València ha aprovat, de manera provisional, el Pla Especial del Cabanyal – Canyamelar (PEC). Ara, caldrà esperar que la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat emeta un informe per a procedir a la seua aprovació definitiva. Es tracta d'un pla que, com ha recalcat la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, "garanteix el futur del barri, el seu patrimoni i la seua identitat, dotant-lo dels equipaments i serveis necessaris per als seus veïns i veïnes".
"Apostem per la rehabilitació del barri enfront de la destrucció que va promoure el Partit Popular. Per això, la diferència és que on hi havia destrucció, ocupacions i un mobbing immobiliari instat pel govern del PP, hui hi ha 551 habitatges que ja han sigut rehabilitats, més 380 habitatges que es rehabilitaran, 64.000 m² recuperats d'espai públic i 36.000 m² de dotacions públiques projectades o en licitació", com és el cas del centre cívic del carrer Sant Pere, el poliesportiu a l'aire lliure en l'abans solar de Doctor Lluch o un centre social al carrer de la Reina, ha detallat Gómez.
Una postura que també ha compartit l'alcalde de València, Joan Ribó, que ha recordat que "l'aprovació del PEC suposa l'enterrament simbòlic de destrucció del Cabanyal en el qual Rita Barberá i el Partit Popular es van gastar milions d'euros per a comprar i destruir habitatges". En aquest sentit, ha volgut agrair "a totes les persones que han treballat des de Salvem el Cabanyal, i que han lluitat de la mateixa manera que ho van fer els qui van lluitar pel Saler i pel jardí del Túria, perquè si València és el que és hui dia, és gràcies a totes aquestes persones".
L'aprovació d'aquest PEC ha tirat avant amb els vots a favor dels socis del govern (PSPV-PSOE i Compromís). Tots els partits de l'oposició s'han abstingut en la votació al·legant que "el pla arriba tard i malament".
En què consisteix el Pla Especial del Cabanyal – Canyamelar?
Per a començar, el pla projecta uns corredors verds que vertebraran el barri, i que començaran en l'entrada del mateix amb un gran parc on està actualment la rotonda de l'estació ferroviària en l'avinguda Blasco Ibáñez. Així, es crearan tres eixos verds: el Bulevard de Sant Pere; el Passeig Marítim, mitjançant un redisseny que potenciarà el seu caràcter d'espai natural, incrementarà les zones verdes i l'arbratge, i reduirà la presència de trànsit rodat; i l'anomenada Via Verda, una gran zona verda contínua que es generarà al llarg dels espais antigament ocupats per les vies del ferrocarril, integrant el parc de Dr. Lluch. Aquesta actuació permetrà augmentar en 64.000 m² les zones verdes del barri.
D'altra banda, es preveuen fins a 1.150 habitatges, dels quals 700 seran habitatges públics de lloguer assequible o destinats a col·lectius de major dificultat d'accés a l'habitatge, com a joves o persones majors; al mateix temps que es limitarà l'ús hoteler del barri. D'aquesta manera, es planteja una limitació del 10% d'habitatges d'ús turístic per illa.
A més, s'inclouen les reserves de sòl per a aparcaments en altura, amb una capacitat total aproximada de quasi 900 places; així com la protecció i posada en valor dels elements que determinen la identitat i patrimoni cultural del barri (s'inclou un catàleg de més de 1.600 fitxes de protecció, que determinen el nivell de protecció d'altres tants immobles).
Finalment, s'aplicarà en aquest barri de València el model de Ciutat 15 minuts, generant un sistema d'equipaments i serveis locals de proximitat.
El futur Passeig Marítim de València
Aquest passeig, que va ser dissenyat i construït en la dècada de 1990 per a acostar la ciutat a la mar, no només suposa una barrera d'asfalt, sinó que la seua imatge ja no concorda amb el model de ciutat sostenible que s'està promovent des de l'Ajuntament de València.
D'aquesta manera, es vol apostar per un passeig marítim més orgànic i naturalitzat, i menys lineal, que conforme una via verda litoral que una tota la costa valenciana, més enllà de l'espai que abasta el Pla Especial del Cabanyal. I és que, en el futur, la idea és que el nou passeig marítim una les platges del nord, amb les del sud. Així mateix, s'ha plantejat la necessitat d'ampliar la via ciclista i, sobretot, redissenyar la vegetació i l'arbratge amb l'objectiu de combatre l'illa de calor que es crea en els mesos d'estiu, i crear zones d'ombra que permeten gaudir de la platja d'una altra manera. I és que, al final, l'objectiu seria trencar amb la duresa de l'actual passeig per a convertir-lo en un entorn més naturalitzat.