El mercat del lloguer a València continua la seua escalada de preus. Al març de 2025, els preus han aconseguit màxims històrics en alguns diversos barris de la ciutat. La capital del Túria es consolida com una de les ciutats més cares per a llogar habitatge a Espanya en l'actualitat, especialment en els seus districtes més cèntrics i costaners. A continuació, analitzem detalladament l'evolució dels preus per metre quadrat, els barris més assequibles i les zones emergents de l'àrea metropolitana, segons les dades aportades pel portal immobiliari Idealista i RealAdvisor.
El centre de València, protagonista de l'encariment
El districte de Ciutat Vella continua sent el més car per a llogar un habitatge, amb un preu mitjà de 19,2 euros per metre quadrat (€/m²) al març de 2025. Dins d'esta zona, destaquen barris com El Mercat, que aconseguix els 20 €/m², i Sant Francesc, amb 19,6 €/m². Este últim presenta una pujada anual del 16,3%, reflectint l'atractiu turístic del cor històric de la ciutat.
Altres barris de Ciutat Vella, com El Pilar (18,9 €/m²) i La Xerea (18,8 €/m²), també mostren un fort dinamisme. Els lloguers en estes àrees oscil·len molt els costos depenent de la mena d'habitatge, amb una mitjana mensual en El Mercat de 2370 €.
L'Eixample i Russafa: el luxe i l'estil de vida eleven els preus
En el districte de L'Eixample, els preus també superen els 16 €/m², amb Russafa liderant la pujada anual: 17,2 €/m² i un increment del 17% . Gran Via es manté en 16,2 €/m², mentre que El Pla del Remei aconsegueix els 16,3 €/m². En esta zona, el lloguer mitjà supera els 1.700 € i alguns pisos poden costar més de 3.900 € al mes. Estes àrees, molt valorades per la seua oferta gastronòmica, cultural i d'oci, són especialment atractives, la qual cosa pressiona a l'alça el mercat.
La zona marítima es dispara: El Cabanyal, Malva-rosa i Poblats Marítims
La zona costanera de València també ha viscut un repunt important. Poblats Marítims puja un 20,2% interanual, amb un preu mitjà de 16,4 €/m². El barri del Cabanyal-El Canyamelar, tradicionalment més accessible, aconseguix ja els 16,9 €/m², mentre que Platja de la Malva-rosa se situa en 15,6 €/m², amb una pujada anual del 18,6% . L'atractiu de la mar, la rehabilitació d'edificis i la inversió en infraestructures estan transformant esta zona en una de les més cobejades, tant per a lloguer turístic com residencial.
Zones de creixement accelerat: Quatre Carreres, Campanar i La Saïdia
Al sud de la ciutat, Quatre Carreres experimenta un creixement del 14% anual i arriba als 14,7 €/m². Dins d'este districte, el barri de Ciutat dels Arts i dels Ciències destaca amb 17,7 €/m² i En Corts amb 15 €/m². Estes xifres reflectixen l'auge de zones amb gran desenvolupament urbanístic i serveis moderns.
Campanar, per part seua, registra un preu mitjà de 15,6 €/m², amb una forta pujada interanual del 12,2%. En este districte, el barri de Sant Pau destaca amb 17,3 €/m², un dels més cars de la ciutat. En La Saïdia, encara que el preu mitjà es manté en 13,7 €/m², hi ha pujades rellevants com en Morvedre (15,7 €/m²) o Torrefiel, que amb 13,5 €/m² registra el major increment interanual de tota la ciutat, un 36,5%.
Els barris més econòmics: on es pot llogar més barat?
Malgrat les pujades generalitzades, encara existixen barris on llogar resulta més assequible. Patraix presenta un preu mitjà de 12,9 €/m², mentre que Jaume Roig i Malilla compartixen el mateix valor per metre quadrat.
El districte de Jesús, amb un preu mitjà de 13,1 €/m², destaca pel seu equilibri entre accessibilitat i serveis. En concret, el barri de La Raiosa, encara que amb una caiguda mensual del 5,6% , ha pujat un 21,2% en l'últim any, situant-se en el radar d'inversors i nous inquilins.
Altres zones relativament assequibles són Xirivella (11,4 €/m²), Burjassot (11,3 €/m²) i Mislata (12,2 €/m²), tota elles en l'àrea metropolitana de València. En estes localitats, els lloguers mitjans se situen entre els 750 € i 900 € mensuals.
L'accés a l'habitatge, un desafiament creixent
Les dades de març de 2025 confirmen que llogar a València és cada vegada més car i complicat per a moltes famílies, especialment en els barris més cèntrics i turístics. La pressió de la demanda, l'auge del lloguer de temporada i l'escassa oferta d'habitatge social estan tensionando el mercat.
Mentre algunes zones oferixen encara certa accessibilitat, la tendència general apunta a un encariment continuat, que planteja reptes tant per a inquilins com per a les administracions públiques. Això evidencia un mercat altament dinàmic i volàtil, on les variacions mensuals poden deure's a factors conjunturals com l'estacionalitat, l'oferta d'habitatges disponibles o l'evolució del lloguer turístic.