L'Ajuntament de València acaba d'adjudicar per un import d'1,4 milions d'euros la major actuació de dragatge dels canals de desaigüe de l'Albufera des de la seua construcció, «una actuació històrica, que respon a la demanda dels agricultors i de les persones que naveguen el llac», ha assenyalat el vicealcalde i regidor de Devesa-Albufera, Sergi Campillo.
El vicealcalde ha destacat la importància del projecte de dragatge de l'Albufera que l'Ajuntament posarà en marxa en els pròxims mesos, i que suposarà una inversió total d'1.450.043,94 d'euros de fons propis. El servici Devesa-Albufera ha realitzat una avaluació en profunditat de les actuacions de dragatge necessàries en els canals (o séquies) que desemboquen en les Goles del Perelló i del Perellonet (Carrera de la Reina, Carrera de València, Carrerots de Sueca i de Monjoia (en Gola del Perelló) i la Sequiota, Sèquia Nova i Sèquia del Racó de l'Olla (en Gola del Perellonet) per a mantenir la seua funcionalitat hidràulica.
El regidor de Devesa-Albufera ha recordat el caràcter dinàmic del llac, en el qual entra aigua de manera contínua i, de la mateixa manera, desaigua en la mar. I això es realitza a través de tres eixides, les goles de Pujol, del Perellonet i del Perelló. La iniciativa consisteix, precisament, a dragar, és a dir, extraure sediments del fons dels canals en eixos punts per a, mitjançant maquinària específica, reduir o eliminar la cota sedimentària en els canals. «L'objectiu és aconseguir un perfil de profunditat adequat que garantisca el desaigüe de l'Albufera, que és imprescindible per a mantenir la bona capacitat de desaigüe dels camps d'arròs, molt important en l'època de cultiu; també per a garantir els desaigües en casos d'avingudes d'aigua i fenòmens de DANA; i en tercer lloc, garantir la navegació pesquera o d'un altre tipus», ha explicat Campillo.
Per a això, s'ha realitzat un estudi cientificotècnic exhaustiu, elaborat per una empresa especialitzada en batimetries (és a dir, mesurament dels perfils de profunditat) que ha inclòs una comparativa dels perfils de la llacuna entre els anys 2003 i 2019, dels quals es disposa de dades. En virtut dels resultats, el personal tècnic municipal ha analitzat diferents opcions d'actuació en cada cas, i establit les actuacions a realitzar a les goles del Perelló i del Perellonet. Tal com ha explicat Sergi Campillo, «es tracta de l'actuació més important de dragatge de l'Albufera de la qual tenim coneixement, i la més important que ha fet el servici de Devesa-Albufera amb recursos propis en l'àmbit del parc natural». Des de l'obertura de la Sequiota, a mitjan segle XIX, no s'ha fet una actuació d'aquesta importància.
El termini d'actuació de les obres és de 7 mesos, encara que, tal com ha matisat Sergi Campillo, «no es podrà treballar tots els mesos de l'any, ja que la normativa exigeix que es respecte l'època de reproducció dels ocells, i cal recordar que les motes són un punt de nidificació i reproducció de nombroses espècies». «Per tant –ha afegit- calculem un termini total de dos anys». En les dues goles, les condicions que delimiten la profunditat del dragatge són la cota d'inici i final del canal, les fonamentacions de les estructures existents (ponts) i la cota inferior de les comportes.
El material dragat s'usarà en les motes
Complementàriament, el projecte contempla la reutilització del material dragat per al condicionament de tancats del parc i per al manteniment de les motes existents a l'entorn de les goles. Es preveu poder reutilitzar un volum de 95.869 m³ de material de sedimentació extret del fons del llac (sempre que siga apte per a la seua reutilització), dels quals 5.345 m³ s'ha proposat que s'empren en la restitució de les motes de la Gola del Perellonet i la resta en tancats del Parc previ acord amb els seus propietaris.
Així mateix, es contempla la col·locació d'una xarxa de coco en els marges del talús de les motes al costat del canal per a donar major estabilitat al recreixement al llarg del temps. Tal com ha explicat Campillo, la mateixa Albufera propiciarà de manera quasi immediata una colonització vegetal de les motes recrescudes.
Segons l'estudi, l'increment de cabal en la Gola del Perellonet respecte a l'actualitat se situaria, després dels treballs de dragatge, entre un 47,6% (en època de cultiu) i un 53,5% (en època de desguàs i drenat dels camps), la qual cosa representa un volum de 49.551 metres cúbics d'excavació sobre una superfície de 15,2 hectàrees; i el calat mitjà d'excavació és de 32,46 centímetres. En el cas de la Gola del Perelló, l'increment de cabal oscil·la entre el 35% i el 42%, amb un volum de 35.518 metres cúbics d'excavació sobre una superfície de 15,2 hectàrees; i el calat mitjà d'excavació és de 21,16 centímetres.