Abans d'abril de 2025, tots els municipis (inclosos els de menys de 5.000 habitants) han d'aplicar la nova taxa de gestió de residus en compliment d'una directiva europea encaminada a la reducció de la contaminació. Una taxa, popularment coneguda com el 'tasazo del fem' o el 'basurazo de Sánchez', que no sols obliga els ajuntaments a repercutir el cost íntegre del servei de recollida de residus a la ciutadania, sinó que, a més, "restringix l'import de les reduccions i bonificacions fiscals per a no incórrer la taxa en la infracció de ser deficitària", explica la regidora d'Hisenda de l'Ajuntament de València, María José Ferrer San Segundo.
Un colp per al municipalisme que queda lligat de peus i mans per a assumir el cost de la recollida de residus i es veu obligat, per la llei 7/2022 d'Economia Circular, a apujar la taxa del fem – la TAMER en el cas de l'EMTRE – repercutint directament en la ciutadania. En concret, a la ciutat de València, esta nova taxa costarà a més de la meitat dels valencians un total de 39,14 €, que s'anirà incrementant proporcionalment com més aigua es consumisca en l'habitatge.
I és que les quotes han sigut determinades tenint en compte el consum d'aigua, mesurat en un temps definit de 12 mesos, de l'habitatge. En el cas d'activitats econòmiques, modulant tant pel consum com pel Grup d'Activitats de la CNAE (Codi Nacional d'Activitats Econòmiques) al qual pertany. Així, es preveu un total de 459.222 rebuts entre habitatges, comunitats de propietaris i activitats. En el cas dels habitatges, s'estima que per a la meitat (201.843 de les 408.396) la quota resultant serà de 39,14 €/any, equivalent a 0,11 euros diaris o 3,3 euros mensuals.
En este sentit, la titular de l'àrea d'Hisenda ha posat com a exemple que "a partir de 2025, no podríem, com vam fer fa un any, assumir amb càrrec al pressupost municipal els 6 milions d'euros que corresponien a València d'aportació a l'EMTRE perquè es repercutira eixe import en els veïns; sinó que, hui per imposició legal i en contra del nostre desig, hauríem de repercutir-lo al ciutadà amb un increment de la taxa". La configuració legal de la nova taxa com "no deficitària" també suposa restringir la concessió i import de les reduccions i bonificacions que els ajuntaments poden aplicar per a reduir les tarifes. Per tant, "el Govern de Pedro Sánchez ens obliga a repercutir als valencians 47,6 milions d'euros del cost de la recollida i transport de residus", ha conclòs María José Ferrer San Segundo.
Referent a això, el regidor delegat del Cicle Integral de l'Aigua i vicepresident de la citada entitat, Carlos Mundina, ha recordat que "la nova normativa, que desenvolupa una directiva europea, obliga que la taxa finance per complet el servei, i que reflectisca el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus".
Carlos Mundina ha reiterat que "l'EMTRE, que en anteriors exercicis ha assumit part del servei, ara està obligada a augmentar la citada taxa perquè finance completament el cost del servei".
"L'entitat metropolitana espera ingressar prop de 72 milions d'euros amb esta taxa, però així només cobrix el 70% del cost real del servei, que ascendix als 103 milions d'euros aproximadament. L'any passat es va decidir que cada Ajuntament aportara eixa diferència que la Tamer no cobria, però la normativa estatal obliga ara a fer este canvi i que la taxa finance per complet el servei", ha explicat.
Els beneficis fiscals que aplicarà València
Amb l'objectiu de reduir l'impacte que provocarà el 'basurazo', l'Ajuntament de València ha aprovat una ordenança que contempla els següents beneficis fiscals:
• Reducció del 30% a famílies nombroses (3 o més fills, amb caràcter general) per a l'habitatge habitual (amb concessió automàtica quan es dispose de bonificació en IBI i possibilitat d'acollir-se els arrendataris), beneficiant amb això a més de 4.000 famílies.
• Reducció del 30% per a l'habitatge habitual de famílies amb escassos recursos (segons la llei que estiguen "en risc d'exclusió social": unitat familiar els ingressos de la qual no superen l'IPREM referit a 14 pagues), afavorint a 6.200 famílies, sense perjudici d'altres cobertures i ajudes dels Serveis Socials per a situacions de vulnerabilitat.
Estes bonificacions se sumaran a unes altres que ja contempla la llei:
• Bonificació de 10 € a usuaris que utilitzen ecoparcs.
• Bonificació de 50 € a activitats econòmiques que utilitzen sistemes de recollida municipal de paper i cartó "porta a porta".
• Bonificació del 10% a empreses de distribució alimentària i restauració que tinguen establits en col·laboració amb entitats d'economia social sense ànim de lucre, sistemes de gestió que reduïsquen els residus alimentaris de manera significativa i verificable (menjadors socials).
• No subjecció d'activitats que tinguen contractat gestor de residus autoritzat per a la recollida de totes les fraccions que generen, acreditant que així és.
Es mantenen les rebaixes fiscals de 2024
Així mateix, l'Ajuntament de València manté, per a 2025, totes les rebaixes fiscals que va aprovar en 2024. D'esta manera, es consoliden mesures com la reducció del 20% en el tipus de gravamen general de l'IBI de naturalesa urbana que ja ha suposat per a 700.000 valencians un estalvi de més de 33 milions d'euros; l'ampliació de la bonificació del 60% o 90% aplicable en l'IBI a 4.000 famílies nombroses que han estalviat més d'un milió d'euros; o la bonificació del 95% en la plusvàlua per causa de mort entre familiars directes.
D'altra banda, davant la reactivació del mercat immobiliari, el tipus de gravamen de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) s'harmonitza amb els de la major part de les grans ciutats, quedant fixat en el 4%.
Finalment, s'introduïx una bonificació del 95% a totes les comunitats de veïns que escometen la substitució de façanes ventilades realitzades amb alumini i compòsit o procedisquen a l'adaptació al Codi Tècnic de l'Edificació (Document Bàsic de Seguretat contra Incendis, SI 2 Propagació Exterior, versió 22 de desembre de 2022).
També s'introduïxen mesures que perseguixen generar major seguretat jurídica al contribuent i reduir les traves burocràtiques, com que els beneficis fiscals es mantindran mentre no es modifiquen les circumstàncies i requisits exigits per a això, evitant haver de sol·licitar-ho cada any.