La plantà de les Falles de València ja és ací. Milers de monuments inundaran els carrers de la capital del Túria a partir d'este dissabte per a donar la benvinguda a la setmana gran fallera. La nit del 14 al 15 de març serà el torn de les falles infantils, mentre que la nit del 15 al 16 de març, tots els monuments grans hauran d'estar plantats per a conéixer quina serà la millor falla de València de 2025.
Veure plantar la falla és tot un espectacle. Els membres de les comissions falleres treballen, braç a braç, amb els artistes fallers. A més, en el cas de les falles de Secció Especial, es necessiten grues per a instal·lar les peces més altes i amb major precisió. Així i tot, continuen havent-hi comissions més tradicionals que utilitzen la tècnica de la 'plantà al tombe', és a dir, es col·loca la falla a terra i s'alça fent alçaprem amb l'ajuda d'unes cordes i la força de les persones.
Siga com siga, serà en la matinada del dia 15, o a partir del 16 de març, quan es podran visitar les Falles de València. Sens dubte, una visita que no et pots perdre si vols descobrir la coneguda sàtira fallera, a més de contemplar estes autèntiques obres d'arts que naixen per a "morir" el dia 19 de març.
Les 9 falles que no et pots perdre
Encara que tots els monuments fallers tenen el seu encant, és cert que les que competixen en Secció Especial solen ser les més sorprenents pel pressupost que destinen, i que arriben a superar en alguns casos, com la Falla Convent Jerusalem, els 200.000 euros. Enguany, les Falles de Secció Especial 2025 són les següents:
- Na Jordana
- Convent Jerusalem
- Sueca-Literat Azorín
- Cuba-Literat Azorín
- Plaça El Pilar
- Exposició-Misser Mascó
- Regne de València-Duc de Calàbria
- Almirall Cadarso-Comte d'Altea
- L'Antiga de Campanar.
Estos monuments són els que més visites reben del 16 al 19 de març per la seua originalitat, el seu cromatisme, però sobretot, la seua majestuositat.
Ubicació de les Falles de València
Un any més, la tecnologia torna a estar al servei de les festes josefines amb un mapa interactiu que permet situar cada monument als carrers de València. L'eina municipal 'Geoportal', que informa sobre obres, carrers tallats o incidències, detalla el lloc en el qual es planta cada falla, però també proporciona informació com la secció, esbossos, lema, artista faller i dades de la comissió.
A més, el mapa inclou els carrers tallats i la ubicació dels serveis públics instal·lats per a la setmana de Falles. Esta eina permet als visitants planificar el seu itinerari de manera eficient, assegurant-se de no perdre's cap de les espectaculars creacions que adornen la ciutat.
4 coses que no sabies de la plantà de València
- Antigament, la plantà es realitzava en la matinada del 17 al 18 de març pel caràcter crític i satíric.
- En 1918, la plantà es va avançar al dia 17 de març a causa del creixement de la festa.
- Va ser en 1967 quan la plantà dels monuments fallers es va tornar a avançar fins a la matinada del 15 al 16 de març tal com hui dia ho coneixem.
- La primera vegada que un monument faller va tardar més d'un dia a plantar-se va ser en 1951. Ara, esta pràctica és d'allò més habitual, especialment per als monuments de Secció Especial per l'enormitat de la proposta.
L'Albà de les Falles
L'Albà de les Falles – abans coneguda com a Nit de l'Albà – té el seu origen en 1966. Durant eixe any i el següent, les comissions falleres van llançar un xicotet castell de focs artificials en la nit de la Plantà per a celebrar l'inici de les festes josefines. Més tard, en 2016, es va recuperar este acte, gràcies a la Falla Na Jordana, que ja s'ha convertit en un dels imprescindibles de la programació de les Falles de València.
Així, a més dels trets que cada comissió fallera realitzarà en la seua demarcació, la plaça de l'Ajuntament de València acollirà, el dissabte 15 de març a les 00.00 hores, un gran espectacle pirotècnic que sempre deixa amb la boca oberta al públic. En les Falles de 2025, este tret serà a càrrec de la pirotècnia Valenciana.
El cel de València s'inundarà el 15 de març amb més de 300 castells de focs artificials que posaran el fermall d'or a la plantà.
L'origen de les Falles
Existixen diverses teories sobre l'origen de les Falles. Una de les més acceptades vincula esta festivitat amb els fusters valencians, els qui en la vespra de la festivitat del seu patró, Sant Josep (19 de març), cremaven andròmines velles enfront dels seus tallers per a simbolitzar la fi de l'hivern i l'arribada d'una nova temporada de treball.
Entre les restes de fusta, solien col·locar un pal amb un cresol anomenat "estayo parot", la qual cosa, amb el temps, va evolucionar cap a la incorporació de figures humanes vestides amb robes velles. Així van nàixer els primers "ninots", donant forma a les Falles com les coneixem hui dia. Amb el pas del temps, els veïns van començar a decorar estos ninots i a dotar-los d'expressions satíriques, convertint les Falles en un mitjà de crítica social i política.
Durant el segle XIX, les Falles van evolucionar de simples fogueres a elaborats monuments de fusta amb figures satíriques i escenes costumistes. No obstant això, el veritable canvi va arribar en 1901, quan l'Ajuntament de València va atorgar el primer premi a un monument faller, incentivant així la creació de falles artístiques de major qualitat. A partir d'eixe moment, els tallers van començar a contractar escultors, pintors i fusters especialitzats, la qual cosa es pot considerar el naixement de la professió d'"artista faller".