Miguel del Rey, l'arquitecte que durà a terme la remodelació definitiva de la plaça de l'Ajuntament de València, ha advocat, aquest matí, per una peatonalització completa de la plaça, la qual cosa suposaria desviar el pas de la línia C1 de l'EMT pels carrers secundaris, pel carrer Pérez Pujol. No obstant això, es plantejaria el pas de microbusos per aquest carrer en ser més estret.
Aquesta mesura, ha avançat Levante, permetria alliberar l'espai d'enfront de l'edifici de Correus. Per a això, l'arquitecte proposa crear un jardí d'escultures que, a més, posaria en valor un dels edificis emblemàtics de la plaça de l'Ajuntament de València.
Miguel del Rey ha realitzat aquestes declaracions en la presentació del nou logotip 'València, Ciutat de Places' que ha tingut lloc, aquest matí, en l'Àgora de la plaça de l'Ajuntament, per part de la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez.
Gómez ha realitzat hui un balanç de les accions executades des de 2015 i els projectes de futur fins a 2025, que inclouen un total de 40 places en 27 barris. Tot això suposa una inversió total de 60 milions d'euros i la reurbanització de més de 271.000 m² d'espai públic (l'equivalent a 36 camps de futbol). En el marc del Dia Internacional de l'Urbanisme, 8 de novembre, Sandra Gómez ha reiterat la voluntat del govern municipal de continuar amb la transformació de València cap a una ciutat "més sostenible, més oberta i, sobretot, més humana".
Així, com ha subratllat Gómez, "València Ciutat de Places és un dels projectes més importants que estem duent a terme des de la Delegació d'urbanisme, no sols pel volum d'actuacions que comprén, sinó també per la repercussió i acceptació positiva que està tenint entre els veïns i veïnes de la ciutat". "Tant és així –ha afegit- que ha sigut un dels pilars en la declaració de la nostra ciutat com a Capital Verda Europea 2024, per la qual cosa suposa l'estratègia de recuperació i renaturalització de l'espai públic de la nostra ciutat".
Des de l'inici d'aquesta política en el mandat 2015, i fins a l'actual 2022, l'Ajuntament ha realitzat ja 18 obres de places en 14 barris diferents amb una inversió de 23 milions d'euros, que han suposat la reurbanització del voltant de 64.000 m² (l'equivalent a 8,5 camps de futbol). Els exemples més recents, finalitzats aquest mateix any, són les places de la Reina, del Mercat, Ciutat de Bruges, o el carrer Torrent, "que des del primer dia han tingut una gran acceptació per part dels veïns i veïnes", ha afirmat la vicealcaldessa i regidora.
Això se suma a les primeres actuacions impulsades, per exemple en les places de Sant Marcel·lí, Rojas Clemente, Sant Sebastià, o la plaça de Lorenzo de la Flor en el Cabanyal. "Es tracta de places ja molt consolidades en els seus barris com a espais de referència, i que és evident que han aconseguit reactivar la vida urbana en el seu àmbit d'influència", ha afegit Gómez.
Els projectes de futur
En un acte en el qual han participat els arquitectes i arquitectes i les empreses responsables de la majoria d'aquestes actuacions de transformació urbana, Sandra Gómez s'ha centrat especialment en els projectes de futur, els que en aquests moments estan en fase de projecte o en execució d'obra fins a 2025. En total són 22 noves places en 19 barris diferents, amb una inversió de 37 milions d'euros, i que suposen reurbanitzar més de 207.000 metres quadrats de superfície (el que serien 28 camps de futbol).
Aquests projectes són: la plaça situada al voltant de l'Estació del Cabanyal, una iniciativa que funcionarà a manera d'entrada per als vianants al barri i que generarà un nou àmbit verd en el districte Marítim com a símbol de la consolidació del barri; la plaça de Roma, en Nou Moles, molt pròxima a un dels centres municipals d'activitats per a persones majors, CMAPM, més grans de la ciutat; l'entorn del Mercat de Torrefiel, del qual la vicealcaldessa ha assegurat que serà un cas d'èxit comercial similar al de Rojas Clemente; i la superilla d'Orriols, tots ells en licitació. També ja licitats estan els projectes de la plaça de Santa Mónica, que transformarà l'entrada al barri de Morvedre i permetrà obtenir un espai verd i per als vianants a l'inici del carrer Sagunt; l'entorn del Mercat del Cabanyal, un nou exemple d'impuls comercial; i la plaça de Favara, molt pròxima a la subestació de Patraix, "que generarà un nou espai per als vianants després d'anys de reivindicacions veïnals", en paraules de Sandra Gómez.
