"No es pot entendre la democràcia municipal sense la participació del veïnat en les decisions urbanístiques que afecten els barris". Amb aquestes paraules, l'Associació Veïnal de Benimaclet anunciava que, dimecres passat, li havien sol·licitat una entrevista a l'alcaldessa de València, María José Catalá, i al regidor d'Urbanisme, Juan Giner, per a abordar el tema del PAI amb caràcter "urgent" davant les últimes notícies. Una proposta sobre la qual, hui dia, continuen sense tindre resposta.
I és que el PAI de Benimaclet proposat per Metrovacesa segueix el seu curs després que els tribunals dictaminaren a favor de la promotora i obligaren el consistori a iniciar la seua tramitació, però també després que des de l'Ajuntament de València es decidira no recórrer contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Com ha assenyalat l'alcaldessa de la ciutat, la decisió de no recórrer la van prendre els serveis tècnics municipals perquè no existien moltes possibilitats de prosperar. D'aquesta manera, Catalá ha deixat clar que "aquesta decisió no suposa que el PAI haja de tirar avant amb el pla de la promotora". De fet, la intenció de la primera edil és redefinir el projecte inicial de Metrovacesa incloent tant les propostes de l'arquitecte José María Ezquiaga – que va presentar un projecte alternatiu encarregat pels socialistes – com dels veïns i veïnes de Benimaclet.
En aquest sentit, l'alcaldessa de València s'ha mostrat contundent en afirmar que "el que no farem és estancar un projecte que, al final, no beneficia al barri que requereix zones verdes, dotacions públiques i habitatges". I és que desbloquejar el PAI de Benimaclet era un dels compromisos de Catalá quan arribara a l'Alcaldia.
Així, el consistori admetrà, ara, a tràmit la proposta de Metrovacesa que donarà pas a un període d'exposició pública per a presentar al·legacions per a millorar el projecte: "no assumirem íntegrament tot el que diga Metrovacesa", ha remarcat Catalá.
Cal recordar que la proposta de la promotora per a Benimaclet projectava la construcció de més de 1.300 habitatges en els terrenys que se situen al costat de la Ronda Nord. Dels 2.69.775 m² de la superfície que ocuparia, el 82% es destinaria a usos públics i el 18% a ús terciari i residencial. No obstant això, l'edificació ha sigut un dels punts que major desacord han causat entre la promotora, l'ajuntament i les entitats veïnals.
De moment, caldrà esperar per a conéixer més detalls sobre com canviarà el projecte presentat per Metrovacesa, i si inclourà algunes de les modificacions de la proposta de l'arquitecte Ezquiaga que proposa, entre altres, la reducció dels nous edificis a un màxim de huit plantes, més zones verdes i ampliar dotacions públiques, com una escoleta infantil o un mercat municipal.