Al mateix Hemicicle de l’Ajuntament en el qual fa ara 80 anys, quan València va ser capital de la República, es van reunir les corts espanyoles en dos ocasions, l'alcalde Joan Ribó ha donat la benvinguda esta vesprada als assistents a l'Homenatge al Magisteri Republicà, dins de les activitats programades en el marc de les XXII Jornades Internacionals d'Història de l'Educació “Educar en temps de guerra”, organitzades per la Facultat de Filosofia i ciències de l'Educació de la Universitat de València. A més de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra i la consellera d’Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebriàn, han assistit a l’acte els regidors Sergi Campillo, Fernando Giner, Roberto Jaramillo, Maite Girau, Jordi Peris i Narciso Estellés.
“Ells i elles formaven part d'un cos docent amb una formació prèvia reglada que per primera vegada se'ls exigia a les i els mestres, i començaven a formar part d'una xarxa de centres que a poc a poc es va estendre per tot l'Estat, fins i tot a les oblidades zones rurals”, ha afirmat Joan Ribó en referir-se a mestres com Guillermina Medrano, Adelardo Sanchis, Higinio Martínez, Ángeles Soriano o José Uribe, “que a més de mestre va ser diputat de les Corts republicanes”.
Ribó ha recordat el paper que en aquell difícil moment històric va tindre la Institució Lliure d'Ensenyança, “que va ser la columna vertebral del nou sistema d'ensenyament, i la innovació es va fer realitat de la mà de persones com elles que, després, es van veure obligades a deixar arrere tot el que tenien, els seus familiars i amistats, i també tots aquells somnis forjats durant aquells anys de la República”.
L’alcalde ha recordat que ell ha sigut professor durant molts anys “i sempre m’han parlat dels mestres de la República, de la gran tasca que va fer la República en l’àmbit educatiu. Hem vist en alguns llocs com quan va arribar el franquisme després de la barbàrie de la guerra, tancaven instituts i escoles. Crec que la tasca de l’ensenyament en aquell temps va ser molt global i molt completa; la primera vegada que es va plantejar ensenyar seriosament a totes les persones. És un llegat a recordar en un moment en que l’ensenyament té moltes limitacions, i crec que l’esforç que va fer la República és una cosa a repetir per a eixir del forat en el qual estem”.
En la seua intervenció en este emotiu homenatge als ensenyants republicans, Ribó ha dit que Santo Domingo, els Estats Units o Mèxic van ser alguns dels llocs als quals van haver d'exiliar-se alguns d'estos mestres, encara que alguns, com Higinio Martínez, no van tindre tanta sort i van ser condemnats a 30 anys de presó.
“Hui reconeixem la gran tasca dels mestres que van exercir durant la Segona República, aquells que van participar en les missions pedagògiques, els que es van implicar en l'educació dels xiquets… i que després van acabar apartats durant anys de la professió d'ensenyants”, ha manifestat Ribó, que ha felicitat a la Universitat de València pel seu treball i esforç per a recuperar i difondre la memòria i el patrimoni històric de l'escola republicana. “Amb els vostres treballs ens mostreu els avanços d'aquells temps i de les persones protagonistes que els van protagonitzar. És molt important comprendre esta etapa històrica i no deixar de costat la recuperació patrimonial del llegat d'aquelles dones i homes”
També la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha valorat este homenatge: “La història a vegades ens tira cap avant i a vegades ens tira cap arrere. En temps de la República, quan València a més va ser capital d’Espanya, va ser un temps que ens va tirar cap avant. L’ensenyament universal, que arriba a tots independentment de la situació econòmica, té el seu embrió en eixe moment històric i es trunca amb el colp d’estat , amb la guerra civil, amb la dictadura. Jo el que vull es fer un paral·lelisme de com hem heretat un ensenyament que entronca en aquell temps, i no hem d’oblidar mai que allò important és el que passa dins de l’aula, i això es el que ens van ensenyar els mestres de la República , que allò veritablement important és el que passava dins de l’aula, el coneixement que es transmetia però també els valors que ens fan persones lliures, l’educació com a ferramenta perquè els xiquets i xiquetes siguen adults lliures als que ningú puga ni enganyar ni tiranitzar”