Quatre Falleres Majors de València han analitzat, en una iniciativa organitzada per l'empresa brodadora Santos Tèxtil, les raons de per què es plora sempre en l'acte de l'Ofrena a la Verge, durant les festes de les Falles, una actitud el "factor clau de la qual" és per a elles el "sentiment", el "suport popular" dels valencians i el "clima" que es viu en la Plaça de la Mare de Déu.
Aquest acte és considerat com un dels moments "més commovedors" de les Falles on, independentment de les seues creences personals, els fallers "es veuen immersos en un clima d'emoció compartida", segons ha explicat en un comunicat la signatura, proveïdora oficial de les Falleres Majors de València 2019 i de les seues Corts d'Honor.
L'empresa brodadora ha convidat a analitzar aquesta tradició a Covadonga Balaguer, Fallera Major de València 1989; Lola Flor, de 2000; Gloria Martínez, de 2008; i Rocío Pascual, Fallera Major Infantil 2012, en una trobada moderada per un periodista en el qual se'ls ha fet creure que s'estava estudiant una nova normativa per a intentar evitar aglomeracions en un esdeveniment que supera els 100.000 participants.
L'emoció que es viu en aquest esdeveniment és el que alguns investigadors han dit 'la Llumenà', una "sensibilitat extrema que fins i tot porta a algunes falleres a rememorar les persones i episodis més significatius de la seua vida al seu pas per la Plaça de la Verge", descriu l'empresa, que bateja aquest plor com a 'beneïda plorera', en al·lusió "a la bellesa d'aqueixes llàgrimes".
Per a Lola Flor, que admet que en aqueix moment no podia pensar més que en la seua àvia, "són les llàgrimes més boniques que es poden plorar"; mentre que Gloria Martínez ha recordat com es va saltar el protocol per a saludar a la seua. Per a totes les participants en la trobada, un dels "factors clau" és el clima en la Plaça de la Verge.
"Una de les coses més importants és la calor que reps de tots els valencians, siguen fallers o no, perquè hi ha gent que no és fallera i porta tota la vesprada en l'Ofrena", ha remarcat Rocío Pascual. També Covadonga Balaguer ha explicat que aqueix suport popular deslliga les emocions: "En el meu any havia plogut una barbaritat i la gent va voler compensar-lo, m'aplaudien moltíssim. Però és que no hi ha pluja, ni vent, ni res que puga amb una cosa tan gran com l'Ofrena".
Un altre fenomen lligat a l'Ofrena que s'ha analitzat en la trobada han sigut les peticions que cada participant fa a la Verge dels Desemparats. "L'acte va acompanyat d'un agraïment o d'una petició que és una mica més sentida, que és la que deslliga l'emoció", explica Lola Flor.
Vàries han descrit com varien les peticions a la Verge a mesura que passen els anys i un creix, demanant al principi per a una mateixa, fins i tot ser Fallera Major de València, per a pregar, a mesura que es madura, per la gent que vols. "Fins i tot a vegades portes dos rams, un teu i un altre per una persona que ni tan sols ho sap, però per a la qual vols demanar alguna cosa", ha explicat la màxima representant de les festes josefines de 2000.
SUPOSAT ESTUDI
Durant la trobada se'ls ha fet creure la notícia falsa que hi havia una proposta suposadament en estudi que consistia a dividir en dos les comissions falleres valencianes, fent que cada meitat desfilara en anys alterns, alguna cosa al que han mostrat la seua oposició."Això no podrà ser", afirmava Lola Flor; "Jo isc sí o sí, és alguna cosa que no es pot perdre", ha sostingut Gloria Martínez; Rocío Pascual, per part seua, sostenia que votaria en contra de la mesura: "Jo vull desfilar tots els anys en L'Ofrena. I amb la meua falla i amb la meua gent".
Amb aquesta iniciativa, l'empresa pretenia descobrir els motius que han convertit en "indispensable" aquest acte, que va nàixer "de forma espontània", inspirat per les ofrenes florals que llauradores van començar a fer a la Verge dels Desemparats, declarada en 1667 patrona de la ciutat de València.
Després de la guerra civil i amb la reobertura de la Basílica, la societat valenciana les va reprendre de manera natural per a agrair a la Verge favors concedits o demanar ajuda i protecció. La Falla Sant Vicent - Periodista Azzatti s'atribueix el mèrit de ser la precursora de costum actual, ja que la seua Fallera Major de 1943, Paquita Pérez, va ser la primera a fer una entrada en la plaça amb la comissió fallera al complet i una banda de música per a entregar a la patrona els nombrosos rams que havia rebut.
En 1945, l'acte es va institucionalitzar i es va batejar com l'Ofrena. Un any més tard es va obrir a totes les comissions falleres, amb la resposta de 150 d'elles i la participació d'unes 3.000 persones. En 1947 va passar a formar part del programa oficial de festes.