La tècnica innovadora implantada a València contra el mosquit tigre que soltarà 1,3 milions d'insectes

Els Jardins de Vivers han sigut el primer emplaçament de la ciutat en el qual s'han soltat mosquits tigre mascles estèrils que són incapaços de picar a la població

Guardar

Un exemplar de mosquit tigre. Imatge: Centre de recerca ecològica i aplicacions forestals
Un exemplar de mosquit tigre. Imatge: Centre de recerca ecològica i aplicacions forestals

Amb l'arribada de la temporada estival i de les altes temperatures, arriba també el moment de major proliferació d'insectes i mosquits en les ciutats. Una de les espècies la població de les quals augmenta en major grau durant els mesos de calor és el mosquit tigre, una "espècie invasora present a la Comunitat Valenciana des de fa més de 20 anys gràcies a la globalització i el canvi climàtic", explica Rubén Bueno, director tècnic de Rentokil Initial.

Precisament, la sobrepoblació d'este tipus de mosquit és una problemàtica que no solament posa en alerta a la ciutadania per la possibilitat de transmetre malalties si reben una picada, sinó que també obliga a les administracions públiques a activar un pla de control i prevenció perquè la sobrepoblació d'estos invertebrats no tinga conseqüències greument negatives en la població. Sobre este tema, la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca porta abordant el control del mosquit tigre des de fa diversos anys usant un sistema d'erradicació natural.

En concret, la prevenció de l'augment exponencial d'exemplars d'este insecte es realitza a través d'una tècnica biològica que consistix a criar mascles de mosquit tigre (exclusivament mascles, que no piquen), esterilitzar-los i alliberar-los perquè s'aparien amb femelles silvestres i produïsquen ous inviables.

"Després de la reproducció, les femelles realitzaran la posada d'ous però estos no seran capaços d'eclosionar perquè no han sigut degudament fertilitzats. Per tant, tallant el cicle de reproducció dels mosquits tigre mitjançant estos alliberaments controlats en un espai de temps assumible, podem ser capaços de reduir dràsticament les seues densitats poblacions i, per tant, les molèsties que aquests insectes generen sobre la ciutadania", explica a València Extra Rubén Bueno.

Mosquits tigre als Jardins de Vivers de València
Mosquits tigre als Jardins de Vivers de València

A més, Bueno destaca que la solta d'estos mosquits "no tenen impacte a nivell de salut pública, ja que en ser mascles són incapaços de picar a les persones i alimentar-se de sang". Per la seua banda, Simón Martínez, director general de la producció agrícola i ramadera del departament autonómic d'Agricultura, constata l'eficàcia d'esta tècnica, ja que, segons confirma, en 2019 i 2020 es va aconseguir reduir la població de mosquit tigre en un 70 %. Una disminució que en condicions d'alta densitat poblacional, com la registrada en 2021 i 2022, se situa en el 60 %.

Jardins i entorns aquàtics, llocs favorits dels mosquits tigre

Com les ciutats són "els llocs de més risc en la transmissió de malalties per part del mosquit tigre a causa de la major densitat d'habitants", destaca Martínez, València ha sigut escenari d'esta tècnica de control dels mosquits tigre gràcies a la solta de més d'un milió de mosquits en els Jardins de Vivers de València. En concret, a partir d'este mes de juny i fins al desembre vinent es van a alliberar més de 1,3 milions d'insectes tigre d'estes característiques, la qual cosa suposa la solta de 45.000 exemplars a la setmana durant unes 30 setmanes.

Precisament, són les "zones enjardinades", com els Jardins de Vivers, les més adequades "a priori per a dur a terme estes estratègies de control", comenta Rubén Bueno. "El fet que siguen zones amb abundant vegetació i humitat, permeten que els mascles que s'alliberen puguen refugiar-se allí a l'espera de trobar femelles amb les quals reproduïr-se".

Solta d'exemplars de mosquits tigre als Jardins de Vivers de València
Solta d'exemplars de mosquits tigre als Jardins de Vivers de València

Encara així, la població de mosquits d'esta espècie no es limita als parcs i jardins, sinó que es troba per tota la ciutat, especialment en els "embornals de recollida d'aigües pluvials dels carrers", detalla el director tècnic de Rentokil Initial. És en estos llocs on estos insectes troben les condicions ambientals adequades per a reproduir-se perquè solen "acumular xicotetes quantitats d'aigua que faciliten que les femelles del mosquit tigre puguen dipositar els seus ous", afig.

"Més enllà d'estes zones públiques, també sabem que en l'àmbit privat el mosquit tigre pot desenvolupar-se amb facilitat en terrasses, patis i jardins que disposen de recipients amb aigua, com els plats que solem situar sota els tests per a preservar la humitat, abeuradors d'animals la massa dels quals d'aigua no es renova amb suficient freqüència, xicotetes basses, estanys o també embornals", comenta Bueno. 

Un transmissor de malalties virals

Les polítiques de control i erradicació d'este animal solen estar en el centre a causa que les picades d'estos mosquits són capaços de transmetre malalties virals com "el dengue, Zika o Chikungunya", concreta el director tècnic. Unes patologies que, si bé no tenen especial prevalença a la Comunitat Valenciana, sí la tenen en països de Llatinoamèrica, Àsia i el Carib.

No obstant això, l'arribada de turistes procedents d'eixos països pot contribuir a la transmissió d'este tipus de malalties i requerixen d'una actuació urgent per a evitar l'expansió dels virus.

"Quan un turista viatja a estos països i torna al nostre infectat, hem d'actuar en els voltants del seu domicili per a controlar de forma ràpida al mosquit tigre, ja que si estos mosquits piquen a una persona infectada per dengue, el mosquit pot contagiar i transmetre al seu torn el virus a més persones en les posteriors picades que execute. De fet, en els últims anys ja hem tingut més d'una desena de casos autòctons de dengue a Espanya associats a picades de mosquits tigre infectats", exposa Bueno.

Destacats