Possibles irregularitats en les admissions de les escoles concertades de València

Hi ha més alumnes de rendes baixes a les escoles concertades que en les públiques. Aquests són les dades que desprén el segon informe de la Universitat de València (UV) sobre la situació del sistema educatiu a la ciutat de València.Segons les dades recollides el percentatge d'"alumnat amb punts per baixa renda" admés en col·legis concertats "és del 77,13%, més de dos punts percentuals" per damunt als admesos a les escoles públiques de la ciutat. Destaquen en l'informe que aquesta tendència es repeteix "en la majoria" dels 16 districtes escolars, de forma indistinta a la renda mitjana de la zona. "Aquesta circumstància, sempre que no siga fruit d'irregularitats, converteix a la ciutat de València en un cas d'estudi particular, ja que l'escolarització de l'alumnat de baixa renda es produeix de manera oposada al de la majoria de casos estudiats. I a la lògica", asseguren els autors de l'informe. És el mateix treball que recull com a "ineficaç" la proposta de districte únic per a l'elecció de centre.De la suma d'admesos per baixa renda en districtes de renda baixa i mitjana-baixa, s'extrau que en els col·legis concertats hi ha un 25% d'alumnes més amb aquesta característica que en els concertats. 

Renda del districte	Titularitat	Admesos baixa renda	% Admitits
Baixa	Concertat	536	9,85%
	Públic	397	7,30%
Mitjana-baja	Concertat	963	17,71%
	Públic	802	14,75%
Mitjana	Concertat	402	7,39%
	Públic	829	15,25%
Mitjana-alta	Concertat	589	10,83%
	Públic	318	5,85%
Alta	Concertat	386	7,10%
	Públic	215	3,95%
Total		5.437	100%

Font: Estudi UV sobre l'estat de l'educación a València.

 L'informe de la Universitat assenyala la peculiaritat que en centres tradicionals de les famílies amb més ingressos de la ciutat, hi ha més admissions d'alumnes amb rendes baixes que en altres situats "en barris menys afavorits". "Es dóna el cas d'un centre que escolaritza alumnes adscrits a l'àrea de major renda de la ciutat, amb un percentatge pròxim al 90% d'alumnat amb punts per baixa renda", exemplifiquen.Arran d'aquestes dades, els autors de l'informe troben estrany que "quasi tres quartes parts de les sol·licituds de plaça escolar es troben en situació de baixa renda de la unitat familiar" i, d'altra banda, com això afecta zones de renda alta. "Semblen, per tant, indicis de possibles pràctiques irregulars que l'administració educativa encarregada hauria d'investigar", asseguren, perquè "en cas de no existir" el "criteri d'assignació de punts és clarament ineficient".Una d'aquestes irregularitats pot ser la manipulació o lliurament de només una part de les rendes del domicili familiar. Amb això podrien aconseguir els punts necessaris per a accedir al centre desitjat.En les conclusions de l'informe arriben a la conclusió lògica que, en cas de ser aqueixes puntuacions per renda baixa familiar reals, els índexs de pobresa de la ciutat es dispararien molt per damunt dels actuals.