L'Ajuntament de València ha presentat els pressupostos municipals per a 2022, que arribaran en els pròxims dies al ple per a ser debatuts i aprovats provisionalment en sessió ordinària. Es tracta dels comptes més alts de la història, més de 1.000 milions d'euros, que contribuiran a "la recuperació econòmica i social de la ciutat en una realitat de postpandèmia", i que, a més, consolidaran "les grans polítiques públiques de l'ajuntament", ha assenyalat l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó.
D'aquesta manera, València es prepara per a començar a dur a terme, l'any vinent, diferents actuacions que milloraran la qualitat de vida dels veïns i veïnes com la construcció d'un espai propi per a la Unitat Gama de la Policia Local; el nou parc Gulliver; l'execució dels centres cívics de Malilla i Torrefiel; la conversió en zona de vianants de l'entorn del mercat de Torrefiel; la urbanització de la plaça Músic Antonio Eixemeno en la Malva-rosa; o, per exemple, la construcció d'un camp de futbol a Torrefiel o l'adequació de la Nau 4 Ribes del Parc Central, entre molts altres.
No obstant això, com ha assenyalat el regidor d'Hisenda, Borja Sanjuán, també començaran a caminar actuacions de recuperació d'espai públic, com el bulevard cultural o la transformació d'importants avingudes com Ausiàs March o Pérez Galdós. Així, respecte al primer projecte, sorgit dels pressupostos participatius DecidimVLC, l'objectiu és crear un recorregut que connecte amb rellevants dotacions i equipaments culturals de la ciutat, com l'IVAM, la Beneficència, el Col·legi de l'art major de la seda, el MuVIM; monuments com les torres de Quart, l'ermita de Santa Lucia, el conjunt de l'antic hospital, l'església de Sant Agustí, l'estació del Nord i la plaça de Bous.
A més, també es connectaran les zones verdes del jardí del Túria, jardins de Guillem de Castro, el jardí d'Hospital i el de Sant Agustí, les zones educatives com a Universitat Catòlica, CEIP Cervantes, IES Lluís Vives i Biblioteca General i espais d'espectacles i esports com el Trinquet Pelayo i el Teatre Micalet. En total, una actuació que abastarà 55.500 m² que permetrà la recuperació de 18.000 m² per a vianants.
Respecte a la reurbanització de les avingudes Pérez Galdós i Giorgeta, l'objectiu és garantir la separació entre els fluxos per als vianants i els ciclistes i millorar la mobilitat en la zona. D'aquesta manera, es preveu l'ampliació de voreres fins als quatre metres en, pràcticament, tota l'avinguda eliminant, així, un carril de circulació per sentit. Així mateix, es crearan dos xicotets espais d'estada en les avingudes – que manquen en l'actualitat de zones de descans – així com un carril bici unidireccional – un en cada costat de l'avinguda –, que compartirà espai amb EMT-Taxi.
Quant a la delimitació d'espais, es realitzarà mitjançant vorades que separen les noves zones per als vianants de la resta, mantenint l'accés als garatges i ampliant les parades per a autobusos de l'EMT, ja que la idea és continuar generant parades dobles de l'EMT que permeten la parada de dos autobusos sense que hagen d'estar esperant en cua.
Finalment, les noves zones per als vianants quedaran acolorides segons els criteris definits en la "Guia de disseny per a la transformació sostenible de l'espai públic de València", aprovada en 2020, amb el que aquesta actuació es converteix en una de les primeres experiències d'aplicació de la guia. No obstant això, cal recordar que es tracta d'una recuperació provisional de l'espai mentre es desenvolupa el projecte definitiu de transformació de les avingudes.
Finalment, en relació amb el projecte batejat com a 'Gran Via Ausiàs March', la redacció de la qual s'està preparant per a la futura licitació, suposaria la reducció dels carrils de circulació a sis. I és que, en cas d'aprovar-se aquesta iniciativa que va sorgir dels pressupostos participatius, l'avinguda Ausiàs March es transformaria en un bulevard amb zones verdes, per als vianants i de jocs que eliminarien l'efecte barrera entre barris.
València, climàticament neutra en 2030
I a totes aquestes inversions cal sumar les actuacions que es duran a terme gràcies als fons Next Generation. L'alcalde Joan Ribó ha posat en relleu els 60 milions d'euros corresponents a aquests fons europeus, i els projectes que ara mateix estan en marxa en el marc d'aquestes subvencions europees. Així, un total de 53 milions d'euros es gastaran fins a 2025 per a impulsar l'estratègia de València com una ciutat climàticament neutra. Això inclou l'actuació d'una zona de baixes emissions, nous carrils bici, les superilles d'Orriols i la Petxina, la compra d'autobusos elèctrics, les noves marquesines de l'EMT, la millora de l'accessibilitat de les parades de l'EMT i la reurbanització de carrers i avingudes, com l'avinguda Malva-rosa, el carrer Isabel la Catòlica i la plaça del Mercat de Russafa.
A això s'han d'afegir 4 milions d'euros a gastar en 2022 per a promoure mercats sostenibles (reforma dels mercats d'Algirós, Jerusalem o Torrefiel); la instal·lació de plaques solars en els mercats de Russafa, Algirós, Benicalap i Jesús; la implantació de carregadors de cotxes elèctrics en tots els mercats, i la reforma de l'entorn del Mercat del Grau. També es destinaran 3 milions d'euros l'any vinent per a les zones comercials turístiques per a la digitalització del comerç, cursos d'idiomes a professionals del comerç, fibra òptica i l'enllumenat del centre.