Mónica Álvaro ho reconeix. Ha rebut amenaces. La portaveu adjunta de la coalició Compromís a les Corts Valencianes recorda el Congrés de Saragossa com una de les primeres vegades on es va sentir agredida. "Un grupo de amables ciudadanos ens impedien eixir. Hi havia xiquets que el primer contacte que van tindre amb un polític va ser veure com son pare li cridava «hija de puta» amb tota la impunitat". I això, a Mónica li va aterroritzar, perquè ella també és mare.
I sobre les xarxes socials, la portaveu també es queixa. "Vaig pujar un vídeo per a fer una crida al 9 d'octubre i el més dolçet que vaig escoltar d'un sector radical va ser boba o tonta", es lamenta. A ella no li afecta, però. No en el que li respecta a ella. "M'afecta en el moment en què veus lo malalta que està la societat", i es queixa de que aquesta és "incapaç de dialogar".
P: Anem a centrar-nos en la manifestació de la vesprada del 9-O. On et trobaves?
R: Jo sóc membre de Compromís. Unes quantes persones de la corrent interna Bloc i País havíem quedat allí. Però jo tinc la mala sort d'arribar tard, a les 18:15, i anar directament a (la Plaça de) Sant Agustí. Els meus companys havien eixit però jo no ho sabia. Es va ajuntar la manifestació convocada per Acció Cultural, Intersindical, Compromís, els Iaioflautes, Podemos i altres partits polítics; amb una altra manifestació convocada per la CUP i Arran, amb una proclama diferent per la independència de Catalunya.
La Delegació havia donat permís a ambdues manifestacions?
La CUP i Arran tenien permís de manifestació també. Però la Delegació del Govern els va autoritzar el mateix dia i a la mateixa hora que la nostra manifestació. No tens per què convocar-la el mateix dia, a la mateixa hora i al mateix lloc on ja hi ha una convocada anteriorment que fa 40 anys que es fa. Des de Delegació de Govern s'autoritza eixa manifestació, que no tenia per què confluir amb la que ja està convocada.
La manifestació del 9 d'Octubre anava davant i quan jo arribe, havien aparegut allí un grup de violents, entre els quals s'han reconegut a neonazis, a gent dels Yomus, a gent violenta d'extrema dreta. I allí s'estaven repartint colps "a diestro y siniestro". I també hi havia gent normal que es va veure envoltada en una baralla en la que no tenia res a veure.
Jo vaig poder eixir d'ahí i vaig veure que persones majors també fugien. La Policia va tardar un temps en reaccionar, quan ja s'havien produït baralles. El que va fer la Policia va ser separar les dues manifestacions mitjançant una desena de furgons. Però al carrer Colon, les van ajuntar, de manera que per darrere estaven els violents i pels costats també ens trobàvem acorralats. De fet, alguns es van introduir dins de la manifestació.
Un altre punt de conflicte va ser el final de la concentració.
Sí, el problema va ser quan ens vam aturar perquè al Parterre hi havia gent d'Espanya 2000 concentrada amb ninguna bona intenció. Espanya 2000 no havia demanat cap autorització per a concentrar-se. Però d'eixa manera ens vam veure que no podíem avançar per davant i rebent colps per darrere. Anava amb companyes que portaven als seus fills i recorde haver-li dit que se'ls endugueren, perquè jo no podia pensar en posar-los en perill. Vam arribar a patir per la nostra integritat física. De fet, la vergonya és que el manifest final acaba llegint-se des de dalt d'un furgó. La Policia ens deixa un megàfon. No dissol als que es troben en el Parterre i a nosaltres ens canvia la trajectòria d'una manifestació pacífica.
Com veus l’actuació del delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, i de la Policia abans, mentre i després dels fets?
Quan comencen a circular vídeos que demostren que és la Policia Nacional, baix les ordres del delegat del Govern, la que acompanya al grup de violents fins a la Plaça de Sant Agustí, jo demane la dimissió de Moragues.
I això és el que no puc entendre. No puc entendre que permitisques dues convocatòries de manifestació al mateix lloc i hora amb dues temàtiques diferents. I el que no m'entra dins del cap i és inconcebible, per la qual cosa este senyor [Moragues] no deuria seguir estant a la Delegació del Govern, és que a més acompanyes a eixos grups violents al mateix lloc, en compte de dissoldre’ls. El que va passar era previsible, perquè a més ja estàvem advertits. Des del matí ens deien: "esta tarde os vais a enterar".
Jo cada vegada que ho recorde tinc més clar que este personatge, Moragues, no pot ostentar el seu càrrec quan ha fet perillar la integritat de centenars de persones que acudim any rere any a una manifestació pacífica.
Però després va iniciar una investigació i va remetre un informe a la Fiscalia, no?
Jo recorde el dia següent, escoltant les notícies: zero identificats, zero detinguts, zero ferits. Les dues primeres xifres són mostra total de la incompetència del senyor Moragues, i la tercera, de la seua parcialitat en el tema. No puc dir que les forces de l'ordre actuaren mal, perquè crec que estaven mal dirigides. Em negue a pensar que no hagueren actuat si hagueren tingut una bona direcció. L'error és de la direcció.
