territorial (PAT) de l'Horta.