València ostenta, durant tot 2024, la capitalitat verda europea, un reconeixement de la Comissió Europa que posa en valor la mirada sostenible que ha aplicat la ciutat de València a les seues polítiques públiques durant les últimes dècades. Una aposta per transformar la capital del Túria en un model de ciutat més amable per a les futures generacions, situant-la com a far de les polítiques verdes de Mediterrani. I és que el títol de Capital Verda Europea 2024 reconeix, d'una banda, els esforços per millorar el medi ambient i la qualitat de vida de la ciutadania, però, a més, té en compte tant els nombrosos espais verds amb els quals compta València; com les iniciatives de mobilitat sostenible que s'han anat aplicant en els últims anys.
El jardí del Túria o el Parc Central són, sens dubte, alguns dels principals pulmons verds de la ciutat que, unit a ecosistemes singulars com el Parc Natural de l'Albufera – on conviuen la flora i fauna autòctones amb agricultors que cultiven productes de proximitat i quilòmetro zero – han inclinat la balança perquè València es convertisca en la primera ciutat del Mediterrani a ostentar la Capital Verda Europa. "El verd de la naturalesa i el blau de la mar es combinen i conviuen d'este forma en el cap i casal, formant el Verd València", expliquen des de l'organització.
Així, els quatre pilars que han fet que València ostente esta capitalitat són els següents:
Infraestructura verda i biodiversitat urbana
Més del 70% dels valencians compten amb un espai verd a menys de cinc minuts caminant de la seua casa. I és que són centenars els parcs i jardins que inunden València creant un extraordinari patrimoni verd que no passa desapercebut. Per descomptat, en este punt, cal destacar el jardí del Túria, considerat un dels jardins urbans més grans d'Europa que, en un futur no gaire llunyà, culminarà amb el parc de Desembocadura, destinat a convertir-se en el tercer gran pulmó de la ciutat, després del jardí del Túria i del Parc Central.
Missió verda i digital
Cal recordar que la ciutat de València és una de les 112 ciutats selecciones per la Comissió Europea en la seua Missió 100 Ciutats Smart i Climàticament Neutres. Un ambiciós projecte que té com a objectiu que la capital del Túria siga una ciutat climàticament neutra en 2030. En este sentit, gràcies als fons Next Generation, Europa ha anat finançant projectes que caminen en la direcció de la recuperació de l'espai públic, la digitalització i un transport públic eficient. En este punt, destaquen actuacions com les superilles, la construcció de carrils bici o la renovació de la flota de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) amb autobusos elèctrics.
Espai públic i mobilitat
Este és, sens dubte, una de les principals claus perquè València haja sigut triada Capital Verda Europea. I és que la ciutat disposa ja d'uns 200 quilòmetres de carrils bici o ciclocarrers, que potencien una mobilitat activa, millorant així la qualitat de l'aire. "A València, destaquem pel nostre potencial com a ciutat ciclista a causa de la nostra orografia, clima i model urbà", destaquen des de l'organització.
Horta i alimentació sostenible
Finalment, València compta amb més de 120 quilòmetres quadrats de camps i terres fèrtils, en les quals es recol·lecten fruites i hortalisses de primera qualitat que són la base de la dieta mediterrània i de la nostra gastronomia. Per això, l'horta de València és una de les més rellevants d'Europa. Des de les administracions públiques no sols s'està treballant en la seua dignificació i protecció, sinó que s'estan duent a terme les reclamacions necessàries per a garantir l'arribada de l'aigua i un preu just per als agricultors.
Les grans zones verdes de València
En definitiva, València és una ciutat verda. I és que com assenyalen des de l'organització de la capitalitat verda en la ciutat, "se sent res més arribar. Només cal veure la quantitat de jardins i espais verds on podem escapar-nos i gaudir de la naturalesa. De fet, València té quasi cinc milions de metres quadrats de zones verdes".
Així, dins de la ciutat, és de visita obligatòria el jardí del Túria, un impressionant recorregut de nou quilòmetres de jardins i espais esportius i d'oci que travessa la ciutat per on antany transcorria el riu Túria. Però, a més, València disposa de racons més amagats, com el Jardí de Monfort; així com parcs on es respira tranquil·litat, com al parc Central, amb més de 100.000 metres quadrats de zona verda, o els jardins de Vivers.
Així mateix, tampoc poden quedar en l'oblit els dos increïbles parcs naturals que es troben en la perifèria – fàcilment accessibles en transport públic o amb bicicleta – com és el Parc Natural de l'Albufera, un autèntic oasi a tot just mitja hora de la ciutat que, cada any, freqüenten els seus aiguamolls milers d'aus; però que, a més, oferix experiències gastronòmiques i a l'aire lliure; ja que és el millor espai per a explorar els seus diferents ecosistemes en rutes a peu o amb bici, relaxar-te en un passeig amb barca, i acabar degustant una tradicional paella valenciana entre els arrossars que van donar origen a este plat.
D'altra banda, remuntant el curs del riu Túria, es troba el Parc Natural del Túria, més de 8.000 hectàrees de bosc mediterrani, que pots explorar a peu, amb bici o a cavall. En els mesos de més calor, és un espai ideal per a refugiar-se a l'ombra dels pins o donar-se un capbussó en els seus gorgs naturals.
Finalment, a València, trobaràs un altre espai verd d'importància: l'Horta. "Envoltant la ciutat s'estenen 120 km de fèrtils horts de verdures i fruites que no sols s'exporten, sinó que proveïx als restaurants i mercats locals. Tens la garantia de gaudir d'una autèntica cuina de proximitat en els restaurants valencians, amb productes de temporada que a penes deixen empremta mediambiental", han conclòs.