La història de València està escrita en cadascuna dels seus carrers i edificis, alguns d'ells emblemàtics com la Llotja de la Seda o les Torres de Serrans o de Quart. Però els esdeveniments que han anat modelant la ciutat des de fa dècades no solament es veuen a peu de carrer, sinó que també es troben sota terra. En concret, els refugis antiaeris que encara es conserven en la ciutat van escriure la història d'una de les èpoques més fatídiques de la història de la ciutat: la Guerra Civil.
Precisament, estes infraestructures van ser construïdes entre els anys 30 i 40 del passat segle XIX amb l'objectiu de convertir-se en llocs on la població civil poguera refugiar-se dels atacs directes de les bombes i també de l'ona expansiva que estos artefactes provocaven i que podien danyar tant a la ciutadania com als edificis de la ciutat.
En la capital valenciana, es van edificar entre 50 i un centenar d'estos refugis que van formar part de la xarxa de protecció durant els anys de la contesa que va enfrontar al bàndol franquista i al bàndol republicà. Alguns d'ells han arribat fins als nostres dies, i fins i tot poden ser visitats; mentre que uns altres encara no han sigut descoberts, ja que podrien estar baix edificis i solars de propietat privada inexplorats fins ara.
El Ple aprova iniciar els tràmits per a considerar-los Béns de Rellevància Local
És per això que l'Ajuntament de València ha impulsat la protecció dels refugis que ja han sigut trobats i busca declarar-los Béns de Rellevància Local (BRL). En eixa línia, la corporació municipal en el ple que va ser celebrat ahir dimarts ha aprovat sotmetre a nova informació pública la modificació puntual del Catàleg estructural de béns i espais protegits de naturalesa urbana de València, amb l'objectiu d'incorporar a este catàleg les fitxes de protecció "Refugis antiaeris de València" com a Béns de Rellevància Local.
El passat 1 de març, l'Oficina Tècnica d'Ordenació Urbanística (OTOU) va presentar la documentació corresponent per a obtindre llum verda a la modificació del catàleg i incorporar les fitxes dels refugis que passarien a ser Béns de Rellevància Local amb la categoria d'Espai Etnològic d'Interés Local (BRL-EEIL). El document proposava una 'fitxa general de protecció', en la qual es classifiquen els diferents tipus de refugis antiaeris, així com a fitxes individualitzades per a cadascun d'ells
També s'incorporava un apartat de normes de protecció, una justificació de la viabilitat econòmica i estudi de sostenibilitat econòmica, un informe d'impacte de gènere, un informe d'impacte normatiu en la infància, en l'adolescència i en la família, i un annex fotogràfic. Així mateix, la intenció de la secció municipal d'Arqueologia és que els refugis que puguen ser descoberts en un futur i que estiguen localitzats en propietats privades o espais amb difícil accés també formen part d'este inventari amb idèntics criteris de catalogació.
Quatre refugis visitables
Del mig centena de refugis i 200 soterranis habilitats que van conformar la xarxa de protecció dels habitants de la València de 1936, en l'actualitat hi ha quatre oberts al públic que es poden visitar perquè la ciutadania es retrobe amb els llocs que fa quasi un segle van salvar la vida de milers de persones durant la guerra.
El primer d'ells és el refugi antiaeri grup escolar de l'Ajuntament. Situat al carrer Arquebisbe Mayoral, 1, i creat sota una institució educativa ja desapareguda com va ser el Grup Escolar de l'Ajuntament de València. Tenia una capacitat per a 700 persones i disposava de bancs d'obra perquè l'alumnat s'asseguera a esperar al fet que passara el perill. Constava de cinc naus cobertes amb voltes rebaixades de formigó en les quals també hi havia serveis i electricitat.
L'ara recinte cultural Bombes Gens (en l'avinguda de Burjassot, 54) també oculta en la seua estructura un refugi que va ser descobert en 2017 mentre s'escometien les obres de rehabilitació de l'antiga fàbrica de bombes hidràuliques que allí s'assentava. Segons les investigacions, este cau situat en el subsòl va ser construït amb l'objectiu de protegir als treballadors d'esta factoria. Construït a força de formigó, este refugi pot protegir a unes 40 persones.
El tercer dels refugis es troba en el número 25 del carrer Serrans i és hui dia un dels més visitats de la ciutat a causa de la seua cèntrica ubicació. La seua creació data de l'any 1937 i, dels quals es conserven, és el segon amb més capacitat, ja que en ell podien amagar-se fins a 400 persones. Està distribuït en tres naus separades per dues files de pilars de formigó que subjecten la coberta adintelada.
L'últim dels espais visitables és l'únic que, a més, es troba fora del terme municipal de València. Es tracta del refugi antiaeri situat en la pedania de Massarrojos (en la plaça el Somiador, 8) i que, a diferència de la resta, no està construït amb formigó armat, sinó que es troba excavat directament en el sòl aprofitant el substrat de roca. La seua rehabilitació va finalitzar a la fi de 2020 i compta amb una galeria de 125 metres de recorregut que va poder acollir fins a a 230 persones.