Desenes de manifestants pel dret a l'habitatge, que van prendre este dissabte els carrers de la ciutat de València, acampen en la plaça de l'Ajuntament. Esta vesprada, en l'assemblea convocada a les 18.00 hores, s'ha pres la decisió de mantenir l'acampada esta nit. L'objectiu és "continuar amb les demandes de la manifestació".
Així ho ha assenyalat Irene, una de les persones que està acampada, en declaracions als mitjans este diumenge, mentre les seues companyes preparaven cartells amb lemes com 'Prou d'especular amb les nostres vides' o 'L'única casa que puc permetre'm és esta' per a col·locar-los davant de les 15 tendes de campanya que han situat al voltant la plaça.
Segons van informar este dissabte des de València no està en venda, l'acampada va sorgir "de manera autònoma" després de la mobilització d'eixa mateixa vesprada, quan diverses persones van instal·lar tendes de campanya en la plaça per a exigir el compliment de les seues demandes.
Per part seua, Marta, una altra de les persones acampades, ha sostingut que les seues reclamacions es dividixen en tres eixos: "La defensa del territori, la regulació de la turistificació de la ciutat i la defensa de l'accés a un habitatge digne". En concret, ha reclamat la paralització de l'ampliació del port de València i dels macroprojectes fotovoltaics i eòlics, així com "la prohibició dels apartaments turístics que han proliferat de manera massiva durant l'últim any i la regulació dels recursos destinat cap al turisme, com a hotels o altres comerços".
I ha exigit "la regulació dels lloguers i la paralització dels desnonaments", al mateix temps que ha fet una crida a "atacar a la propietat". "Fins que punt continuarem acumulant propietats?", ha qüestionat, per a carregar contra "els amos, els multipropietaris i els fons grans d'inversió". "El 30% de les cases que es compren són amb capital estranger", ha alertat, i ha reivindicat que "hi ha precedents" d'"Estats que estan regulant la quantitat de capital estranger que pot invertir en un país". "Es poden fer les coses, però fa falta voluntat política", ha declarat.
Irene ha reclamat, així mateix, que es declare València com a zona tensada, perquè ha afirmat que en aquells barris on "patixen una problemàtica més greu de la turistificació" es viuen "dificultats fins i tot a nivell de salut", problemes per augment del so i també de salut mental. "Està sent una qüestió molt conflictiva també per la privatització del carrer amb terrasses, al final és una ciutat que està posant en el centre un interés econòmic en comptes de l'interés de les persones que vivim ací", ha manifestat.
AJUDES DEL GOVERN, "PEGATS"
Marta ha criticat que les mesures anunciades pel Govern són "pegats" que "no arriben on realment han d'arribar". En este sentit, ha lamentat que "no tothom" pot sol·licitar les ajudes al lloguer perquè "no tothom té contractes de lloguer", i ha assenyalat que estes mesures "l'única cosa que provoquen és una pujada encara més gran dels preus, perquè els amos es pensen que tens més diners i t'acaben apujant el preu del lloguer".
En esta mateixa línia, el seu company Nacho ha insistit que estes ajudes "no són cap solució", perquè "arribaran a molt poques persones" i per als qui accedisquen a elles "no significaran un canvi, perquè el propietari els tornarà a apujar eixos 200 euros d'ajuda". Per això, ha censurat que "es queden en lletra morta" i ha augurat que "empitjoraran les coses".
"És cert que hi ha habitatges, el problema és qui els té i què estan fent amb elle. Ara mateix hi ha habitatges buits amb els quals estan especulant, perquè el preu del lloguer augmente i comprar-te una casa coste més", ha denunciat, i ha assegurat que, "si tots eixos habitatges que estan ara mateix tancats isqueren al mercat, el preu del lloguer i de l'habitatge podria baixar, però no volen, preferixen construir, especular i tornar a la crisi del 2008".
Finalment, sobre els problemes d'accés a l'habitatge que tenen els joves a València, Irene ha subratllat que "no és una qüestió que es reduïsca a la població jove d'esta ciutat". "Però la realitat quotidiana de les persones que treballem i militem en els barris i de persones que no participen en l'activitat política, és una realitat ja compartida entre totes, moltes dificultats d'accés a l'habitatge, expulsions silencioses i desplaçaments cap a barris perifèrics i seguixen els desnonaments", ha continuat.