El barri de Patraix (València) ja compta amb una ruta turística pròpia per a descobrir el valor patrimonial i arquitectònic d'aquest antic poble valencià. L'Ajuntament de València, a través de l'àrea de Turisme, ha triat un total de dotze punts d'interés patrimonial, turístic i històric que permeten fer un recorregut pel passat agrari, el vestigi industrial, el patrimoni arquitectònic i el centre històric del districte. Sens dubte, una ruta turística d'allò més interessant que la ciutadania podrà fer per a conéixer, més de prop, la història d'un dels barris mítics de la ciutat de València.
D'aquesta manera, els dotze punts turístics que conformen la ruta per Patraix són els següents: la plaça de Patraix, l'església del Sagrat Cor de Jesús, el nucli històric, la séquia de Favara, la fàbrica de la Battifora, el grup d'habitatges de la Mare de Déu dels Desemparats, el Convent de Jesús, l'església de Santa Maria de Jesús, els habitatges obrers de Ramon de Castro, les escultures de l'Hort de Pontons, els edificis de la dependència mercantil i la rememoració de la línia de ferrocarril a Utiel i Llíria al carrer de les Tres Forques.
Com han explicat des de l'àrea de Turisme de l'Ajuntament de València, els elements que conforma aquesta ruta turística per Patraix es marcaran en les pròximes setmanes amb senyalística, que estarà disponible en valencià, castellà i anglés. Les plaques inclouran un codi QR perquè els visitants puguen consultar i ampliar la informació en cadascun dels punts. Així mateix, es pot consultar la informació de la ruta turística de Patraix en la pàgina web municipal https://bit.ly/3meodml.
Però, què podrà descobrir la ciutadania en aquesta ruta? La ruta fa un recorregut pel Patraix medieval de l'època de Jaume I, els orígens agraris vinculats a l'horta, els vestigis de la guerra de Successió i les escultures de Ponzanelli, la industrialització progressiva del segle XIX i el record de les línies de tren que travessaven el districte.
Cal destacar que es tracta de la tercera ruta turística que es realitza en els districtes de València, després que es posaren en marxa les de la Malva-rosa, Benimàmet i Beniferri.