"La peatonalització, la renaturalització i la mobilitat sostenible són eixos fonamentals per a aconseguir una de les prioritats del Govern del Rialto: la recuperació de l'espai públic". Amb aquestes paraules, l'alcalde de València, Joan Ribó, durant la seua intervenció en el Debat sobre l'Estat de la Ciutat, ha desgranat les actuacions que s'estan duent a terme amb l'objectiu de transformar València en una ciutat més saludable, amable i eficient. I per això, parlar d'ampliació de zones per als vianants i zones verdes, superilles o la descarbonització de la ciutat cobra encara més significat.
De fet, com ha destacat Ribó, "totes les revisions de planejament urbanístic que estan en marxa incorporen el concepte de ciutat '15 minuts'. Dotar als barris dels serveis bàsics per a fer innecessaris molts desplaçaments és una de les claus". D'aquesta manera, des de l'Ajuntament de València ja es treballa en la construcció de dotacions i en la recuperació del patrimoni, com és el cas de l'execució del centre sociocultural de la plaça del Pilar, l'Aicetera de Marxalenes com a centre de persones majors o "la rotonda d'entrada de la V-32 i de la Torre Miramar on esperem tindre, en poc de temps, un nou espai habilitat per a activitats d'esport urbà".
I és precisament aquest model de ciutat el que també s'està estenent als pobles de València dotant-los, per exemple, d'infraestructures sanitàries de qualitat per a l'atenció dels seus veïns i veïnes. En aquest sentit, cal destacar tant la reforma del Consultori Auxiliar del Saler, com de les Escoles del Perellonet per a tindre també un ús com a consultori auxiliar.
No obstant això, si hi ha una actuació que, en poc de temps, contribuirà a transformar el paisatge del centre de la ciutat, sens dubte, és la peatonalització de les grans places de València. Ja es va fer amb la mateixa plaça de l'Ajuntament que, mitjançant un procés d'urbanisme tàctic, va passar d'acollir 10.000 cotxes al dia a oferir un espai de 12.000 m² per al gaudi de la ciutadania – "Ara, la seua reurbanització definitiva avança mitjançant un concurs de projectes" –. I aquesta actuació se suma també a les obres de conversió en zona de vianants que, en aquests moments, s'estan executant tant en la plaça de la Reina, com en la de Bruges per a crear un gran eix per als vianants en el cor de la ciutat.
Un gir de 180° en la mobilitat
El canvi ja va començar amb el nom de la regidoria: abans 'Trànsit' i, ara, 'Mobilitat Sostenible', perquè "el nostre objectiu sempre ha sigut moure persones, no cotxes". No obstant això, el canvi no s'ha quedat ací. Per a començar, ha assenyalat Ribó, "hem augmentat un 30% l'aportació municipal per a l'EMT que ha permés, entre altres, la renovació del 68% de la flota d'autobusos, la majoria híbrids".
Però, a més, no només s'està treballant "en la millora de les connexions dels Pobles de València, sinó que s'han millorat els títols EMT Jove fins als 30 anys i EMT Infantil fins als 14; a més de mantenir, durant cinc anys consecutius, els preus de tots els desplaçaments amb autobús". Unes mesures que han afermat la confiança de les persones usuàries en l'empresa municipal de transport: "abans de la pandèmia, el nombre de viatgers havia augmentat en un 11%. En aquests moments, ja s'ha recuperat el 70%".
I a eixe reforç en el transport públic, cal sumar l'aposta ferma del Govern del Rialto per potenciar una mobilitat amb vehicles no contaminants. Així, des de 2015, la ciutat ha guanyat més de 40 quilòmetres de nous carrils bici que, al costat de la interconnexió entre ells, ha permés convertir València en capital mediterrània de la bicicleta, amb un augment del 214%.
Finalment, l'alcalde ha recordat la posada en marxa de l'Àrea de Prioritat Residencial de Ciutat Vella, la primera de la ciutat, que blindarà el districte al trànsit motoritzat constant, limitant l'accés a aquells que disposen d'autorització. En aquests moments, l'APR es troba en fase d'informació. Serà el pròxim 1 de desembre quan comencen les sancions.
S'accelera la lluita contra el canvi climàtic
Finalment, en eixe procés de transformació de la ciutat, el Rialto accelera la creació de zones verdes que, entre altres beneficis, ajuda a combatre l'efecte de l'illa de calor a la ciutat. "Enguany, s'han realitzat o estan en fase de finalització obres i reformes en 14 jardins de diferents barris de la ciutat, com la remodelació del parc Manuel Granero de Russafa, que es reobri hui mateix a la ciutadania, o el solar de 7.000 m² de jesuïtes transformat, hui dia, al jardí Trini Simó", ha detallat Joan Ribó.
Així mateix, cal destacar projectes de gran envergadura en els quals s'està treballant, com el futur Parc de Desembocadura – ja està en marxa un concurs internacional d'idees – o la transformació de la platja de vies que ara parteix la ciutat en dos en el gran bulevard García Lorca de 49.000 m² de zona verda. Actuacions que són tot un referent en la renaturalització de la ciutat, i que acompanyaran a la candidatura de València com a capitalitat verda europea per a 2024.
Així i tot, no és l'única actuació per a la protecció del medi ambient. De fet, com ha explicat Ribó, "València va signar una declaració institucional amb la Vicepresidència tercera del Govern d'Espanya per a accelerar els processos de transformació necessaris per a assolir la neutralitat climàtica de la ciutat en 2030". En aquest context, des de Las Naves ja es va posar en marxa el programa Missions València 2030 com una crida institucional a tots els sectors econòmics de la ciutat per a reorientar-se a un model neutre en carboni, però a més s'estan impulsant diferents projectes per a l'estalvi energètic, com el Projecte 50/50 – que arriba, enguany, a 14 centres educatius – o la instal·lació de plaques fotovoltaiques en diferents edificis municipals.
A més, "l'Ajuntament de València s'ha presentat a totes les convocatòries obertes dels fons Next Generation per a la posada en marxa de zones de baixes emissions i avançar, així, en la descarbonització". Una aposta ferma que portarà a València a presentar la seua candidatura per a ser una de les 100 ciutats climàticament neutres que la Comissió Europea vol impulsar per al 2030.