L'Ajuntament de València ha llançat una sèrie de rutes turístiques per la ciutat, que tenen com a objectiu donar a conéixer la història i el ric patrimoni que amaga la capital del Túria. Després de l'èxit de les rutes en els barris d'Orriols, Malva-rosa, Benimàmet – Beniferri, el Cabanyal – Canyamelar i Patraix; ara arriben noves rutes que descentralitzaran el turisme i potenciaran el turisme de naturalesa. Descobrix data i recorregut de les rutes guiades gratuïtes per València per a este mes d'agost.
En esta ocasió, les rutes es desplaçaran fins als pobles de València. Com ha assenyalat la regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions, Paula Llobet, "pretenem aconseguir que el turisme no sols es focalitze en el centre de la ciutat, la finalitat és que arribe a tots els districtes i pedanies, que també tenen molt a oferir. A més, esperem que amb estes rutes es puguen beneficiar de l'impacte positiu que genera el turisme".
D'esta manera, les rutes guiades tindran lloc del 27 de juliol al 31 d'agost, i recorreran els pobles de Borbotó, Carpesa, Castellar-l'Oliveral o Pinedo. Les rutes comptaran amb 46 punts d'interés tant per a visitants, com per a residents; i es realitzaran pels guies oficials de turisme en valencià, castellà, anglés i llengua espanyola de signes.
Així, la ruta pels Pobles del Nord de València comença en Borbotó i finalitza en Carpesa. Alguns punts destacats que es visiten són el Trinquet de Pilota, el nucli primitiu de Borbotó, l'Església de Santa Ana, l'Església dels Sants Abdón i Senén, el nucli primitiu de Carpesa i l'Ermita de Sant Roc i el Calvari.
La ruta pels Pobles del Sud de València comença a Castellar-l'Oliveral i finalitza en Pinedo. Pròximament, s'ampliaran els punts d'interés turístic de cadascun dels itineraris per a conéixer més a fons la història i cultura de cadascuna de les pedanies que conformen la ciutat de València.
Les inscripcions es poden realitzar en [email protected]. Així mateix, tota la informació de les diferents rutes està disponible a la web de l'Ajuntament.
Per a la regidora de Turisme, Paula Llobet, estos nous recorreguts permeten diversificar l'oferta turística de la ciutat i "posar en valor el patrimoni agrícola, cultural, patrimonial i els pulmons verds que conformen València: l'horta, la platja i l'Albufera, que a més són importants actius turístics. El que volem és continuar aportant propostes de valor diferenciadores. La nostra intenció és expandir l'oferta turística i crear nous espais per al turisme urbà que ajuden a crear nous fluxos turístics i descongestionen el centre històric".
Rutes de ficció
D'altra banda, l'Ajuntament de València està treballant per a posar en marxa noves rutes d'escultures, a grandària real, de personatges de ficció i d'obres literàries que han estat ambientades a la ciutat.
"Des del govern municipal volem posar en valor València com a escenari de ficció i retre homenatge a tots aquells personatges que han contribuït a popularitzar la nostra ciutat en l'imaginari literari i cinematogràfic amb la finalitat de perpetuar la seua memòria en el temps i que s'integren en el paisatge urbà i en la vida quotidiana dels ciutadans", ha explicat el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno.
D'esta manera, les escultures se situaran en els llocs on transcorre la trama de l'acció, a la mateixa altura dels vianants, i inclouran codis QR per al visionament de l'escena en qüestió.
Entre els títols triats, es troben, per exemple, L'Espill (ca. 1460), de Jaume Roig; Flor de mayo (1895) i Cañas y barro (1902), de Vicente Blasco Ibáñez; El faba de Ramonet (1933), de Joan Andreu; El chico que robó un millón (1960), de Charles Crichton; La maldición de la pantera rosa (1983), de Blake Edwards; Todos a la cárcel (1993), de Luis García Berlanga; Gràcies per la propina (1994), de Ferran Torrent; Tranvía a la Malvarrosa (1997), de Manuel Vicent; La gran aventura de Mortadelo y Filemón (2003), de Javier Fesser; La mala educación (2004), de Pedro Almodóvar; o Tomorrowland (2015), de Brad Bird. Una de les primeres obres a ser representades serà precisament Arroz y Tartana (1894), també de Blasco Ibáñez i de la publicació de la qual es complixen ja 130 anys.