LGTBI-fòbia. Terme que fa referència al rebuig a la població lesbiana, gai, trans, bisexual i intersexual. Però, en ple segle 2021, no hauria d'haver-se esborrat de l'imaginari col·lectiu i social aquesta paraula? La realitat és una altra molt diferent, ja que només enguany, Orienta, l'oficina LGTBI de la Generalitat Valenciana que gestiona Lambda, ja ha atés un nombre molt elevat de víctimes de delictes d'odi, segons afirma Marta Bofí, treballadora social d'aquest departament.
L'última agressió el passat cap de setmana a un jove estudiant de 21 anys que va ser insultat i colpejat per una desena de persones en una zona pròxima a l'avinguda Blasco Ibáñez. Insults i colps que també va rebre un xic de 17 anys fa menys d'un mes durant la nit de Sant Joan a la ciutat de València quan anava agafat de la mà amb un amic en la plaça d'Hondures.
"Hem notat un repunt bastant fort d'incidents que podrien ser catalogats com a delictes d'odi i ens preocupa bastant", alerta Bofí. Al carrer, l'odi cap a les persones del col·lectiu continua latent, una cosa que, assegura, ocorre també en les institucions i administracions públiques. Per això, Marta Bofí defensa la necessitat d'"incorporar la perspectiva LGTBI" a l'hora de dissenyar les polítiques tant en l'àmbit estatal, autonòmic i local i assegurar que es tinguen en compte totes les persones que formen part del col·lectiu.
Per part seua, Fran Ferri, diputat autonòmic de Compromís en les Corts, assenyala que en primer lloc s'haurien d'eliminar "les actituds homòfobes tant de les institucions públiques com dels parlaments", així com frenar a determinats grups polítics com VOX que titllen de lobby al moviment LGTBI deshumanitzant i fomentant l'odi cap als seus membres. "El que busquem des del moviment és sentir-nos segurs com qualsevol altra persona i eixir al carrer o de festa sense por a no poder tornar a casa", explica el polític.
De la mateixa manera, Ferri recorda l'aposta de les institucions valencianes pels drets LGTBI amb l'impuls de dues lleis. En concret, la Llei d'Igualtat de les persones LGTBI de 2018, que va fomentar la creació del servei d'assessorament Orienta; i la Llei integral de Reconeixement del Dret a la Identitat i a l'Expressió de Gènere de 2017, més coneguda com a 'llei trans' i que buscava proporcionar reconeixement i protecció a les persones trans especialment en l'àmbit educatiu, laboral i també el sanitari.
"Qualsevol agressió ha de ser denunciada i portada directament als tribunals"
Des d'Orienta, s'ha calculat que només entre el 3 i el 5% de les víctimes denuncien en cas d'agressió i la Federació Estatal LGTB (FELGTB) publica que menys del 15% de les agressions LGTBIfòbiques es posen en coneixement policial. Tal com exposa Fran Ferri, les raons que porten a una víctima a no denunciar són múltiples: des de tindre la creença que finalment els culpables no pagaran pel delicte d'odi, fins a la por de "patir una doble discriminació" en acudir als cossos de policia.
Marta Bofí apunta que, a pesar que des del servei Orienta sempre s'aconsella a la persona afectada que l'agressió arribe a les autoritats, "moltes vegades quan denunciaran no hi ha un entorn de seguretat". Perquè aquest entorn de seguretat estiga garantit, resulta essencial que els professionals dels poders públics coneguen la realitat del col·lectiu LGTBI i estiguen familiaritzats amb la seua terminologia.
"És fonamental que hi haja una formació i sensibilització especifica perquè la persona sàpia que els seus drets estaran garantits i que quan una víctima acudeix a un centre de salut o comissaria ho perceba com un ambient segur", recalca la treballadora social. A més, el respecte cap a la seua identitat de gènere o orientació sexual és una condició indispensable per a aconseguir que la persona que ha sigut perjudicada "establisca un vincle amb qui està recollint la informació de l'agressió".
No obstant això, el diputat de Compromís recalca la necessitat que aquesta formació específica en matèria LGTBI -i que es desenvolupa a través de l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE)- siga obligatòria i no voluntària "com està sent fins ara" perquè així també arribe als professionals amb més antiguitat. Al seu torn, Ferri assenyala la creació de cossos específics integrats per agents que sí que són experts en delictes d'odi i que s'han implantat en poblacions de més de 20.000 habitants.
L'educació com a element clau en la lluita contra la LGTBI-fòbia
Si des de ben xicotets, s'inculquen als xiquets i xiquetes els valors d'igualtat i respecte cap a les persones LGTBI, arribarà un moment que les actituds d'aversió cap a aquest col·lectiu disminuiran i fins i tot desapareixeran. Per aquest motiu, les jornades de formació, tant a l'alumnat com al professorat, que l'associació Lambda imparteix en col·legis i instituts són cada vegada més necessàries. Però, el seu escenari d'actuació no es limita als centres educatius, sinó que també exerceix labors didàctiques en cossos de policia o la secció de serveis socials de qualsevol localitat, així ho detalla Marta Bofí.
Així mateix, Ferri subratlla que gràcies a la 'llei LGTBI' i la 'llei trans', els centres docents van haver d'introduir en el currículum educatiu un protocol d'actuació dissenyat per a tractar els casos de LGTBI-fòbia a les aules. No obstant això, critica que aquestes xarrades i jornades de formació, en moltes ocasions, es produeixen quan ja s'ha detectat una situació d'aquest tipus, mentre que haurien de desenvolupar-se "de manera preventiva" i amb l'objectiu que "el mateix alumnat LGTBI sàpien que el que senten o són és normal", reflexiona.
Justícia per a Samuel
Al crit de 'No hi ha diferència, això també és violència' i 'Ací estem, nosaltres no matem!' es van congregar ahir dilluns a les 20 hores de la tard centenars de persones en la Plaça de l'Ajuntament de València per a demanar justícia per a Samuel Luiz, el jove de 24 anys assassinat dissabte passat a la Corunya per un grup d'unes quinze persones.
Els agressors li van propinar una pallissa al mateix temps que li cridaven 'maricón de mierda' i finalment la víctima va morir dues hores després a l'Hospital de la Corunya. De moment, hi ha una investigació oberta per a tractar d'aclarir els fets i detenir als presumptes responsables de la seua mort; encara que es mantenen obertes les totes les vies d'investigació i no ha sigut confirmat per fonts policials que el crim haja sigut una mostra de LGTBI-fòbia.
No sols a València, sinó que les concentracions en senyal de protesta per l'assassinat també es van produïr forma simultània en moltes ciutats espanyoles com Madrid o Barcelona. A la ciutat de la Corunya, milers de persones es van reunir en la plaça de Maria Pita on es va llegir un manifest en repulsa de les agressions LGTB-fòbiques.