Al cap d'uns dies, el delegat es va veure pressionat i va tindre que començar una investigació. Nosaltres vam demanar inclús la compareixença del ministre d'Interior en el Parlament espanyol. Però la mala acció està ahí, en acompanyar als violents a la Plaça quan sabien que anaven a ixir dues manifestacions. La mala acció és no actuar des del principi. No em valen les investigacions. Preferisc que es facen a que no es facen, però no em valen. Hui els detinguts estan al carrer.
Vas sentir por?
Sí. Em vaig veure atemorida, em vaig veure totalment deixada davant d'uns violents. ¿Por? Por pels meus companys i la gent més major que venia. Por pels xiquets. Per mi no. A lo millor és inconsciència. A lo millor és que confie molt en les meues possibilitats a l'hora de córrer (riu).
S'ha sabut que estava allí el vicepresident de la Interagrupació de Falles.
Això diuen. No tinc el gust ni el disgust de conéixer-lo, no el vaig veure. Per a mi, els grups d'extrema dreta són uns grans desconeguts.
No sé si formava part de la ultradreta, però sí que estava a la Plaça. Què penses de que no dimitisca del seu càrrec?
Crec que hauria de dimitir perquè està suficientment provat que una persona que diga les perreries que es van dir no mereix representar a una cosa tan diversa, cultural i bonica com són les Falles. Crec que no és l'esperit de les Falles ni lo que mereixen .
I també estava allí el grup dels Yomus. El Valencia CF hauria de prendre alguna mesura?
A algú que siga valencianista -jo sóc més del Vila-real, què vols que et diga… (riu)-. Jo em pose en la situació d'un valencianista, i no m'agradaria compartir estadi amb esta gent. No m'agradaria que els meus fills o filles, que podrien ser aficionats al Valencia o al Llevant, hagueren de compartir espai amb este tipus de gent que han demostrat que, a lo millor, no és el futbol allò que busquen, sinó una excusa per a traure fora sus más bajos instintos animales.
Creus que el feixisme es troba en un moment d'expansió?
No. Crec que és residual. Crec que s'han vist legitimats i envalentonats perquè no s'ha actuat bé per alguns dirigents com Moragues. No vull pensar que la societat està malalta.
Però la normalització d'aquests fets i actituds pot fer que gent jove no ho veja des d'una perspectiva negativa.
És que no anem a permetre que es normalitze. No anem a consentir-ho. No podem consentir-ho. Ni nosaltres com a partit polític, ni la resta de la societat. La societat ho rebutja totalment. No crec que permeta que açò vaja a més.
Quines mesures creus que s'han de prendre per a combatre aquesta situació des de les institucions o des de la societat en general?
Jo crec que ha vingut tot provocat per un problema que no és nou, és de fa 40 anys. Rajoy ha estat els sis últims anys pegant-li puntellades. I finalment s'ha creat un sentiment entre la ciutadania que no és el desitjable.
Hi ha una catalanofòbia creixent. I això no es bo per a ningú. Considere que quan s'òbriga el diàleg i raonem tots, aquest sentiment va a desaparéixer. Crec que les coses tornaran al seu ritme normal però sí que m’agradaria que s'aprofitara i es fera una reflexió sobre si la manifestació del 9 d'octubre ha de continuar així.
Jo estic disposada a denunciar el que calga denunciar perquè jo vaig sentir moltíssima empatia amb alguns que aplaudien al costat dels violents. I jo patia per la seua integritat. Crec que s'ha de prendre algun tipus d'acció al respecte perquè no vull veure ciutadans corrent perill. No dic que no gesticulen o discrepen. Però no vull que s'arribe a eixos insults masclistes dels que ens assetjaven. Alguna cosa cal fer.
Mónica Oltra va dir que hi havia un partit polític concret en la processó cívica del matí que "agitava les banderetes mentre insultava". A quin grup es referia?
Imagine que es referia a Ciudadanos, perquè són les úniques banderes que vaig veure. Jo no anava en el Govern, jo anava darrere com a membre de les Corts. A la vicepresidenta quasi no la vaig veure però imagine que es referia a ells. La gent de Ciudadanos insultava i molt (riu). No crec que siguen bones estes actituds.
I, per a acabar, i oblidant-nos dels radicals violents; també hi havia gent que cridava amb molta intensitat, diguem-ne. Ja no són actituds pròpiament feixistes, sinó que podem parlar de catalanofòbia o blaverisme, no?
Exactament. Però és que en cap altre poble es veu això. El Dia d'Andalusia ixen amb la seua bandera i no passa res. No passa en Extremadura. No passa en Galícia. No passa en la Diada. Tu pots pensar una cosa i jo un altra però no passa res. No passa en Mallorca. No passa en Euskal Herria. No passa en el Dia de la Comunitat de Madrid. Només passa ací. Tenim un problema. Un greu problema.
