- Quines són les necessitats formatives i d'ocupació al Cabanyal?
- Mil persones se sumen a les al·legacions contra el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar
El barri del Cabanyal es troba en plena regeneració. Després de deixar arrere l'amenaça de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, proposta per l'anterior equip de govern, i que suposava la destrucció d'aquest antic poble mariner, el barri del Cabanyal ha iniciat una nova etapa en la qual s'inverteix en la reurbanització dels carrers, la rehabilitació d'edificis públics i privats, així com en actuacions per a millorar la mobilitat sostenible potenciant la connexió entre el mar i la ciutat.
"La zona zero, on en el passat es volia destruir i especular, hui és símbol d'esperança i futur, gràcies a un veïnat que mai va deixar de lluitar per la justícia del barri. Queda molt per fer, però el camí està iniciat i avançant", manifestava l'Alcalde de València, Joan Ribó, després de donar-se a conéixer la notícia del reconeixement europeu que l'estratègia de regeneració urbana del Cabanyal aconseguia en els CESBA Neighborhood Awards 2019.
I és que des de la regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament de València, encapçalada per Vicent Sarrià, s'ha tingut clar en quines línies es volia treballar per a abordar la problemàtica que patia aquest barri mariner. En aquest sentit, Sarrià explicava que es busca "donar una solució integral a tots els problemes des del punt de vista del planejament, la integració social, la viabilitat econòmica i la regeneració comercial". I bé és cert que des del Govern de la Nau s'han unit esforços per a traure de l'abandó institucional al Cabanyal.
Pràcticament des del primer Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de 1946, la inversió en equipaments mai ha arribat a aquest barri valencià, fins i tot quan es va projectar el Passeig Marítim en el PGOU de 1988, el sector Cabanyal-Canyamelar va quedar exclòs per la falta de decisions en relació a la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez.
No obstant això, l'autèntica lluita va començar després del PEPRI de 2001 del Partit Popular que, amb l'aprovació de la prolongació de Blasco Ibáñez, es posava en perill 1.651 habitatges, així com tota la trama urbanística del Conjunt Històric Protegit del barri. Començaven 17 anys de lluita incansable per conservar tot un patrimoni que formen part dels senyals d'identitat del Cabanyal.
Ara, és moment de mirar al futur. Sens dubte, un futur esperançador que arriba de la mà de l'aprovació del Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar (PAC) de 2019 que, com asseguren des de la plataforma Salvem El Cabanyal, "senta les condicions imprescindibles per a gestionar un bon futur".
El PEC és una de les principals apostes del Govern de la Nau per a donar resposta a un conflicte heretat i establir les bases a una ordenació definitiva del barri. Així, entre altres mesures, contempla la recuperació de la transversalitat i permeabilitat del barri cap al mar, mitjançant la creació d'un conjunt de senderes verdes; la recuperació de la població, tant de nous habitants, com d'aquells que es van veure en l'obligació d'abandonar el barri, mitjançant la creació de nous habitatges; o la recuperació del patrimoni amb l'elaboració d'un nou catàleg en el qual, a més d'incloure els elements considerats com a Bé d'Interés Cultural entre els quals es troben el traçat del barri o els habitatges tradicionals, es cree un nou àmbit com Ben Històric de Rellevància Local en la zona que va ser l'origen del barri.
Així mateix, aquest Pla Especial per al barri també té en compte les peticions veïnals quant a la reducció d'altures en les unitats d'execució de Doctor Lluch i Blocs Portuaris, o en la reducció d'apartaments turístics en primera línia de platja, entre altres.