La Regidoria de Mobilitat de l'Ajuntament de València es troba "ultimant la redacció de l'ordenança" municipal que regularà la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) en la capital valenciana. Així, el departament que dirigeix Jesús Carbonell va declarar a València Extra que "encara hi ha molt poques ciutats" que ja tenen llesta esta norma i València es troba en la fase final de creació d'este document. En concret, la normativa reguladora es troba immersa en el procés de realització dels estudis que han d'acompanyar-la per a poder implantar-se i esta, segons confirma Carbonell, està "a punt" de presentar-se.
En eixe sentit, tot apunta al fet que el consistori municipal complirà els terminis previstos pel govern Estatal i la Unió Europea que especifiquen que les ciutats amb més de 50.000 habitants hauran d'haver aprovat esta ordenança abans del 29 de juny de 2024, data en la qual es complix el termini màxim que tenen les grans urbs per a posar en marxa una zona on es limite l'entrada als vehicles sense distintiu ambiental, aquells que estan considerats com més contaminants.
En l'actualitat, València ja compta amb una zona d'estes característiques en la qual el trànsit de vehicles està restringit. Es tracta de l'Àrea de Prioritat Residencial (APR) de Ciutat Vella que des del passat mes de gener està constituïda per la Regidoria de Mobilitat com la primera ZBE de la ciutat amb l'objectiu de complir amb la normativa comunitària que obligava a tindre una zona d'este tipus des de l'1 de gener d'enguany. Així, la decisió municipal de convertir l'APR en una ZBE no ha estat exempta de polèmica, ja que des del PSPV es criticava que esta no complia "amb els requisits establits pel Reial decret 1052/2022 del Ministeri de Transició Ecològica", va argumentar l'edil socialista María Pérez.
Unes crítiques a les quals el regidor de Mobilitat va respondre al·legant que la conversió de l'APR en una Zona de Baixes Emissions era una "solució transitòria i provisional fins que s'aprove l'ordenança definitiva que regule les ZBE en la ciutat de València". En eixa mateixa línia, Carbonell va assegurar la previsió de l'Executiu local que siguen més barris i carrers de València les que estiguen considerades com a zones de baixes emissions contaminants.
Per part seua, Compromís també ha expressat recentment la seua preocupació i els seus dubtes per la implantació de la Zona de Baixes Emissions. La portaveu de la formació taronja, Papi Robles, anuncià que demanaria informació al govern de PP y Vox sobre com i quan entraran en funcionament les ZBE i "l'increment del trànsit en l'APR i el nombre de sancions imposades", unes dades que, segons denuncien, encara no els han sigut facilitades.
Afectarà a tots els barris de València
Precisament, quants barris, carrers i àrees de la capital del Turia es convertiran en ZBE és una incògnita que l'Ajuntament encara no ha desvetlat, ja que això es detallarà en la futura ordenança que es troba ara en elaboració. El que sí ha confirmat Carbonell és que les restriccions a la circulació de vehicles no es limitaran a les vies del centre de la ciutat —aquelles que de manera habitual registren un major volúmen de tràfic— sinó que també s'estendran a altres barris de la ciutat.
D'acord amb el regidor, tots els barris de València tindran àrees que es convertiran en una zona de baixes emissions on els vehicles que no tinguen una etiqueta mediambiental blava (0 emissions), verda i blava (ECO), verd (etiqueta C) i groc (etiqueta B) no podran circular. De fet, si ho fan estos podran ser captats per una de les càmeres que controlaran l'entrada i eixida de vehicles en cadascuna de les ZBE i s'exposaran així a multes o sancions econòmiques per incomplir la normativa de circulació.
Precisament, són estes càmeres de vigilància l'element clau que obligarà a l'actual govern municipal a crear en tots els barris valencians una zona restringida al tràfic contaminant. Així, va ser la Regidoria de Mobilitat dirigida en eixa moment per Giuseppe Grezzi (Compromís) la que va presentar a Europa el projecte de ZBE de València en el qual s'incloïa l'adquisició de 274 càmeres amb finançament europeu per a vigilar el moviment de cotxes en estes.
És per això que ara Mobilitat ha de cenyir-se a eixe pla i posar en funcionament les quasi 300 càmeres que ja han sigut comprades amb la finalitat d'evitar que el govern europeu els retire la subvenció destinada per a la seua engegada. "L'anterior corporació va encarregar un projecte en el qual s'instal·laven càmeres per quasi tota València, per la qual cosa hem de seguir eixa línia per a no perdre els fons europeus", va afirmar Carbonell. Ara, la ciutat es troba a l'espera de que s'aprove l'ordenança definitiva a partir de la qual portarà de la teoria a la pràctica com i on es posaran en funcionament estes ZBE.