València

La Tamborada d'Alzira o els Moros i Cristians de Bocairent presents a la Cavalcada del Patrimoni

1 minut

CabalgataPatrimoni18_2

Diumenge se celebrarà a partir de les 18 hores una nova edició, la quarta, de la Cavalcada del Patrimoni a València, una cita festiva que es reforcen els vincles de la ciutat amb manifestacions festives i rituals que, com les Falles des de 2016, estan incloses en la llista de Patrimonis Culturals Immaterials de la Humanitat.

«Un any més amb aquesta celebració fem difusió d'altres expressions de la cultura festiva valenciana que tenen un innegable valor patrimonial i a més promocionem la convivència amb altres expressions culturals d'arreu del món», ha destacat el regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València, Pere Fuset.

El recorregut diumenge començarà a les 18 hores a la Llotja, seguirà pel carrer de Maria Cristina i la plaça de l'Ajuntament i conclourà a l'avinguda del Marqués de Sotelo.

El seguici l'encapçalarà la Colla de Tabal i Dolçaina de la Junta Central Fallera, creada en 1999. Tres anys després es va incorporar l'Escola de Cant Valencià d'Estil. Amb prop de 90 components, la Colla participa en diferents actes oficials, com ara les gales de la cultura, presentacions de diversos concursos, les exaltacions de les falleres majors de València o en l'Ofrena de Flors.

Seguidament serà el torn per als gegants i nanos, la presència dels quals és habitual en les celebracions festives valencianes. Als darrers anys la Regidoria de Cultura Festiva ha recuperat l'antiga parella de gegants que representen Jaume I i Violant d'Hongria, als quals s'ha afegit des del 2016 la comparsa dels cabuts de la ciutat, fets per José Luis Ceballos i Paco Sanabria.

Després es podrà gaudir amb la Dansa Guerrera de la Todolella. En el mes d'agost, durant les festes majors d'aquesta localitat dels Ports, a la Plaça Major del poble es reuneixen els dansants, que executen els seus moviments a ritme de tabal i dolçaina. "Armats" amb espases i pals, aquest ball ancestral evoca una realitat bèl·lica de preparació per a la guerra i posterior combat, de característiques singulars al territori valencià.

A continuació serà el torn per als Moros i Cristians de Bocairent, festes d'Interés Turístic Nacional, amb origen a mitjans del segle XIX, com a part de les festes dedicades a Sant Blai. L'increment dels participants en la festivitat i, especialment, la incorporació plena de la dona a tots els nivells, són fites destacades dels més de 150 anys en què els Moros i Cristians se celebren a Bocairent. La representació de les esquadres que participen en la Cavalcada del Patrimoni vénen acompanyades per la Societat Musical Vila de Bocairent.

Seguidament hi haurà la representació del Carnaval de Barranquilla (Colòmbia), declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2003. És considerat la festa folklòrica i cultural més important del país sud-americà, amb més d'un milió de persones participants, entre visitants i locals. En ella conflueixen la totalitat de les varietats culturals i el folklore de la costa del Carib de Colòmbia. Les disfresses, la música (sent la cúmbia el principal ritme) i una enorme varietat de danses populars, són els elements essencials d'aquesta festivitat, dotada d'una gran vistositat.

A continuació serà el torn de les Fogueretes d'Agullent, festes d'Interés Turístic Provincial, amb origen al segle XVII per la curació de la pesta bubònica que assolava la localitat d'Agullent, a la Vall d'Albaida. La celebració de la curació, atribuïda a un miracle, es va manifestar espontàniament per part dels veïns i veïnes amb l'encesa de focs i arcabussos. La comitiva de les Fogueretes ve acompanyada per l'Agrupació Musical d'Agullent.

Finalment, serà el torn de la Tamborada d'Alzira, que també és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. S'inscriu en una tipologia pròpia de ritus col·lectius basats en el toc simultani, intens i continuat de milers de tambors I bombos, sovint inscrits en les celebracions de Setmana Santa. La que té lloc a la capital de la Ribera Alta s'associa a la seua celebració religiosa, en què participen més de 7.000 membres i està documentada des de l'any 1539.

Etiquetes: