Les Falles de 2023 passaran a la història com les més visitades. Tots els indicadors econòmics i socials coincideixen en l'impacte que han tingut aquests dies a la ciutat de València. Segons els primers balanços, es calcula que l'impacte total de les Falles 2023 siga pròxim als 700 milions d'euros, dels quals uns 30 milions correspondrien als ingressos per concepte d'allotjament hoteler, que ha fregat el ple durant els caps de setmana de l'11 i 12 i 18 i 19 de març en la capital del Túria.
La coincidència dels dies grans en cap de setmana (i la festivitat del 20 de març a Madrid), les temperatures pràcticament estiuenques, unit a les ganes de tornar a gaudir d'una festa que ha patit especialment les restriccions de la pandèmia, han provocat un autentique al·luvió de turistes i visitants.
Un fet que també deixa un vessant negatiu, com les molèsties cap als veïns, la brutícia, l'incivisme... I que ha obert el debat sobre la massificació de la festa i sobre si les Falles "moriran d'èxit" si no se li posa remei.
Futur "esperançador" de les Falles
El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, feia referència a aquesta situació durant la presentació, aquest dimarts, del Pla d'Acció de Creaturisme, demanant "serenitat i calma" per a afrontar el debat sobre el model de Falles que es vol per a un futur que s'ha mostrat segur que serà "esperançador".
"Després d'anys de confinament, renúncies, suspensions... Era bastant humà, lògic i previsible que hi haguera una gran eclosió en les Falles de 2023. Venim d'un moment en el qual les costures han tremolat, però és un any que tal vegada representa les ganes de viure, de fer turisme i viatjar. El 2023 no ha de ser l'any en què el remordiment ens guanye més terreny que el necessari", afirmava Colomer.
El responsable de Turisme incidia sobre aquest tema que les festes són "un valor essencial de la nostra identitat: són els nostres grans esdeveniments, que ja eren ací, no calia construir res, sinó que reflecteixen la nostra manera de ser, d'entendre'ns, de compartir, de menjar al Mediterrani. No sols ensenyen la nostra millor versió, sinó que són a més un motor econòmic indubtable".
Al respecte, Colomer recalcava que anomenar a les Falles "turisme de masses" és un terme que dissuadeix a la gent, i defensava que no té per què ser sinònim d'una cosa negativa: "hi ha literatura, esport, música de masses... tots som part de la massa".
Per això, demanava "serenitat i calma a l'hora d'establir grans conclusions sobre el control de les capacitats de càrrega i del civisme" perquè "no som un poble maleducat, sinó al contrari. Som un poble obert, hospitalari, i laboriós i les Falles envien un missatge claríssim de constància i de capacitat per a ser responsable perquè destruïm perquè sabem que les muses i la inspiració no marxaran i tornarem a construir, a imaginar i a inventar".
Redirigir als turistes per tot el territori
En aquest sentit, Colomer advocava per la "tecnologia i la innovació" per a "ajudar en el control de la capacitat de càrrega dels espais turístics" i gestionar, mitjançant aquestes eines "la gestió del territori".
Així, el responsable de Turisme escenificava com s'estudia, mitjançant intel·ligència artificial, quin és el pic de reserves per a visitar, per exemple, el monument més important d'una ciutat, i com poder redirigir als visitants a altres espais menys comuns generant riquesa en altres barris o ciutats pròximes. "Volem que la gent fluïsca per tot el territori. Aquesta és l'estratègia del futur".