El Ple de l'Ajuntament ha aprovat aquest dijous l'Acord Marc Estratègic València 2030, l'eina que perfila l'horitzó de ciutat per al 2030 amb una metodologia de treball dirigida a accelerar la transició cap a una ciutat més sostenible, més saludable, més compartida i més pròspera. El document ha comptat amb el suport de 31 dels 33 regidors de la Corporació, ha destacat l'alcalde, Joan Ribo, qui prèviament al Ple ha subratllat que "en un moment com aquest, de tanta crispació i de tanta brega política a Espanya, a l'Ajuntament de València som capaços d'arribar a grans acords".
Ribó ha explicat que l'objectiu del Marc Estratègic és "definir quina ciutat volem fer les i els valencians, perquè la ciutat no és ni de l'alcalde ni del govern ni de l'Ajuntament: és la ciutat que volem que siga de tots els valencians i valencianes". L'acord va ser presentat dies arrere davant el Consell de la Ciutat, "i ara obrim un procés de comunicació i de presentació a tota la societat", ha anunciat Ribó.
Els portaveus dels grups municipals Compromís, PSPV-PSOE, PP i Ciutadans han manifestat el seu suport a aquest Marc Estratègic que, tal com s'ha subratllat durant la sessió plenària, constitueix un marc per a alinear esforços i capacitats al voltant d'objectius compartits, que aporta els elements clau per a estructurar el desenvolupament de l'Estratègia Urbana València 2030, i que proposa un conjunt de sis 'Mirades' sobre la ciutat, dotze línies estratègiques, objectius, sis 'Missions' d'innovació, i un sistema integral d'indicadors.
El portaveu del Grup Municipal Compromís, Carlos Galiana, s'ha felicitat per aquest acord "que marca el camí dels pròxims anys, i que suposa un document basat en el consens dels qui han tingut altura de mires i han buscat el diàleg en bé de la ciutat". L'edil ha destacat que aquest context de gestió és "el que vol la ciutadania: consens i diàleg, en comptes de crispació i violència". Galiana ha conclòs assenyalat que les decisions dels pròxims mesos definiran el camí dels pròxims anys, atés que "aquest no és un xec en blanc, sinó un punt de partida", ha afirmat.
El mateix exemple ha assenyalat la regidora del Grup Popular Paula Llobet, qui ha instat el Govern a "complir els acords que es prenen, que no es queden en un simple document", i ha subratllat que València "necessitava tindre un marc estratègic alineat amb les prioritats europees davant l'oportunitat històrica que suposen els fons europeus de reconstrucció". La regidora ha agraït l'acceptació de les esmenes presentades al text inicial, i ha subratllat que "a partir d'aquest moment, cal marcar objectius tangibles i disposar de recursos per a dur-los a terme".
Per part seua, la portaveu del Grup Municipal Socialista, Sandra Gómez, ha agraït "la generositat i el sentit de ciutat dels quatre partits que han donat el seu suport a l'acord marc". "Ens hem centrat en el que ens uneix per damunt del que ens separa –ha destacat- els partits demòcrates hem sigut capaços d'oferir una lliçó de cohesió i de la necessitat de remar a favor del que és important". Gómez ha destacat el "paper cada vegada més rellevant de les ciutats en el panorama internacional" i ha afirmat que "això implica assumir reptes i realinear les prioritats".
Finalment, el portaveu del Grup Ciutadans, Fernando Giner, ha reconegut al Govern Municipal "el mèrit d'haver aconseguit arribar a un acord marc", secundat per pràcticament tota la Corporació. Giner ha agraït també la incorporació de les esmenes del seu grup al document que, ha assenyalat, "han prioritzat el desenvolupament econòmic, l'atenció a l'educació infantil de 0 a 3 anys, i la importància de la inclusió des del punt de vista de l'accessibilitat".
EN EL CENTRE, LES PERSONES
Aquest Marc Estratègic de València es basa en tres vectors fonamentals: l'Agenda Urbana i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODS, de Nacions Unides; l'orientació a Missions d'innovació; i el context des del qual es parteix: la situació de recuperació postpandèmia. I en el centre de tot això, i com a element fonamental, l'estratègia situa a les persones.El plantejament d'aquest instrument estratègic parteix de la voluntat del Govern Municipal de disposar d'un 'full de ruta' basat en l'acord i el pacte, atés que es presenta com una eina de projecció que abasta més enllà d'un mandat municipal i que, per tant, ha de comptar amb el suport de la majoria de la societat.
De fet, després de la seua aprovació inicial hui pel Ple Municipal, es posarà en marxa un procés de participació obert a tota la societat i plural, al voltant de les sis Mirades de ciutat que defineix el document (Ciutat Saludable, Sostenible, Pròspera i emprenedora, Compartida, Creativa, i Mediterrània). Després d'aquest procés, que revisarà i validarà el Marc Estratègic, el document tornarà al Ple Municipal per a la seua aprovació definitiva (es calcula que en un termini del voltant de sis mesos).
INSTRUCCIONS PER AL SECTOR PÚBLIC LOCAL
Quant a les qüestions d'hisenda, l'hemicicle ha donat llum verda ―amb el suport de Compromís, PSPV-PSOE i PP i l'abstenció de Ciutadans i Vox― a les instruccions sobre l'autorització de la massa salarial i el circuit de compres i pagaments que ha d'aplicar el sector públic local. Aquest protocol sobre retribucions de personal i gestió de proveïdors per als organismes autònoms, fundacions i societats municipals respon a les recomanacions de l'informe resum de la intervenció municipal corresponent a 2020 i completa les directrius del Pla d'harmonització i homologació de les entitats del sector públic local. L'òrgan col·legiat ha aprovat així mateix la quarta relació d'expedients de reconeixements extrajudicials de crèdits i obligacions relativa a 2021. Han votat a favor els i les representants dels grups Compromís i socialista, mentre que populars, Ciutadans i Vox s'han abstingut.En la sessió plenària ordinària del mes d'abril, s'ha donat compte igualment de l'informe del tresorer general del primer trimestre de l'any sobre el compliment de terminis per al pagament de les obligacions municipals, segons el qual el període mitjà de pagament a proveïdors se situa en 22,7 dies, i dels estats d'execució pressupostària i de situació de tresoreria a 31 de març, el qual reflecteix que s'han adjudicat projectes d'inversió per 59 milions d'euros en els tres primers mesos de l'any.