La regidora de Migració i Cooperació, Neus Fàbregas Santana, juntament amb regidors i regidores d'un total de tretze ciutats de l'Estat, ha demanat que es concreten «recursos adequats i urgents per als municipis en matèria d'acolliment, després d'un estiu amb un nombre elevat d'arribades a les costes espanyoles».
Representants de tretze ciutats - València, Madrid, Barcelona, Saragossa, Granada, Valladolid, Girona, Sant Sebastià, A Corunya, Cadis, Terrassa, Palma i Sant Boi de Llobregat- han participat hui en la reunió celebrada en el Congrés dels Diputats per analitzar la situació de l'acolliment a escala municipal i per a impulsar accions que garantisquen un acolliment digne d'aquestes persones.
Neus Fàbregas Santana ha assistit a la trobada en representació de la ciutat de València, i ha destacat que «el compromís adquirit quan vam proclamar València com a Ciutat Refugi, continua ferm», i ha assegurat que «continuarem reclamant recursos per a dur a terme una atenció digna i humana a les persones que arriben a les nostres ciutats». En aquesta trobada, les Ciutats Refugi reclamen al Govern central més mesures urgents en matèria d'acolliment per poder garantir una atenció adequada de les persones migrants i sol·licitants d'asil en els municipis. Així mateix, les ciutats d'acolliment han coincidit a la necessitat de tornar a reclamar al Govern espanyol els recursos suficients per a afrontar la gestió els pròxims mesos, coincidint amb l'inici de l'hivern.
Per a això, s'ha consensuat un document de demandes concretes, que s'ha traslladat a la Secretaria d'Estat de Migracions per tal de millorar i dignificar l'acolliment de migrants i refugiats. Entre les demandes que es plantegen en el text destaca «la necessitat d'ampliar i reforçar els protocols de recepció en els punts d'arribada; crear un protocol de comunicació entre la Secretaria d'Estat de Migracions i les ciutats d'acolliment per conéixer amb antelació els fluxos migratoris; restablir el Fons d'Acolliment i Integració de la Immigració per als municipis, suspés el 2011 pel govern del Partit Popular; contemplar la gestió multinivell en les polítiques d'acolliment, generant espais de coordinació entre Govern de l'Estat, les comunitats autònomes i els municipis; reforçar els recursos de les oficines d'asil i d'estrangeria per acabar amb les llistes d'espera, creant més disponibilitat per a l'atenció adequada dels usuaris; i flexibilitzar l'accés a permisos de residència i treball per a aquelles persones que viuen a les ciutats en situació irregular i estan plenament arrelades, així com els sol·licitants d'asil amb la petició denegada».
D'altra banda, les i els representants de les ciutats han compartit recursos i experiències impulsades des de l'àmbit municipal en matèria d'acolliment de persones migrants, refugiades o sol·licitants d'asil. Aquesta és la quarta reunió de les Ciutats Refugi espanyoles. Els edils participants en la trobada han acordat continuar treballat de forma comuna, coordinada, i participant en diferents trobades, tant amb la Secretaria d'Estat de Migracions com amb el Ministeri de l'Interior durant les pròximes setmanes i mesos.