L'odissea de trobar un pis a València "bó, bonic i barat"

Com és habitual, el preu de l'habitatge puja cada vegada més cada any que passa. I això es nota en ciutats especialment poblades com és el cas de València. Trobar un pis en la capital del Túria que siga "bo, bonic i barat" és una odissea per a tot aquell que ho necessite, tant per a llogar com per a comprar.

Des del mercat immobiliari adverteixen que l'oferta d'habitatges ha caigut a la meitat en tres anys i és quasi impossible comprar immobles barats. En els últims anys ha augmentat especialment l'especulació en aquest sector, ja que cada vegada són més les persones que es decanten per comprar un pis per a després destinar-lo a al lloguer. En dades, la compravenda de cases va augmentar un 21,4% a l'abril en la Comunitat Valenciana, la qual cosa ajuda al fet que la pujada de preus fora de 13,1%, segons el Consell General del Notariat.

En la mateixa situació es troba el mercat del lloguer, on en plataformes com a idealista els pisos "volen". En qüestió de minuts, les immobiliàries de València reben multitud de crides o missatges de contacte per part de potencials inquilins. A vegades, en tan sols 20 minuts ja hi ha 30 o 40 persones interessades, per la qual cosa l'anunci del pis desapareix ràpidament de la web.

Segons un exhaustiu informe d'Idealista, el preu mitjà dels lloguers a València se situa entorn dels 9,9 €/m², per la qual cosa l'encariment en aquest aspecte en tan sols un any s'eleva al 12,3% amb increments de fins a un 18,6% a Ciutat Vella o del 18,1% en Pla del Real. No obstant això, les majors pujades en l'últim mes han sigut en tres barris menys exclusius: La Saïdia (+4,8%), Benimaclet (+4,7%) i Algirós (+4,3%).

Per contra, els preus tan sols han baixat en quatre barris: Benicalap, Quatre Carreres, l'Olivereta i Pla del Real. En la resta de districtes de València el preu del lloguer s'ha encarit en major o menor mesura.

Des del sector immobiliari apunten que en general escassegen habitatges de tota mena de preus, però sobretot les econòmiques. L'1 de juny de 2019 hi havia en oferta a València prop de 13.400 habitatges de segona mà. En la mateixa data de 2020 hi havia 10.400 i actualment només hi ha disponibles 7.400.

El mes passat, el 13,6% de tots els habitatges en venda a València vàlua menys de 100.000 euros (enfront del 15,2% de fa un any). Així, amb aquests pisos el que ocorre és que o estan mal situats o no es troben en les millors condicions, a més que la compra d'un pis d'uns cent metres quadrats en la gran majoria dels barris ronda els 170.000 euros com a poc. A Russafa, per exemple, no hi ha res d'aquest estil per davall dels 200.000 euros.

Les dades llancen les dificultats de trobar un pis a València "bo, bonic i barat". I és que, en els barris més econòmics (Jesús, Patraix i l'Olivereta), els pisos de 100 metres quadrats no baixen dels 800 euros al mes. Per posar en perspectiva la gravetat de la situació, un dels requisits de la recent ajuda aprovada del bo jove del lloguer és que el preu mensual del pis no supere els 770 euros (això, en zones tensionades com qualsevol barri de València).