La Regidoria de Turisme i Internacionalització ha senyalitzat un recorregut cultural amb parada en 13 llocs d’interés a Benimàmet i Beniferri, que permet acostar-se a la història de tots dos pobles. La informació del circuit també és accessible a través del web municipal en valencià, castellà i anglés. El regidor Emiliano García ha destacat que “els atractius de València s’estenen per tots els barris i districtes”.
Per al titular de Turisme i Internacionalització, Emiliano García, esta ruta “posa en valor el patrimoni cultural, històric i artístic de Benimàmet i Beniferri, amb punts plens d’història que poden gaudir no només els turistes, sinó també els valencians i valencianes”. Segons García, “els residents a València han d’estar orgullosos de la seua ciutat i els seus barris, tots ells amb una idiosincràsia pròpia que ressalta l’esperit acollidor i mediterrani de la ciutat”.
En eixe sentit, l’edil ha recalcat que “rutes com esta afavorixen que els residents a València coneguen una mica més la seua ciutat”. La dels Pobles de l’Oest se suma a altres dos recorreguts per la Malva-rosa i el Cabanyal-el Canyamelar-Cap de França, als Poblats Marítims, dissenyats per la Regidoria de Turisme i Internacionalització.
Per la seua part, l’alcalde dels pobles de Benimàmet-Beniferri, José García Melgares, ha recalcat el “orgull de pertinença que transmeten rutes com esta, ja que ajuden a millorar l’autoestima dels valencians i l’amor pel seu patrimoni”. García Melgares ha indicat que “els veïns i les veïnes de Benimàmet agraïxen iniciatives com esta per a donar a conéixer tot allò que acull el barri”.
13 punts d’interés
L’itinerari, que comença a la plaça de Camporrobles i finalitza al Palau de Congressos, compta amb un total de 13 punts d’interés que repassen la història d’estos pobles des dels seus inicis fins a l’actualitat.
El barri antic de Benimàmet, conegut com Poble Baix, es va formar a partir del camí vell de Paterna i el camí de Burjassot, a la plaça de la Creu, l’actual plaça de Camporrobles, que marcava el terme municipal. Es ahí on comença l’itinerari al llarg dels Pobles de l’Oest i on es trobava la casa-estudi del pintor Ismael Blat (1901-1976), amb jardí i arc morú com s’aprecia des de la carretera de Paterna.
Amb l’augment de la població, el Poble Baix se’n va ampliar cap a la part de dalt, en direcció a la Fira de Mostres, i es va constituir el Poble Alt, de caràcter residencial i creuat per les vies del trenet. A més d’acollir la Fira de Mostres i el velòdrom Lluís Puig i ser la localitat natal de l’arquitecte Santiago Calatrava i l’esportista paralímpic Ricardo Ten, Benimàmet destaca per una mostra de xicotetes vil·les modernistes.
Les vivendes es van construir al segle XX per la burgesia valenciana per tal de retirar-se de l’atrafegada ciutat de València. Els carrers del Miniaturista Messeguer, Felipe Valls, Lorenzo Saiz o l’Ave Maria són algunes de les vies que allotgen este tipus d’edificacions, amb detalls ornamentals, com ara les reixes de les finestres, les portes, els balcons o les balustrades.
Altres edificis emblemàtics en són el xalet de Panach, seu de la biblioteca municipal Teodoro Llorente, i el xalet de Joanet, rehabilitat com a centre municipal d’activitats per a persones majors. A prop es desplega el Parc Lineal, amb un recorregut de 1.200 metres i una superfície enjardinada de més de 30.000 metres quadrats, que ha resultat del soterrament de les vies del tramvia al seu pas pel nucli urbà de la població.
En el passeig a través de la infraestructura verda es troben diversos murals realitzats pel veïnat amb temàtica relacionada amb el poble. Al costat de l’estació de metro de Les Carolines hi ha l’arbre més alt de la província de València: un eucaliptus monumental que mesura 41,20 metres i té entre 80 i cent anys d’edat.
També a l’altura de Les Carolines es contempla la recuperació de tres vivendes-coves. El terreny de Benimàmet va permetre la construcció d’estes edificacions de pedra calcària sota el sòl. Algunes en són d’origen romà, tot i que la majoria es van excavar al segle XIX. Van tindre la seua màxima expansió a principis del segle XX per absorbir l’excés de població i en van arribar a catalogar-se 226, fins que la majoria es van destruir en la dècada dels setanta.
El trajecte suggerit per la Regidoria de Turisme prosseguix a Beniferri. Situat en terres de pas de la séquia de Tormos, va ser poblat pels cristians i nobles, que el van rebre de mans de Jaume I en agraïment per l’ajuda prestada en la conquesta de València. A Beniferri s’erigix el Palau de Congressos, obra de Norman Foster. L’església de Jaume Apòstol, declarada Bé de Rellevància Local, és altre dels espais que s’hi pot visitar.