Finalment, el programa d'actuacions inclou la recuperació de la plaça del Sainetero Arniches, que ja està en execució, i que crearà una connexió a peu i enjardinada amb el municipi de Mislata. "Pretenem que, de manera progressiva, tots els barris disposen almenys d'un espai públic que siga representatiu i forme part de la identitat de cada barri", ha afirmat Sandra Gómez. "Les actuacions en les places emblemàtiques del centre històric haurien d'haver sigut una realitat fa anys, en la línia de les grans ciutats europees", ha assegurat la vicealcaldessa i regidora d'Urbanisme, "per això hem hagut de posar-nos a treballar amb urgència, però la vertadera transformació d'aquest projecte ve de la seua plasmació en els barris".
Els objectius de la iniciativa busquen millorar la qualitat ambiental, reduint la incidència del trànsit i, per tant, la contaminació atmosfèrica i acústica, i incorporant vegetació i solucions de disseny basades en la naturalesa; dinamitzar l'activitat econòmica i social dels barris, facilitant la mescla d'usos i activitat en l'espai públic, així com el trànsit de persones que afavoreix l'activitat comercial; fomentar i facilitar una mobilitat activa i saludable, facilitant els desplaçaments quotidians a peu o en mitjans de transport sostenibles; i generar espais inclusius, amables amb la infància, o amb les persones majors, accessibles per a facilitar el seu ús per totes les persones, i dissenyats a més des de la perspectiva de gènere. "Espais, per tant, assegurances, que cuiden i faciliten la vida quotidiana", ha afirmat la vicealcaldessa i regidora.
Gómez ha conclòs la seua intervenció, explicant que "en aquests moments l'execució prevista en els pròxims tres anys suposa una inversió major que la realitzada en els últims set anys, amb un major nombre de projectes, i una superfície tres vegades major que la urbanitzada fins ara".
De fet, encara que 2021 destaca en inversió fonamentalment per l'execució de les obres de les places del Mercat, de Bruges i de la Reina, tres projectes de gran pressupost, la major inversió i execució de projectes, fins a un total de 16, està previst per a 2023, amb una inversió rècord de quasi 24,5 milions d'euros", ha afegit.
Una estratègia oberta
València Ciutat de Places és "una estratègia oberta i en continu creixement, a la qual anirem incorporant nous projectes", ha explicat Sandra Gómez. Per exemple, s'incorporaran alguns dels quals sorgisquen de la nova edició de pressupostos participatius que acaba de tancar votacions, i en les quals la ciutadania ha proposat fins a 12 actuacions en places i noves conversions en zona de vianants, 7 possibles superilles, o 9 entorns escolars segurs.
Podem dir amb això, sobre la base de l'èxit dels projectes ja realitzats, i al nombre de peticions ciutadanes que tenen a veure amb aquesta mena d'actuacions que hi ha un gran interés de la ciutadania per millorar l'entorn urbà, i una bona acceptació i acolliment de les inversions i projectes que s'han dut a terme des de la delegació d'urbanisme en els últims anys.
El balanç del programa ha estat precedit per la presentació del logotip elaborat per l'agència Trumbo, que han presentat els dissenyadors Juan Poveda i Xavi Sempere. Tots dos han subratllat la importància de disposar d'una imatge identificadora, que suposa "un exercici tàctic d'identitat", i han explicat que el seu disseny s'ha inspirat en algunes de les paraules clau del projecte, com a "retrobament, humanisme, ecologia o sostenibilitat".
El logotip presenta les lletres VCP, València Ciutat de Places, amb un cromatisme en verd i ataronjat, que simbolitzen respectivament la sostenibilitat i l'humanisme. La imatge està dotada de mobilitat i adaptabilitat "per a fer-la pròxima a la ciutadania, i al mateix temps, al llenguatge de l'arquitectura", han explicat els seus autors.